El peristil (del llatí peristylum) és, en l'arquitectura clàssica, un tipus de columnata formada per una sèrie continuada de fileres de columnes a l'entorn d'un pati o edifici que marcava la separació del pòrtic, construcció en què els pilars no rodejaven l'espai sinó que estaven disposats en una o més línies paral·leles. L'espai central delimitat per les columnes també s'anomena peristil (en llatí peristylium).[1]

Reconstrucció del peristil (peristylum) de la Casa dels Vetis de Pompeia, amb el peristylium o jardí central porticat

Es dona principalment a l'arquitectura de l'antic Egipte, de l'antiga Grècia –especialment en l'art hel·lenístic– i de l'antiga Roma, així com en aquella que, posteriorment, n'ha rebut la influència (arquitectura neoclàssica).

Amb el pas del temps, en l'arquitectura religiosa derivada de les basíliques romanes, va donar lloc al claustre.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.160. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].