Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Òrgan de les Nacions Unides encarregat de mantenir la pau
(S'ha redirigit des de: Consell de Seguretat de l'ONU)

El Consell de Seguretat de l'ONU és l'òrgan de les Nacions Unides encarregat de mantenir la pau i la seguretat entre nacions.[1] Quan els altres òrgans de l'ONU només fan recomanacions als governs membres, el Consell de Seguretat té el poder de prendre decisions que han d'obeir-se sota l'acord de la Carta de l'ONU. Amb aquesta potestat és l'òrgan més poderós de l'ONU. Les decisions del Consell de Seguretat són conegudes com a "resolucions". [2]

Infotaula d'organitzacióConsell de Seguretat de les Nacions Unides
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtUNSC, 国連安保理, 안보리, CSNU, Weltsicherheitsrat, CSNU, СБ ООН, 安理会, 安理會, РБ ООН, СС на ООН, СБ ААН, BMGK, RB ONZ, V-Raad, BMT TŞ, BR OSN, CSNU, RB OSN i VNVR Modifica el valor a Wikidata
Tipusòrgan principal de las Nacions Unides
consell Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació24 octubre 1945

26 juny 1945Carta de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Entitat matriuOrganització de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Filial
Format per
Part desistema de les Nacions Unides
Organització de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata

Lloc webun.org… Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La seva primera sessió es realitzà el 17 de gener de 1946 a Londres.

El Consell està conformat per quinze estats,[1] cinc membres permanents amb dret de veto[3]Estats Units, Regne Unit, França, Rússia i la República Popular Xina— i deu membres no permanents.[1]

Els deu membres no permanents són elegits de cinc en cinc cada any per l'Assemblea General de l'ONU i per un període de dos anys.[1] La presidència del Consell rota mensualment segons ordre alfabètic.[4]

Cada membre del Consell té un vot. Les decisions en general requereixen del vot afirmatiu d'almenys nou membres.

Membres

modifica
 
Membres del Consell de Seguretat l'any 2020:
permanents
no permanents

Hi ha dues categories d'afiliació al Consell de Seguretat: cinc membres permanents i deu membres elegits.

La presidència del Consell de Seguretat és rotativa entre els quinze membres, amb una duració d'un mes. La rotació es fa en ordre alfabètic dels noms dels membres en anglès. El paper del president és establir l'agenda, presidir les reunions i supervisar els temps de crisi.

Estats membres l'any 2024
País [5] Presidència [4] Afiliació [5] Bloc regional [6]
  França gener 2024 permanent Europa occidental i altres
  Guyana febrer 2024 2024-2025 Llatinoamèrica i Carib
  Japó mars 2024 2023-2024 Àsia-Pacífic
  Malta abril 2024 2023-2024 Europa occidental i altres
  Moçambic maig 2024 2023-2024 Àfrica
  Corea del Sud juny 2024 2024-2025 Àsia-Pacífic
  Rússia juliol 2024 permanent Europa de l'est
  Sierra Leone agost 2024 2024-2025 Àfrica
  Eslovènia septembre 2024 2024-2025 Europa de l'est
  Suïssa octubre 2024 2023-2024 Europa occidental i altres
  Regne Unit novembre 2024 permanent Europa occidental i altres
  Estats Units desembre 2024 permanent Europa occidental i altres
  República Popular de la Xina permanent Àsia-Pacífic
  Equador 2023-2024 Llatinoamèrica i Carib
  Algèria 2024-2025 Àfrica

En cada reunió, és necessària la presència d'un representant de cada membre del Consell a la seu de l'ONU. Aquest requisit va ser adoptat pel fet que l'absència de membres va ser una debilitat de la Lliga de Nacions, la qual no va poder respondre ràpidament a les crisis.

Membres permanents

modifica

Els cinc membres permanents del Consell de Seguretat tenen el poder de vetar qualsevol resolució substantiva; això permet a un membre permanent bloquejar l'adopció d'una resolució, però no impedir o acabar el debat.[7]

País Grup regional Representació de l'estat actual Antiga representació estatal
  Xina Àsia-Pacífic   República Popular de la Xina   República de la Xina [a] (1945–1949, 1949–1971)
  França Europa occidental i altres   República Francesa   Govern provisional. (1945–1946)



Quarta República (1946-1958)
  Rússia Europa de l'est   Federació Russa   Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (1945-1991)
  Regne Unit Europa occidental i altres   Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord N/A
  Estats Units Europa occidental i altres   Estats Units d'Amèrica N/A

Els membres permanents van ser originàriament les nacions victorioses de la Segona Guerra Mundial: la República de la Xina, França, el Regne Unit, i els Estats Units. El 1971, la República Popular de la Xina va reemplaçar la "Xina" representada. El 1991, Rússia va ocupar el seient de la Unió Soviètica.

