estrella

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əsˈtɾe.ʎə/ⓘ, (gironí) /əsˈtɾɛ.ʎə/
	balear /əsˈtɾə.ʎə/, /əsˈtɾɛ.ʎə/
Occidental:	/esˈtɾe.ʎa/
Informal:	nord-occidental /asˈtɾe.ʎa/, nord-occidental /asˈtɾe.ʎɛ/

• Rimes: -eʎa
• Etimologia: Del castellà estrella, del llatí stēlla, segle XVII. Doblet del patrimonial estel i del cultisme estela.

estrella f. ‎(plural estrelles)

1. (astronomia) estel
2. (astrologia) Planeta que determina el destí d’una persona.
3. Figura convencional o objecte compost de puntes que representa un estel.
4. Persona que destaca en un camp concret.

• estrela

• (astronomia) estel, astre, cos celeste
• (figura) estel
• (persona) as, geni, protagonista

• Estel i estrella o estrela s'usen sovint indistintament. Es prefereix estel en astronomia i estrella en sentit figurat.

• estrellat
• estrella de mar

• Tenir bona estrella = tenir sort

• Síl·labes: es·tre·lla (3)
• Anagrames: estellar, estel·lar, llestaré

• Article corresponent a la   Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: estrella

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /esˈtɾe.ʎa/, meridional /ehˈtɾe.ʝa/

Americà: alt /esˈt͡se.ʝa/, baix /ehˈtɾe.ʝa/, austral \ehˈtɾe.ʒa\

• Rimes: -eʎa
• Etimologia: Del llatí stella.

estrella f. ‎(plural estrellas)

1. (astronomia) estel
2. estrella
3. plantatge estrellat (Plantago coronopus)

corniciervo, corónopo, cuerno de ciervo, estrellada, estrellamar, hierba de la estrella, hierba cervina, hierba del costado, hierba estrella, pie cervino

• hierba de la estrella
• hierba estrella

• Síl·labes: es·tre·lla (3)

• Font Quer, Pío. «512. ESTRELLAMAR». A: Plantas medicinales - El Dioscórides renovado, 2002 (en castellà). Barcelona: Península, 1999, 722. ISBN 8483072422.