Vés al contingut

Aliança francomongola: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
(Hi ha 6 revisions intermèdies que no es mostren del mateix usuari)
Línia 1: Línia 1:
{{MT}}
[[fitxer: ChristianStatesInTheLevant.jpg|thumb|Entre els Estats croats en Llevant, el Principat d'Antioquia i el Comtat de Trípoli eren els més freqüents aliats dels mongols.]]
[[fitxer: ChristianStatesInTheLevant.jpg|thumb|Entre els Estats croats en Llevant, el Principat d'Antioquia i el Comtat de Trípoli eren els més freqüents aliats dels mongols.]]


L''''Aliança Franco-Mongol '''<ref> Jean Richard, the leading French expert on the Crusader, has the Franco-Mongol alliance start in EARNEST in the 1260s: The sustain attacks of Baibars (...) rallies the Occidentals to this alliance, to which the Mongols also convinced the Byzantine to adherir ", in" Histoire des Croisades ", p.453. It continued on-and-off but was strongly Revived by Ghazan, to continue to have an influence until 1322 "In 1297 Ghazan resums his projects against Egypt (...) the Franco-Mongol cooperation had thus survive, to the loss of Acre by the Franks, and to the conversion of the khan to Islam. It was to remain one of the political Factors of the policy of the Crusader, until the peace treaty with the Mamluks, which was concluded in 1322 by khan Abu Said. " in "Histoire des Croisades", p.468. And concludes on the many missed opportunities the alliance offered: "The Franco-Mongol alliance (...) seems to have been rich with missed opportunities in" Histoire des Croisades ", 1996, Jean Richard, p.469 </ref> <ref> Grousset, p521: "Louis IX et l'Alliance Franco-Mongol", p.653 "Seül Edward I comprit la valeur de l'Alliance Mongol", p.686 "la Coalition Franco-Mongol dont els Hospitaliers donnaient l 'Exemple "</ref><ref> Demurger, p.147" Cette expedition avait surtout l'avantage de sceller, parell un acte concret l'alliance Mongol ", Demurger p.145" La strategie de l'alliance Mongol en action "," De Molay anime la lutte pour la reconquete de Jerusalem, en s'appuyant sud uneix alliance avec les Mongols "(Demurger, back cover)</ref><ref> Angus Steward diu" Franco-Mongol entesa "[http://journals.cambridge.org/action/displayAbstract; jsessionid = 482F302AE5E221049B3D878097CB336E.tomcat1? fromPage = línia & aid = 289586] </ref> <ref> Prawer, p. 32. "The attempts of the Crusaders to create an alliance with the Mongols failed." </Ref> <ref> Tyerman, p. 816. "The Mongol alliance, despite six further embassies to the west between 1276 and 1291, led nowhere." </Ref> va ser l'objectiu de diversos esforços diplomàtics entre les corts de [[Europa]] i el [[Imperi mongol]] ( Principat el Ilkanato) en els segles XIII i XIV dC, començant en el temps de la [[Setena Croada]]. Units contra els [[musulmans]] (principalment els mamelucs), els [[mongols]] (principalment [[budistes]]) i els [[francs]] (terme aplicat a totes les persones del [[Europa occidental|oest de Europa]], però especialment els associats amb els Estats Croats, principalment [[cristians]]) van ser per poc temps èxit contra l'enemic comú.
L''''Aliança Franco-Mongol '''<ref> Jean Richard, the leading French expert on the Crusader, has the Franco-Mongol alliance start in EARNEST in the 1260s: The sustain attacks of Baibars (...) rallies the Occidentals to this alliance, to which the Mongols also convinced the Byzantine to adherir ", in" Histoire des Croisades ", p.453. It continued on-and-off but was strongly Revived by Ghazan, to continue to have an influence until 1322 "In 1297 Ghazan resums his projects against Egypt (...) the Franco-Mongol cooperation had thus survive, to the loss of Acre by the Franks, and to the conversion of the khan to Islam. It was to remain one of the political Factors of the policy of the Crusader, until the peace treaty with the Mamluks, which was concluded in 1322 by khan Abu Said. " in "Histoire des Croisades", p.468. And concludes on the many missed opportunities the alliance offered: "The Franco-Mongol alliance (...) seems to have been rich with missed opportunities in" Histoire des Croisades ", 1996, Jean Richard, p.469 </ref> <ref> Grousset, p521: "Louis IX et l'Alliance Franco-Mongol", p.653 "Seül Edward I comprit la valeur de l'Alliance Mongol", p.686 "la Coalition Franco-Mongol dont els Hospitaliers donnaient l 'Exemple "</ref><ref> Demurger, p.147" Cette expedition avait surtout l'avantage de sceller, parell un acte concret l'alliance Mongol ", Demurger p.145" La strategie de l'alliance Mongol en action "," De Molay anime la lutte pour la reconquete de Jerusalem, en s'appuyant sud uneix alliance avec les Mongols "(Demurger, back cover)</ref><ref> Angus Steward diu" Franco-Mongol entesa "[http://journals.cambridge.org/action/displayAbstract; jsessionid = 482F302AE5E221049B3D878097CB336E.tomcat1? fromPage = línia & aid = 289586] </ref> <ref> Prawer, p. 32. "The attempts of the Crusaders to create an alliance with the Mongols failed." </Ref> <ref> Tyerman, p. 816. "The Mongol alliance, despite six further embassies to the west between 1276 and 1291, led nowhere." </Ref> va ser l'objectiu de diversos esforços diplomàtics entre les corts [[Europa]] i [[Imperi mongol]] ( Principat el ) en els segles XIII i XIV dC, començant en el temps de la [[Setena Croada]]. Units contra els [[musulmans]] (principalment els mamelucs), els [[mongols]] (principalment [[budistes]]) i els [[francs]] terme aplicat a totes les persones [[Europa occidental|oest de Europa]], però associats amb els Estats Croats, [[cristians]]) van èxit contra l'enemic comú.


