Govern de Catalunya 1931-1932

En el període 1931-1932 i després de la instauració de la Segona República Espanyola, a Catalunya es formà un govern de Catalunya, primer el de l'autoproclamada República Catalana i més tard el de la Generalitat Provisional fins a les eleccions al Parlament de 1932.[1]

Infotaula d'organitzacióGovern de Catalunya 1931-1932
Dades
TipusGovern de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació28 abril 1931
Data de dissolució o abolició19 desembre 1932 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perGovern de Catalunya 1932-1933 Modifica el valor a Wikidata
Format per

La República Catalana

modifica

Arran de les eleccions municipals de 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana com a Estat de la Federació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la Segona República espanyola, seguint els acords del Pacte de Sant Sebastià.[2]

República Catalana 15-4-1931 a 28-04-1931
President: Francesc Macià i Llussà (ERC)
Departament Titulars
Política Interior Ventura Gassol i Rovira (ERC)
Defensa Joan Casanovas i Maristany (ERC)
Economia i Treball Manuel Serra i Moret (USC)
Instrucció Pública Rafael Campalans i Puig (USC)
Obres Públiques Salvador Vidal i Rosell (UGT)
Comunicacions Manuel Carrasco i Formiguera (PCR)
Finances Casimir Giralt i Bullich (PRR)

La Generalitat provisional i l'Estatut de Núria

modifica

Aquesta proclamació preocupà el govern provisional espanyol i el dia 17, Macià arribà a un pacte amb els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol, en virtut del qual la República catalana era rebatejada amb el nom més ambigu de Generalitat de Catalunya, en recuperació del nom medieval de la Diputació del General.[3][4]

Aquesta Generalitat provisional, presidida pel mateix Francesc Macià i composta per un consell o govern, una assemblea de representants dels municipis (Diputació Provisional de la Generalitat) i uns comissaris que, en qualitat de delegats del govern, s'encarregaven dels serveis pertanyents a les suprimides Diputacions provincials de Girona, Tarragona i Lleida, mentre que s'establia la seu de la Generalitat al Palau de la plaça Sant Jaume.[1]

Els diputats catalans elaboraren un projecte d'Estatut a Núria aprovat en referèndum el 2 d'agost de 1931 i modificat i aprovat a les Corts Espanyoles el 9 de setembre de 1932.[4]

Aquest període durà fins a les eleccions al Parlament del 20 de novembre de 1932 i va tenir els següents governs:

Generalitat Provisional (1931-1932)
President: Francesc Macià i Llussà (ERC)
Departament Titulars
28 d'abril de 1931
29 de desembre de 1931
3 d'octubre de 1932
Vicepresidència Joan Casanovas i Maristany (ERC)
Governació Joan Casanovas i Maristany (ERC) Josep Tarradellas i Joan (ERC)
Instrucció /
Instrucció Pública
Ventura Gassol i Rovira (ERC)
Economia i Treball Manuel Serra i Moret (USC)
—> Economia Manuel Serra i Moret (USC)
—> Treball Francesc Xavier Casals i Vidal (ERC)
Foment i Agricultura Salvador Vidal i Rosell (UGT), fins: 9-11-31
9-11-31: Josep Jové i Surroca (UGT)
—> Foment /
Obres Públiques
Joan Casanovas i Maristany (ERC) Joan Lluhí i Vallescà (ERC)
—> Agricultura Francesc Macià (ERC)
Sanitat i Beneficència /
Sanitat i Assistència Social
Manuel Carrasco i Formiguera (PCR) Josep Jové i Surroca (ex-UGT)
Antoni Xirau i Palau (ERC)
Finances Casimir Giralt i Bullich (PRR) Carles Pi i Sunyer (ERC)
Justícia i Dret Pere Comas i Calvet (ERC)

Amb el nou Parlament constituït, Francesc Macià torna a ser nomenat President de la Generalitat i constitueix els governs de la Generalitat estatutària.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Decret de proclamació de la República». Butlletí de la Generalitat de Catalunya, 03-05-1931.
  2. Estévez, Xosé «Reflexions sobre un idela perifèric: Galeuzca (1923-1959)». Eines per a l'esquerra nacional, 2008, pàg. 161–175. ISSN: 2013-5502.
  3. Navarro, Rokayah «Entre intel·lectual i polític. Lluís Nicolau d'Olwer durant la Segona República vist pels seus coetanis». Cercles: revista d'història cultural, 2014, pàg. 139–156. ISSN: 1699-7468.
  4. 4,0 4,1 Vázquez Osuna, Federico «La dificultat de la Generalitat republicana per a aconseguir una administració de justícia pròpia». Revista de Dret Històric Català, 10, 2010, pàg. 247–261. ISSN: 1578-5300.