empenya

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əmˈpɛ.ɲə/ⓘ
	balear /əmˈpə.ɲə/, /əmˈpɛ.ɲə/
Occidental:	/emˈpe.ɲa/
Informal:	nord-occidental /amˈpe.ɲa/

• Rimes: -ɛɲa
• Homòfon: empènyer
• Etimologia: Del francès empeigne, del llatí vulgar *impectine, del clàssic pecten ‎(«pinta») per la forma dels metatarsos, segle XIV.

empenya f. ‎(plural empenyes)

1. Part superior del peu des del turmell fins als dits.
2. Part superior del calçat.

• sobreempenya

empenya

1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb empènyer.
2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb empènyer.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb empènyer.

• [1] empenyi, empengui
• [2] empenyi, empengui, empenyo
• [3] empenyi, empengui

• Síl·labes: em·pe·nya (3)
• Anagrama: empanye

• Article corresponent a la   Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB