Martí Esteve i Guau

escriptor i polític català

Martí Esteve i Guau (Torà, Solsonès, 1895 - Ciutat de Mèxic, 1977) fou un escriptor i polític català.

Plantilla:Infotaula personaMartí Esteve i Guau

Retrat de Martí Esteve i Guau, aproximadament a l'edat de 42 anys. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1895 Modifica el valor a Wikidata
Torà (Solsonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort1977 Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes
28 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Girona
Diputat a les Corts republicanes
16 octubre 1931 – 9 octubre 1933
← Gabriel Alomar i Villalonga

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Diputat al Congrés dels Diputats
9 juliol 1931 – 9 octubre 1933
Circumscripció electoral: Barcelona
Conseller de la Generalitat de Catalunya
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor
PartitERC
Acció Catalana Republicana
Lliga Regionalista

Biografia

modifica

Va estudiar dret i lletres a la Universitat de Barcelona. Després de llicenciar-se va treballar. Militant de la Lliga Regionalista, en fou secretari de la Joventut Nacionalista i el 1917 fou autor de la primera biografia escrita sobre Enric Prat de la Riba.[1] El 1918 fou secretari general de la Secció d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, en la que havia treballat com advocat, i a les eleccions municipals del 1921 fou escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Al mateix temps, va escriure articles sobre dret i jurisprudència a La Veu de Catalunya, La Revista, Revista Jurídica de Catalunya i al Butlletí de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya.[2]

El 1922 fou nomenat director del diari La Publicitat en la seva segona etapa, càrrec que va exercit fins al 1926. Va evolucionar vers el republicanisme catalanista, de manera que quan es va produir la proclamació de la Segona República Espanyola el 1931 fou membre de la diputació provisional de la Generalitat de Catalunya per Solsona[3] i de la ponència redactora de l'Estatut de Núria. El mateix any participà en la fundació d'Acció Catalana Republicana, de la que en fou membre del comitè executiu i elegit diputat a es eleccions generals espanyoles de 1931.

Després de constituir-se la Generalitat de Catalunya en fou nomenat conseller de Finances. Va ocupar el càrrec fins als fets del sis d'octubre del 1934, quan fou empresonat i condemnat amb la resta del govern català.

Després de les eleccions generals espanyoles de 1936 fou amnistiat i elegit novament diputat a les Corts Republicanes. També va recuperar el càrrec de conseller el març de 1936.

Després d'esclatar la guerra civil espanyola es va mantenir a la conselleria fins al setembre de 1936, quan fou nomenat advocat de l'Ambaixada espanyola de la Segona República a París. Un cop acabada la guerra decidí no tornar a Catalunya, i el juny de 1939 es va establir a Cuba, on fou membre actiu de la comunitat catalana. EL 1961 va marxar cap a Mèxic, on treballaria com a traductor a l'ambaixada dels Estats Units a Ciutat de Mèxic i al Banco Nacional de México (BANAMEX).[4]

Referències

modifica
  1. Biografia d'Enric Prat de la Riba / Martí Esteve ; edició a cura de Lluís Duran ; pròleg de Jaume Sobrequés i Callicó, Banc e la Memòria de la Generalitat de Catalunya
  2. «Martí Esteve i Guau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Mir, Conxita. Lleida (1890-1936): caciquisme polític i lluita electoral. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985, p. 408. ISBN 84-7202-716-3 [Consulta: 19 març 2014]. 
  4. Martí Esteve Guau al web del Ministeri d'Afers Exteriors

Bibliografia

modifica
  • Jesús, Mestre i Campi. Edicions 62. Diccionari d'història de Catalunya. 6a edició. Barcelone: Edicions 62, 2004. ISBN 978-84-412-1885-7.