Províncies de Bèlgica

subdivisió administrativa de Bèlgica

Les províncies a Bèlgica representen un nivell polític intermedi entre la regió i els municipis.

Províncies de Flandes
Províncies de Valònia

Història: de vuit a deu províncies

modifica

L'estat belga va continuar la divisió territorial del temps de l'ocupació francesa (1795-1815) i del Regne Unit dels Països Baixos (1815-1830(1839)). Només va canviar el nom de "departament" pel de "província". El 1831, hi havia vuit províncies.

El 1839, després del tractat de Londres amb els Països Baixos:

Amb la reforma de l'estat de 1995, la província de Brabant es va escindir en tres parts:

  1. la província del Brabant Való;
  2. la província del Brabant Flamenc;
  3. la regió de Brussel·les-Capital, que no pertany a cap província.

Des d'aquesta reforma, el país té doncs 10 províncies (5 de flamenques i 5 de valones). La regió de Brussel·les-Capital no té cap divisió provincial.

Les deu províncies

modifica

Províncies de Flandes

modifica
Província Anvers Limburg Brabant Flamenc Flandes Oriental Flandes Occidental
Nom neerlandès Antwerpen Limburg Vlaams Brabant Oost-Vlaanderen West-Vlaanderen
Nom alemany Antwerpen Limburg Flämisch-Brabant Ostflandern Westflandern
Nom francès Anvers Limbourg Brabant flamand Flandre orientale Flandre occidentale
Localització          
Bandera          
Escut          
HASC[1] BE.AN BE.LI BE.VB BE.OV BE.WV
FIPS[1] BE01 BE05 BE12 BE08 BE09
ISO 3166-2:BE[1] VAN VLI VBR VOV VWV
Codis postals[1] 2000-2999 3500-3999 1500-1999, 3000-3499 9000-9999 8000-8999
Àrea 2.860 km²
21,15% de Flandes
9,38% de Bèlgica
2.414 km²
17,85% de Flandes
7,92% de Bèlgica
2.106 km²
15,57% de Flandes
6,91% de Bèlgica
2.982,24 km²[2]
22,12% de Flandes
9,81% de Bèlgica
3.151 km²
23,30% de Flandes
10,33% de Bèlgica
Capital[1] Anvers Hasselt Lovaina Gant Bruges
Població 1.682.683
28% de Flandes
805.786
13% de Flandes
1.037.786
17% de Flandes
1.389.199
23% de Flandes
1.130.040
19% de Flandes
Densitat 587 hab. km² 333 hab. km² 493 hab. km² 459 hab. km² 362 hab. km²
Governador Cathy Berx Steve Stevaert Lodewijk De Witte André Denys Paul Breyne
Govern CD&V, sp.a, VLD CD&V, sp.a, VLD CD&V, sp.a, VLD CD&V, sp.a, VLD CD&V, sp.a
Pàgina Web www.provant.be www.limburg.be www.vlaamsbrabant.be www.oost-vlaanderen.be www.west-vlaanderen.be

Províncies de Valònia

modifica
Província Hainaut Brabant Való Namur Lieja Luxemburg
Nom francès Hainaut Brabant wallon Namur Liège Luxembourg
Nom alemany Hennegau Wallonisch-Brabant Namur Lüttich Luxemburg
Nom neerlandès Henegouwen Waals Brabant Namen Luik Luxemburg
Localització          
Bandera          

o[3]  

Escuts          
HASC[1] BE.HT BE.BW BE.NA BE.LG BE.LX
FIPS[1] BE03 BE10 BE07 BE04 BE06
ISO 3166-2:BE[1] WHT WBR WNA WLG WLX
Àrea 3800 km²
22,56% de Valònia
12,44% de Bèlgica
1093 km²
6,49% de Valònia
3,58% de Bèlgica
3664 km²
21,75% de Valònia
11,99% de Bèlgica
3844 km²
22,82% de Valònia
12,58% de Bèlgica
4443 km²
26,38% de Valònia
14,54% de Bèlgica
Capital[1] Mons Wavre Namur Lieja Arlon

Els consellers provincials s'elegeixen cada sis anys per sufragi universal a cada província, al mateix temps que es fan les eleccions municipals. Els consellers designen els diputats que formen la diputació provincial. El president del consell provincial i de la diputació és un governador designat pel govern federal, arran de la proposta del govern regional. El càrrec de governador és permanent (fins a l'edat de la jubilació). La província depèn del govern regional.

La regió de Brussel·les-Capital, tot i no ésser província, també té un governador. Bèlgica, doncs, té 11 governadors per a 10 províncies.

Competències

modifica

Les províncies tenen competències en matèria de cultura, d'esport, d'educació, d'infraestructures... Teòricament es tracta de projectes i de matèries massa ambiciosos per a un municipi i de massa poca envergadura per al govern regional.

Des del 1995, les províncies han perdut molt de poder:

  • el paper de supervisor dels municipis petits va minvar després de la fusió dels municipis dels anys 1966-1977;
  • les mancomunitats intermunicipals s'encarreguen de tasques que necessiten una coordinació entre municipis (deixalles, aigua, desenvolupament econòmic...);
  • el govern de la regió tracta directament amb els municipis.

Després de cada elecció, es parla de simplificar l'estructura administrativa de l'estat i de suprimir aquest nivell gairebé obsolet.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Province of Belgium». statoids.com.
  2. «Oost-Vlaanderen: feiten & cijfers». Provincie Oost-Vlaanderen. Arxivat de l'original el 2018-12-25. [Consulta: 28 juny 2010].
  3. La tricolor és oficial, sense ús