Llançament de disc

prova d'atletisme

El llançament de disc és una prova de l'atletisme en què es llança un objecte pesant de secció circular denominat disc el més lluny possible. És un esport antic, com demostra l'estàtua de Miró el Discòbol, del segle V aC. Tot i que no forma part del pentatló modern, va ser una de les proves que de l'antic pentatló antic, que es pot remuntar almenys al 708 aC.[1] Forma part del decatló.

Infotaula d'esportLlançament de disc
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Tipusweight throwing (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

L'esport de llançar el disc es remunta a l'antiga Grècia, on era un dels esports del Jocs Olímpics de l'antiguitat.[2] El disc com a esport va ser ressuscitat a Magdeburg, Alemanya, per Christian Georg Kohlrausch i els seus estudiants durant la dècada de 1870.[3] La competició organitzada es va reprendre a finals del segle xix i ha format part dels Jocs Olímpics d'Estiu moderns des de la primera edició, els Jocs Olímpics d'Estiu de 1896.

El primer atleta modern que va llançar el disc mentre feia girar tot el cos va ser František Janda-Suk, de Bohèmia (actual República Txeca).[4] Va inventar aquesta tècnica en estudiar la posició de la famosa estàtua del Discòbol. Després de només un any desenvolupant la tècnica va guanyar una medalla de plata als Jocs Olímpics de 1900.

La competició femenina va començar a les primeres dècades del segle xx. Inicialment la competició es va disputar a nivell nacional i regional, per ser afegida al programa olímpic als Jocs de 1928.

Característiques del disc

modifica

El pes del disc és de 2 kg per a homes i d'1 kg per a dones.

Té un diàmetre de 219–221 mm i una amplada de 44–46 mm en la categoria masculina mentre que en la femenina té un diàmetre de 180–182 mm i una amplada de 37–39 mm.

Pesos als Estats Units[5]
Edat Homes Dones
High School 1.6 kg 1 kg
Collegiate 2 kg 1 kg
Professional 2 kg 1 kg
Masters (35-59) 1.5 kg 1 kg
Masters (60-74) 1 kg 1 kg
Masters (75+) 1 kg 0.75 kg
Pesos Internacionals[6]
Edat Homes Dones
≤17 1.5 kg 1 kg
18-19 1.75 kg 1 kg
20-49 2 kg 1 kg
50-59 1.5 kg 1 kg
60-74 1 kg 1 kg
75+ 1 kg 0.75 kg

Tècnica de llançament

modifica

L'atleta ha d'iniciar la seva actuació des d'una posició estàtica. El disc ha de ser subjectat per la part superior dels dits, amb els tous de manera que no caigui a terra. L'atleta haurà de posar-se a la part de darrere. Des d'aquesta part s'inicia el moviment fent un pas cap endarrere i fent una volta sobre el seu propi eix i llençant quedant davant del camp de llançament. Haurà d'abandonar el cercle una vegada que el disc hagi caigut a terra. Perquè sigui vàlid el llançament el disc haurà de caure dins de la part interior de les línies de demarcació del sector de caiguda. També l'atleta ha de sortir per la part d'enrere del cercle, després d'haver realitzat el seu llançament. Un llançament es mesura des de la marca més propera efectuada pel disc fins a l'interior de la circumferència del cercle. L'atleta no pot introduir res al cercle.

Llançament nul

modifica

Motius:

  • Tocar amb qualsevol part del cos la part superior de la vora metàl·lica o fora del cercle
  • Sortir per la part de davant del cercle
  • Sortir abans que es produeixi la caiguda de l'artefacte
  • Caure l'artefacte fora del sector
  • Retard en l'execució

Per a controlar les marques i els nuls hi ha jutges federats.

Rècords

modifica
  • Actualitzat a 25 de març de 2024[7][8]
Records del món de llançament de disc
Gènere Distància Atleta Data Lloc
M 74.08 m   Jürgen Schult 6 de juny de 1986 Neubrandenburg
F 76.80 m   Gabriele Reinsch 9 de juliol de 1988 Neubrandenburg

