Going My Way

Going My Way
Going My Way i Der Weg zum Glück
	;
Fitxa
Direcció	Leo McCarey
Protagonistes	Bing Crosby; Barry Fitzgerald; Risë Stevens; Frank McHugh; James Brown; Gene Lockhart; Porter Hall; Fortunio Bonanova; Jean Heather; Eily Malyon; William Henry; Gibson Gowland; William Smith; Franklyn Farnum; Anita Sharp-Bolster
Producció	Leo McCarey
Dissenyador de producció	Hans Dreier
Guió	Frank Butler i Frank Cavett
Música	Robert Emmett Dolan
Fotografia	Lionel Lindon
Muntatge	LeRoy Stone
Vestuari	Edith Head
Productora	Paramount Pictures
Distribuïdor	Paramount Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1944
Durada	130 min
Idioma original	anglès
Rodatge	Santa Monica
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	comèdia dramàtica, drama, comèdia romàntica i cinema musical
Lloc de la narració	Nova York
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor actor secundari (1945); Oscar al millor actor (1945); Oscar al millor actor (1945); Oscar a la millor direcció (1945); Oscar a la millor història (1945); Oscar a la millor fotografia, blanc i negre (1945); Oscar al millor muntatge (1945); Oscar al millor guió adaptat (1945); Oscar a la millor pel·lícula (1945) ;
Premis	Oscar a la millor pel·lícula (1945); Oscar al millor actor secundari (1943); Oscar al millor actor (1943); Oscar a la millor direcció (1943); Oscar a la millor història (1943); Oscar al millor guió adaptat (1943); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

Going My Way és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Leo McCarey, estrenada el 1944.

Argument^[1]

A partir d'una història pròpia, Leo McCarey va dirigir aquesta pel·lícula on s'honra el sacerdoci, i es presenta a un membre d'aquesta professió de servei als altres dotat d'una gran simpatia, entranyablement interpretat pel gran Bing Crosby. La cinta va ser la gran triomfadora en els Oscars de 1944, i va assolir tal èxit de públic que va originar una seqüela, Les campanes de Santa María, en la qual a Bing Crosby s'afegiria la guardonada Ingrid Bergman. Va obtenir set estatuetes i va ser nominada a uns altres tres premis.

Repartiment

Bing Crosby: pare Chuck O'Malley
Barry Fitzgerald: pare Fitzgibbon
Frank McHugh: pare Timothy O'Dowd
James Brown: Ted Haines Jr.
Gene Lockhart: Ted Haines Sr.
Jean Heather: Carol James
Risë Stevens: Genevieve Linden
Porter Hall: Mr. Belknap
Fortunio Bonanova: Tomaso Bozanni
Eily Malyon: Mrs. Carmody
The Robert Mitchell Boy Choir

Premis i nominacions

Premis

1945: Oscar a la millor pel·lícula
1945: Oscar al millor director per Leo McCarey
1945: Oscar al millor actor per Bing Crosby
1945: Oscar al millor actor secundari per Barry Fitzgerald
1945: Oscar al millor guió original per Leo McCarey
1945: Oscar a la millor cançó original per Jimmy Van Heusen (música) i Johnny Burke (lletra) Swingin' on a star
1945: Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
1945: Globus d'Or al millor director per Leo McCarey
1945: Globus d'Or al millor actor secundari per Barry Fitzgerald

Nominacions

1945: Oscar a la millor fotografia per Lionel Lindon
1945: Oscar al millor muntatge per LeRoy Stone

Referències

↑ «Going My Way». The New York Times.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Going My Way

[1] «Going My Way». The New York Times.

[1]