Túrdids

• Fan entre 11 i 30 cm de llargària.
• Tenen 10 rèmiges primàries a cada ala i 12 rectrius a la cua.
• Llurs potes són robustes i més adaptades a saltar que a agafar-se a les branques, i els tarsos no són recoberts d'escates.
• Els immaturs tenen el plomatge fosc, amb taques clares a les parts superiors, i clar amb taques fosques a les inferiors.

Fan el niu descobert, en forma de copa.

Mengen insectes, fruita, baies i cucs.

Viuen arreu de la Terra -tret de les zones polars i la Polinèsia)- de manera autòctona o introduïts per l'ésser humà (cas de la merla i del tord a Nova Zelanda).

Són excel·lents cantaires (els cants d'algunes espècies dels gèneres Catharus, Myadestes i Turdis són considerats del més bonics dels ocells).

Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 11.1, 2021) aquesta família está formada per 17 gèneres amb 172 espècies.

• Gènere Neocossyphus, amb dues espècies.
• Gènere Stizorhina, amb dues espècies.
• Gènere Geokichla, amb 21 espècies.
• Gènere Zoothera, amb 21 espècies.
• Gènere Ixoreus, amb una espècie: tord de collar (Ixoreus naevius)
• Gènere Ridgwayia, amb una espècie: tord asteca (Ridgwayia pinicola)
• Gènere Cataponera, amb una espècie: tord de Sulawesi becgroc (Cataponera turdoides)
• Gènere Grandala, amb una espècie: grandala (Grandala coelicolor)
• Gènere Sialia, amb tres espècies.
• Gènere Myadestes, amb 12 espècies.
• Gènere Cichlopsis, amb una espècie: solitari ocre (Cichlopsis leucogenys)
• Gènere Catharus, amb 13 espècies.
• Gènere Hylocichla, amb una espècie: griveta boscana (Hylocichla mustelina)
• Gènere Entomodestes, amb dues espècies.
• Gènere Turdus, amb 85 espècies.
• Gènere Cochoa, amb 4 espècies.
• Gènere Chlamydochaera, amb una espècie: tord de Borneo (Chlamydochaera jefferyi)

• «Túrdids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Informació sobre 99 espècies de túrdids. (francès) i (anglès)
• Taxonomia d'aquesta família d'ocells. (anglès)