Rècords continentals

modifica
Continent Masculí Femení
Distància Atleta Nació Distància Atleta Nació
Àfrica 70.32 metres Frantz Kruger   Sud-àfrica 64.96 metres Chioma Onyekwere   Nigèria
Àsia 69.32 metres Ehsan Hadadi   Iran 71.68 metres Xiao Yanling   R.P. de la Xina
Europa 74.08 metres Jürgen Schult   RDA 76.80 metres Gabriele Reinsch   RDA
Amèrica del Nord, Amèrica Central i Carib 71.32 metres Ben Plucknett   Estats Units 71.46 metres Valarie Allman   Estats Units
Oceania 70.39 metres Alex Rose   Samoa 69.64 metres Dani Stevens   Austràlia
Amèrica del Sud 70.29 metres Mauricio Ortega   Colòmbia 65.34 metres Andressa de Morais   Brasil

Millors marques mundials

modifica

Millors marques masculines

modifica
  • Actualitzat a 25 de març de 2024.[9]
Pos. Dist. (m) Atleta Data Seu Ref.
1 74.08   Jürgen Schult (GDR) 6 juny 1986 Neubrandenburg
2 73.88   Virgilijus Alekna (LTU) 3 agost 2000 Kaunas
3 73.38   Gerd Kanter (EST) 4 setembre 2006 Helsingborg
4 71.86   Yuriy Dumchev (URS) 29 maig 1983 Moscou
  Daniel Ståhl (SWE) 29 juny 2019 Bottnaryd [10]
  Kristjan Ceh 16 juny 2023 Johvi [11]
7 71.84   Piotr Małachowski (POL) 8 juny 2013 Hengelo
8 71.70   Róbert Fazekas (HUN) 14 juliol 2002 Szombathely
9 71.50   Lars Riedel (GER) 3 maig 1997 Wiesbaden
10 71.32   Ben Plucknett (USA) 4 juny 1983 Eugene

Millors marques femenines

modifica
  • Actualitzat a 25 de març de 2024.[12]
Pos. Dist. (m) Atleta Seu Data Ref.
1 76.80   Gabriele Reinsch (GDR) Neubrandenburg 9 juliol 1988
2 74.56   Zdeňka Šilhavá (TCH) Nitra 26 agost 1984
74.56   Ilke Wyludda (GDR) Neubrandenburg 23 juliol 1989
4 74.08   Diana Sachse (GDR) Karl-Marx-Stadt 20 juny 1987
5 73.84   Daniela Costian (ROU) Bucarest 30 abril 1988
6 73.36   Irina Meszynski (GDR) Praga 17 agost 1984
7 73.28   Galina Savinkova (URS) Donetsk 8 setembre 1984
8 73.22   Tsvetanka Khristova (BUL) Kazanlak 19 abril 1987
9 73.10   Gisela Beyer (GDR) Berlín 20 juliol 1984
10 72.92   Martina Hellmann (GDR) Potsdam 20 agost 1987

Medallistes Olímpics

modifica

Medallistes masculins

modifica
Edició Or Plata Bronze
1896 Atenes   Robert Garrett   P. Paraskevópulos   Sotirios Versís
1900 París   Rudolf Bauer   František Janda-Suk   Richard Sheldon
1904 St. Louis   Martin Sheridan   Ralph Rose   Nikolaos Georgantas
1908 Londres   Martin Sheridan   Merritt Giffin   Marquis Horr
1912 Estocolm   Armas Taipale   Richard Byrd   James Duncan
1920 Anvers   Elmer Niklander   Armas Taipale   Gus Pope
1924 París   Clarence Houser   Vilho Niittymaa   Thomas Lieb
1928 Amsterdam   Clarence Houser   Antero Kivi   James Corson
1932 Los Angeles   John Anderson   Henri LaBorde   Paul Winter
1936 Berlín   Ken Carpenter   Gordon Dunn   Giorgio Oberweger
1948 Londres   Adolfo Consolini   Giuseppe Tosi   Fortune Gordien
1952 Hèlsinki   Sim Iness   Adolfo Consolini   James Dillion
1956 Melbourne   Al Oerter   Fortune Gordien   Des Koch
1960 Roma   Al Oerter   Rink Babka   Dick Cochran
1964 Tòquio   Al Oerter   Ludvík Daněk   Dave Weill
1968 Ciutat de Mèxic   Al Oerter   Lothar Milde   Ludvík Daněk
1972 Múnic   Ludvík Daněk   Jay Silvester   Ricky Bruch
1976 Mont-real   Mac Wilkins   Wolfgang Schmidt   John Powell
1980 Moscou   Viktor Rashchupkin   Imrich Bugár   Luis Delís
1984 Los Angeles   Rolf Danneberg   Mac Wilkins   John Powell
1988 Seül   Jürgen Schult   Romas Ubartas   Rolf Danneberg
1992 Barcelona   Romas Ubartas   Jürgen Schult   Roberto Moya
1996 Atlanta   Lars Riedel   Vladimir Dubrovshchik   Vasiliy Kaptyukh
2000 Sydney   Virgilijus Alekna   Lars Riedel   Frantz Kruger
2004 Atenes   Virgilijus Alekna   Zoltán Kövágó   Aleksander Tammert
2008 Pequín   Gerd Kanter   Piotr Małachowski   Virgilijus Alekna
2012 Londres   Robert Harting   Virgilijus Alekna   Ehsan Haddadi
2016 Rio   Christoph Harting   Piotr Małachowski   Daniel Jasinski
2020 Tòquio   Daniel Stahl   Simon Pettersson   Lukas Weisshaidinger