L'aliança estava destinada al fracàs des del principi i el canvi de polítiques en el [[Orient Mitjà]] va segellar la seva destinació.
L'aliança estava destinada al fracàs des del principi i el canvi de polítiques [[Orient Mitjà]] va segellar la seva .


Hi va haver nombrosos intercanvis de cartes, presents, i emissaris entre els mongols i els [[europeu]] s, així com ofertes per a diversos tipus de cooperació. Pocs dels intents van resultar concretats, tot i que hi va haver unes poques accions militars coordinades. Els èxits més importants van ocórrer en [[1260]], quan gairebé tots els estats [[musulmans]] a [[Síria]] van ser conquerits per un curt temps per les forces mongoles i per les del [[Regne d'Armènia Menor]] , el [[principat d'Antioquia]] i el [[Comtat de Trípoli]]. No obstant això, quan els mongols es van haver de retirar per motius interns, els [[croat (guerrer)|croats]] van signar un tractat de pau amb els [[Mamelucs]], permetent obtenir un dels seus grans èxits davant els mongols a la [[Batalla d'Ayn Jalut]].
Hi va haver nombrosos intercanvis de cartes, presents, i emissaris entre els mongols i els [[europeu]]s, així com ofertes per a diversos tipus de cooperació. Pocs dels intents van resultar concretats, tot i que hi va haver unes poques accions militars coordinades. Els èxits més importants van ocórrer [[1260]], quan gairebé tots els estats [[musulmans]] a [[Síria]] van ser conquerits per un curt temps per les forces mongoles i per les del [[Regne d'Armènia Menor]] , el [[principat d'Antioquia]] i el [[Comtat de Trípoli]]. No obstant això, quan els mongols es van haver de retirar per motius interns, els [[croat (guerrer)|croats]] van signar un tractat de pau amb els [[Mamelucs]], permetent obtenir un dels seus grans èxits davant els mongols a la [[Batalla d'Ayn Jalut]].


Els mongols van envair [[Síria]] de nou entre [[1281]] i [[1312]], de vegades en aliança amb els [[cristians]] que no van aprofitar molt bé la oportunitat, enviant les seves forces mesos després, el que dificultava accions en conjunt. Al final, els intents d'aliança van donar poc fruit, tot va acabar amb la conquesta dels [[mamelucs]] de tota [[Palestina (regió)|Palestina]] i amb l'evacuació en [[1303]] de tots els [[mongols]] i els [[francs]] d'aquest territori.
Els mongols van envair [[Síria]] entre [[1281]] i [[1312]], de vegades en aliança amb els [[cristians]] que no van aprofitar bé la oportunitat, enviant les seves forces mesos després, el que dificultava accions en conjunt. Al final, els intents d'aliança van donar poc fruit, tot va acabar amb la conquesta dels [[mamelucs]] de tota [[Palestina (regió)|Palestina]] i amb l'evacuació [[1303]] de tots els [[mongols]] i els [[francs]] d'aquest territori.


