En lingüística, l'el·lipsi (del grec ἔλλειψις, élleipsis, «omissió»), o construcció el·líptica, és una figura retòrica que consisteix en l'omissió deliberada d'una o més paraules en una clàusula que, encara que siguin necessàries per a la correcta construcció gramatical, es poden sobreentendre pel context.[1]

Exemples de la llengua comuna

modifica

Jo hi aniré demà i ells, dimecres. (...i ells hi aniran dimecres)

Encantat! (... de conèixer-te)

Exemples literaris

modifica

El carrer desert. Les pedres humides. L'asfalt, lluent com un mirall. (en què s'omet reiteradament el verb)

(Salvador Espriu)[2]

Exemples del llenguatge publicitari

modifica
  • Calefacció Roca, solucions per al seu confort.

(Roca)

  • Amb Agiolax, un rellotge.

(laxant Agiolax)

  • El·lipsi verbal: S'ometen paraules a la frase, o no s'anomena allò de què es parla. Molts dels titulars són el·lipsis. Exemple: Think different, ordinadors Apple.[3]
  • El·lipsi visual: S'ometen parts d'una imatge per a reforçar-ne un atribut.[3]

Exemples referits a la narració (escrita o visual)

modifica

També es fa servir el terme el·lipsi per referir-se a la tècnica narrativa que omet una part del relat i que permet reduir el temps del discurs respecte al temps de la història.[4]

En el cas que aquest procediment respongui a la voluntat de l'autor d'amagar-nos una part dels fets –com passa de vegades en novel·les policíaques o relats de misteri, per exemple–, ens trobem davant el recurs que Morier anomena escamotage (escamoteig).[2]

Referències

modifica
  1. Jané, Albert «Les el·lipsis». Llengua Nacional, 81, 4rt. trimestre 2012, pàg. 31-34.
  2. 2,0 2,1 «L'el·lipsi». Rodamots. [Consulta: setembre 2019].
  3. 3,0 3,1 Rom Rodriguez, Josep; Sabaté López, Joan «Retòrica verbal i visual en publicitat». Anàlisi i aplicacions del llenguatge publicitari. UOC, p.13.
  4. Cortés, Carles. Començar a escriure: la construcció dels primers relats de Mercè Rodoreda (1932-1938). Instituto Alicantino de Cultura "Juan Gil-Albert", Diputación Provincial de Alicante, 2002, p.221. 

Vegeu també

modifica