Medallistes femenines

modifica
Edició Or Plata Bronze
1928 Amsterdam   Halina Konopacka   Lillian Copeland   Ruth Svedberg
1932 Los Angeles   Lillian Copeland   Ruth Osborn   Jadwiga Wajs
1936 Berlín   Gisela Mauermayer   Jadwiga Wajs   Paula Mollenhauer
1948 Londres   Micheline Ostermeyer   Edera Gentile   Jacqueline Mazéas
1952 Hèlsinki   Nina Romashkova   Y. Bagriantseva   Nina Dumbadze
1956 Melbourne   Olga Fikotová   Irina Beglyakova   Nina Romashkova
1960 Roma   Nina Romashkova   Tamara Press   Lia Manoliu
1964 Tòquio   Tamara Press   Ingrid Lotz   Lia Manoliu
1968 Ciutat de Mèxic   Lia Manoliu   Liesel Westermann   Jolán Kleiber
1972 Múnic   Faina Melnyk   Argentina Menis   Vasilka Stoeva
1976 Mont-real   Evelin Schlaak   Maria Vergova   Gabriele Hinzmann
1980 Moscou   Evelin Jahl   Maria Vergova   Tatyana Lesovaya
1984 Los Angeles   Ria Stalman   Leslie Deniz   Florenta Craciunescu
1988 Seül   Martina Hellmann   Diana Gansky   Tsvetanka Khristova
1992 Barcelona   Maritza Martén   Tsvetanka Khristova   Daniela Costian
1996 Atenes   Ilke Wyludda   Natalya Sadova   Ellina Zvereva
2000 Sydney   Ellina Zvereva   Anastasia Kelesidu   Iryna Yatchenko
2004 Atenes   Natalya Sadova   Anastasia Kelesidu   Iryna Yatchenko
2008 Pequín   Stephanie Brown   Yarelis Barrios   Olena Antónova
2012 Londres   Sandra Perković   Li Yanfeng[13]   Yarelys Barrios
2016 Rio   Sandra Perković   Mélina Robert-Michon   Denia Caballero
2020 Tòquio   Valarie Allman   Kristin Pudenz   Yaime Pérez

Referències

modifica
  1. «Sports - List of Summer and Winter Olympic Sports», 14-01-2018.
  2. «Discus Throwing | Encyclopedia.com». [Consulta: 11 març 2020].
  3. «History of Discus». [Consulta: 11 març 2020].
  4. «Discus Throw» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2020].
  5. «Track and Field Throwing Implement Weight Requirements Rules». [Consulta: 11 març 2020].
  6. «Book of Rules | Official Documents» (en anglès). [Consulta: 11 març 2020].
  7. «Rècords - Llançament de disc masculí» (en anglès). World Athletics. [Consulta: 25 març 2024].
  8. «Rècords - Llançament de disc femení» (en anglès). World Athletics. [Consulta: 25 març 2024].
  9. «Millors marques tots els temps - Llançament de disc masculí» (en anglès). World Athletics. [Consulta: 25 març 2024].
  10. «Stahl goes to equal fourth on the world all-time discus list with 71.86m». European Athletics, 29-06-2019 [Consulta: 20 juliol 2019].
  11. «El esloveno Ceh, cuarta mejor marca mundial de todos los tiempos en disco» (en castellà). Mundo Deportivo, 16-06-2023.
  12. «Millors marques mundials tots els temps - Llançament de disc femení» (en anglès). World Athletics. [Consulta: 25 març 2024].
  13. Inicialment guanyà la medalla de plata la rusa Darya Pishchalnikova, però fou desqualificada en donar positiu.