Terratrèmol de Ljubljana de 1895

terratrèmol

El terratrèmol de Ljubljana (en eslovè, ljubljanski potres),[1] també conegut com a terratrèmol de Pasqua (en eslovè, velikonočni potres),[2] fou un terratrèmol que es produí a Ljubljana, capital de la Carniola i Eslovènia, el 14 d'abril de 1895, Diumenge de Pasqua.[1] És l'últim terratrèmol i el més destructiu que ha afectat la zona.[3][4]

Plantilla:Infotaula esdevenimentTerratrèmol de Ljubljana de 1895
Imatge
Carrer Špital de Ljubljana
Map
 46° 06′ N, 14° 30′ E / 46.1°N,14.5°E / 46.1; 14.5
Tipusterratrèmol Modifica el valor a Wikidata
Dia de la setmanadiumenge Modifica el valor a Wikidata
Data14 abril 1895 (22:17. Temps Universal Coordinat) Modifica el valor a Wikidata
Magnitud a l'escala de Richter6,1 Modifica el valor a Wikidata
Escala d'intensitat de MercalliVIII en l'escala de Mercalli
IX en l'escala de Mercalli Modifica el valor a Wikidata
Profunditat16 km Modifica el valor a Wikidata
Morts21 Modifica el valor a Wikidata
El carrer de Wolfova (Wolfova ulica)
El Convent de l'Orde de Santa Clara, al lloc on actualment hi ha el Banc d'Eslovènia

Terratrèmol

modifica

Amb una magnitud en l'escala de Richter de 6,1 i una intensitat màxima en l'escala de Mercalli de VIII–IX, el terratrèmol es va produir a les 20:17 UTC (22:17 hora local).[2] L'epicentre del terratrèmol era a Janče, uns 16 km a l'est del centre de Ljubljana.[5] El focus es trobava a 16 km de profunditat. El xoc es va notar en un cercle de radi 350 km i una àrea de 385.000 km², arribant a Assisi, Florència, Viena i Split.[4] Durant els deu següents dies es van produir més de 100 rèpliques.[2]

Els danys més severs es van trobar en un cercle amb radi 18 km, des d'Ig fins a Vodice.[2] En aquella època, la població de Ljubljana era de 31.000 habitants, amb uns 1.400 edificis.[2] Un 10% dels edificis foren danyats o destruïts, tot i que poques persones van morir a la destrucció.[2] A la plaça Vodnik (en eslovè, Vodnikov trg), un antic monestir, que tenia una escola diocesana per a noies i una biblioteca, quedà prou danyat com per haver de ser demolit; posteriorment, el lloc esdevindria un mercat (mercat central de Ljubljana, en eslovè, Osrednja ljubljanska tržnica), actualment un punt destacat de la ciutat.[6] Es va estimar el cost dels danys en 7 milions de guldens.[2]

Resposta

modifica

El matí següent, el consistori municipal va adoptar mesures per ajudar les víctimes més afectades, va dirigir les forces policials en mesures per a més seguretat i per inspeccionar les cases danyades. Totes les escoles de la ciutat es van tancar temporalment, i algunes fàbriques van aturar també la seva operació. Pocs dies després es van crear refugis d'emergència per als sense-sostre. Molts ciutadans de Ljubljana van abandonar la ciutat com a refugiats. El menjar va començar a escassejar dins la ciutat, i s'hi van establir cinc cuines d'emergència que distribuïen diversos milers de plats cuinats al dia a preus baixos o gratuïts. Altres zones de l'Imperi Austrohongarès, especialment Viena, i els Països Txecs i Croàcia-Eslavònia, van col·laborar-hi. Un dels col·laboradors més implicats del consistori municipal, Ivan Hribar, fou elegit alcalde poc després i s'encarregà de la reconstrucció de la ciutat.

Després del terratrèmol

modifica

Abans de l'esdeveniment, Ljubljana tenia aparença provincial.[4] Va començar l'expansió de la ciutat i un canvi arquitectònic cap a la Secessió de Viena, que contrasta amb els edificis d'estil barroc anteriors al terratrèmol. El període de reconstrucció es va produir entre el 1896 i el 1910, i és conegut com el "renaixement de Ljubljana" no només a causa dels canvis arquitectònics, sinó també per les reformes en administració urbana, educació, sanitat i turisme que s'hi van fer. Entre el 1895 i el 1910, es van construir 436 nous edificis i se'n van renovar o ampliar centenars amb l'estil de la Secessió de Viena. La major part dels ponts, monuments, parcs i edificis principals de la ciutat són construccions posteriors al terratrèmol. El 1895 els habitants de Ljubljana van erigir a Janče una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser perquè Maria els protegís dels desastres.[5] A la ciutat s'hi va establir el primer observatori sismològic austrohongarès, al carrer Vega (en eslovè, Vegova ulica),[2] el 1897.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Verdinek, Alenka «Ljubljanski potres v slovenskih literarnih delih» (en slovenian). Slavistična revija [Journal of Slavic Linguistics], 53, 4, 2005. ISSN: 0350-6894.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Potresna aktivnost v Sloveniji: Močni potresi v preteklosti» (pdf) (en slovenian). Potresna aktivnost v Sloveniji [Seismic Activity in Slovenia]. Environmental Agency of the Republic of Slovenia. Arxivat de l'original el 22 de juliol 2013. [Consulta: 15 maig 2012].
  3. «Zmeren potresni sunek v Ljubljani» (en slovenian). MMC RTV Slovenija. RTV Slovenija, 24-02-2010.
  4. 4,0 4,1 4,2 Orožen Adamič, Milan «anglès Earthquake Threat in Ljubljana». Geografski zbornik [Acta geographica], 35, 1995, pàg. 45–112. ISSN: 0373-4498.
  5. 5,0 5,1 Dobnik, Jože. «Planinski dom 2. grupe odredov na Jančah» (en slovenian). Pot kurirjev in vezistov NOV Slovenije [Path of Couriers and Operators of the National Liberation War of Slovenia]. Društvo Domicilnega odbora kurirjev in vezistov NOV Slovenije., 2006. [Consulta: 15 maig 2012].
  6. Ljubljana.si