Per a altres significats, vegeu «Publi Umbrè».

L'umbre o úmbric era la llengua de l'antic poble dels umbres.

Infotaula de llenguaUmbre
Tipusllengua morta i llengua antiga Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsLlengua morta (†)
Autòcton deCentre-septentrional de la península Itàlica.
EstatItàlics
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües oscoúmbriques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaantics alfabets itàlics, alfabet llatí i alfabet etrusc Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1cap valor Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3xum Modifica el valor a Wikidata
Glottologumbr1253 Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listxum Modifica el valor a Wikidata
IETFxum Modifica el valor a Wikidata

La llengua pertany al grup de llengües osques (grup oscoumbre), i similar a la dels sabèl·lics. Es va extingir al final de la República o començament de l'Imperi Romà.

La informació que es té d'aquest llenguatge procedeix d'unes 30 inscripcions datades entre el segle vii aC i fins al segle i aC. La font documental més important per al seu estudi són les Taules d'Iguvium, un conjunt de set taules de bronze amb inscripcions de contingut religiós, que també són conegudes amb el nom de Taules euguvines pel nom medieval del municipi on van ser trobades Iguvium/Eugubium (actual Gubbio).[1] Aquestes taules contenen prop de 5000 paraules. Però no tots els textos d'aquestes tauletes estan escrits en umbre, les més recents són en llatí.

Altres inscripcions de menor importància s'han trobat a Todi, Assís i Spoleto.

Característiques

modifica

L'escriptura de l'umbre, igual com passa amb l'etrusc, té la direccionalitat de dreta a esquerra.

En algunes paraules es poden detectar influències amb el grec i el celta, ja que en el fons és una llengua d'origen indoeuropeu.[2]

Amb el llatí presenta moltes similituds, les principals diferències són que l'umbre tanca les [o], preferint el so [u] i l'existència de paraules més curtes, ex. en umbre ustentu, ustetu i en llatí ostendito.

Comparació fonètica entre l'umbre i el llatí

modifica

1. Vocals

  • ă, ā, que en posició final es transforma en [ɔ]
  • ĕ, es transforma en [i] (ex. pere esdevé piri)
  • e, es transforma en [i](ex: en umbre etu, eetu; en llatí ito)
  • i, es transforma en [ĕ] (ex: en umbre farsio; en llatí farrea)
  • u, passa a [ō], [o], [ou] (ex: en umbre estu; en llatí estō; en umbre nome, en llatí nōmen)
  • ɛ, passa a [ae] (ex: en umbre kvestur, en llatí quaestur)
  • e:, la e llarga es transforma en o (ex: en umbre pople, en llatí populo)
  • o:, equival al diftong [au] (ex: en umbre toru, en llatí taurus)

2. Consonants

  • r, s'esvaeix a final de mot
  • ř, el so [rs] es transforma en [l] enmig de paraula (ex: en umbre fameřiās, en llatí familiās)
  • f, passa a [ns] (ex: en umbre mefa, en llatí mensam)

Exemple de text comparat amb el llatí i el català

modifica
Umbre Llatí Català
Dei Grabouie
orer ose persei ocre Fisie pir
orto est
toteme Iouine arsmor dersecor
subator sunt
pusei neip seritu.
Dei Grabouie
persei tuer perscler uaseto est
pesetom est peretom est
frosetom est daetom est
tuer perscler uirseto auirseto
uas est...
Deus Grabovie
si ores os in ocris Fisie ignis
ortus est
communitate Iguvina ritus debiti
omissi sunt
quasi nec volo.
Deus Grabovie
si in tui sacrificii vitiatum est
peccatum est, peremptum est
fraudatum est, demptum est,
tui sacrificii visum, invisum,
vitium est...
Déu Grabovie
a la muntanya Fisio pregant en boca
es va produir un incendi
en la comunitat Eugubina els deguts ritus
són omesos i
gairebé ni es vol.
Déu Grabovie
si en el teu sacrifici vici és
pecat és, perit és
frau és, un defecte és
en el teu sacrifici visible, invisible
vici és.

Referències

modifica
  1. Colby, Frank Moore; Williams, Talcott, eds. (1922). "Italic languages", The New International Encyclopedia, volum 12, Nova York, ed. Dodd, Mead and Company, p. 459.
  2. G. M. Facchetti "Appunti di morfologia etrusca", 2002 p. 52.

Bibliografia

modifica
  • Alfred Ernout. "Le dialecte ombrien : lexique du vocabulaire des Tables eugubines et des inscriptions", 1961. 
  • Ambros J. Pfiffig. "Religio Iguvina : philologische und religionsgeschichtliche Studien zu den Tabulae Iguvinae : mit Text und Übersetzung", 1964. 
  • Carl Darling Buck. "A grammar of Oscan and Umbrian", 1928. 
  • Franco Benucci. "Studi di sintassi umbra : il verbo nelle Tavole iguvine e nelle iscrizioni minori", 1996. 
  • Franz Bücheler. "Umbrica", 1883. 
  • Friedrich Panzerbieter. "Questiones Umbricae", 1851. 
  • Gerhard Meiser. "Lautgeschichte der umbrischen Sprache", 1986. 
  • Simon Theodor Aufrecht, Adolf Kirchhof. "Die umbrische Sprachdenkmäler : ein Versuch zur Deutung derselben", (2 volum), 1849,1851. 
  • Robert von Planta. "Grammatik der Oskisch-Umbrisch Dialekte", (2 volum), 1892-1897. 
  • Robert S. Conway. "The Italic dialects", 1897.