Actualment, aquests cinc membres són els únics estats que tenen el dret de posseir armes nuclears, d'acord amb el tractat de la No-Proliferació Nuclear, el qual no té validesa universal, ja que tots els "estats nuclears" l'han signat (Corea del Nord, Índia, Pakistan i Israel). Aquest estatus nuclear, però, no és el resultat del seu estatus com a membres permanents.

Membres elegits

modifica

Deu membres més són elegits per l'Assemblea General per un terme de dos anys, començant l'1 de gener; cinc nacions elegides per any. Aquests membres són elegits pels grups regionals i confirmats per l'Assemblea General de l'ONU. Els blocs d'Àfrica, Llatinoamèrica i Europa occidental elegeixen cadascú dos membres, i els blocs àrab, asiàtic i d'Europa oriental, un membre. Un membre més s'elegeix rotatòriament entre les seleccions asiàtica i africana..[6] Els membres elegits no tenen dret de veto.

Tasques del Consell de Seguretat

modifica

D'acord amb el sisè capítol de la Carta de les Nacions Unides, anomenat "Resolució Pacífica de Disputes", el Consell de Seguretat pot investigar qualsevol disputa o situació que pugui dur a la fricció o disputes internacionals. El Consell pot recomanar procediments o mètodes d'ajustament si ha determinat que la situació és un perill per a la pau i la seguretat internacional. Les recomanacions, però, no tenen caràcter obligatori per als membres de l'ONU.

D'acord amb el setè capítol, el Consell té un poder més ampli per a decidir quines mesures han de prendre's en situacions que són "amenaces a la pau, alteracions de la pau o actes d'agressió". En aquestes situacions, el Consell no està limitat a fer només recomanacions, sinó que pot fer ús de les forces armades per "mantenir o restaurar la pau i la seguretat internacional". Aquesta va ser la base per a l'acció armada a Corea el 1950, i de l'ús de les forces a Iraq i Kuwait el 1991. Les decisions que es prenen sota el capítol setè de la Carta, com ho són les sancions econòmiques, són obligatòries per a tots els membres.

Reforma

modifica

Entre les reformes plantejades sobre l'Organització de les Nacions Unides, el Consell de Seguretat ha sigut probablement l'aspecte de major controvèrsia. Entre els països de la Unió Europea, hi ha hagut discrepàncies sobre com ha de ser aquesta reforma. Per una banda, França (i anteriorment també el Regne Unit), s'han oposat a qualsevol reforma que canvi la seva posició privilegiada com a membre permanent. Per la seva banda, Alemanya i Itlàlia han volgut obtenir l'estatus de membres permanents, i en general, a la Unió Europea li ha convingut mantenir la composició actual del Consell de Seguretat perquè està sobrerepresentada. Els membres de la UE al Consell de Seguretat són un dels cinc membres permanents (França) i fins a tres dels deu membres elegits.[8]

  1. On 25 October 1971, with opposition from the United States, the mainland communist People's Republic of China was given the Chinese seat on the Security Council in place of the Republic of China on Taiwan.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Web del Consell de Seguretat de la ONU. «Home (Portada)» (en anglès). [Consulta: 14 abril 2024].
  2. Web del Consell de Seguretat de la ONU. «Resolucions» (en anglès). [Consulta: 14 abril 2024].
  3. «Sistema de votació i registres». Nacions Unides.
  4. 4,0 4,1 Web del Consell de Seguretat de la ONU. «Presidència 2024» (en anglès). [Consulta: 14 abril 2024].
  5. 5,0 5,1 Web del Consell de Seguretat de la ONU. «Current Members (Membres actuals)» (en anglès). [Consulta: 14 abril 2024].
  6. 6,0 6,1 «Special Research Report No. 4 Security Council Elections 201121 September 2011». Security Council Report. Arxivat de l'original el 8 June 2012. [Consulta: 14 abril 2024].
  7. Fasulo, 2004, p. 40–41.
  8. Keukeleire, S.; Delreux, T. «The EU and Multilateral Organizations». A: The Foreign Policy of the European Union (en anglès), 2014, p. 299-320. 

Bibliografia

modifica