== [[Cristianisme]] entre els mongols ==
== [[Cristianisme]] entre els mongols ==
[[fitxer: Hulagu 1.jpg|thumb|175px|El Ilkan Hulagu, aliat dels cristians.]]
[[fitxer: Hulagu 1.jpg|thumb|175px|El Ilkan Hulagu, aliat dels cristians.]]
Generalment, els mongols van ser tolerants amb gairebé totes les religions, i normalment practicaven diverses al mateix temps, encara que durant el [[segle XIII]] el [[xamanisme]], el [[budisme]] i el [[cristianisme]] eren les més populars. Quan Temüjin, un xamanista que més tard seria coronat com [[Gengis Khan]], va signar el Conveni de Bajluna amb 17 de les seves companyies, diverses d'elles eren cristianes. Diverses tribus mongoles, com la de Kerait, la Merkit i la Naiman eren [[nestorianisme|cristianes nestorians]]. Tots els fills de Gengis Khan van tenir esposes cristianes, que quan els homes eren lluny de [[Mongòlia]] combatent, prenien el comandament de l'imperi. Sota [[Mongka]], un nét de Gengis Kan, la principal influència religiosa la exercien els [[nestorians]]. Mongka probablement va rebre el [[baptisme]] d'un [[sacerdot]] [[armeni]], encara que ell era [[budista]].
Generalment, els mongols van ser tolerants amb gairebé totes les religions, i normalment practicaven diverses al mateix temps, encara que durant el [[segle XIII]] el [[xamanisme]], el [[budisme]] i el [[cristianisme]] eren les més populars. Quan Temüjin, un xamanista que més tard seria coronat com [[Gengis Khan]], va signar el Conveni de Bajluna amb 17 de les seves companyies, diverses d'elles eren cristianes. Diverses tribus mongoles, com la de Kerait, la Merkit i la Naiman eren [[nestorianisme|cristianes ]]. Tots els fills de Gengis Khan van tenir esposes cristianes, que quan els homes eren lluny de [[Mongòlia]] combatent, prenien el comandament de l'imperi. Sota [[Mongka]], un nét de Gengis Kan, la principal influència religiosa la exercien els [[nestorians]]. Mongka probablement va rebre el [[baptisme]] d'un [[sacerdot]] [[armeni]], encara que ell era [[budista]].


Altres mongols, com [[Berke]], un altre nét de Gengis Khan, afavorien al [[islam]], causant guerres amb altres [[khanat]] s mongols. No obstant això, al [[segle XIII]] l'[[Ilkanat]] tenia excel·lents relacions amb els cristians. Un altre nét de Gengis Khan anomenat [[Hulagu]], encara que era xamanista, sempre va ser tolerant amb els cristians, ja que la seva mare, la seva dona, i diversos dels seus més propers col·laboradors eren cristians. Quan va envair Síria, Hulagu va acceptar la petició de la seva dona, que li va demanar que no ataqués als cristians. Les aliances matrimonials amb les potències europees també van tenir lloc, a [[1265]] el fill de Hulagu, [[Abaqa]], que era [[budista]], es va casar amb [[Maria Paleologina]], filla de l'[[emperador bizantí]] [[Miquel VIII Paleòleg]].
Altres mongols, com [[Berke]], un altre nét de Gengis Khan, afavorien [[islam]], causant guerres amb altres [[khanat]]s mongols. No obstant això, al [[segle XIII]] l'[[]] tenia excel·lents relacions amb els cristians. Un altre nét de Gengis Khan anomenat [[Hulagu]], encara que era xamanista, sempre va ser tolerant amb els cristians, ja que la seva mare, la seva dona, i diversos dels seus més propers col·laboradors eren cristians. Quan va envair Síria, Hulagu va acceptar la petició de la seva dona, que li va demanar que no ataqués als cristians. Les aliances matrimonials amb les potències europees també van tenir lloc, [[1265]] el fill de Hulagu, [[Abaqa]], que era [[budista]], es va casar amb [[Maria Paleologina]], filla de l'[[emperador bizantí]] [[Miquel VIII Paleòleg]].


== Primers contactes ([[1209]]-[[1244]]) ==
== Primers contactes ([[1209]]-[[1244]]) ==
[[fitxer: Genghis Khan.jpg|thumb|175px|[[Gengis Khan]] (1162-1227).]]
[[fitxer: Genghis Khan.jpg|thumb|175px|[[Gengis Khan]] (1162-1227).]]
Entre els europeus, hi havia hagut rumors que un gran aliat cristià vindria "des de l'est" ". Aquests rumors circulaven en temps de la [[Cinquena Croada]], i van cobrar popularitat després de la derrota dels cristians. Això va resultar en la creació d'una figura llegendària coneguda com [[Prest Joan]]. La llegenda va créixer quan persones que van venir de l'[[llunyà orient]] van ser rebudes amb honors pensant que eren els herois cristians que vindrien a salvar la [[cristiandat]]. Per exemple, en [[1210]] van arribar a Europa notícies de les batalles del mongol Kuchlug, líder de la cristiana tribu Naiman, contra el poderós [[Imperi corasmio]]. En [[Europa]], circulaven rumors que Kuchlug era el mític Preste Joan, i que estava combatent als musulmans a l'est.
Entre els europeus, hi havia hagut rumors que un gran aliat cristià vindria "des de l'est" ". Aquests rumors circulaven en temps de la [[Cinquena Croada]], i van cobrar popularitat després de la derrota dels cristians. Això va resultar en la creació d'una figura llegendària coneguda com [[Prest Joan]]. La llegenda va créixer quan persones que van venir [[llunyà orient]] van ser rebudes amb honors pensant que eren els herois cristians que vindrien a salvar la [[cristiandat]]. Per exemple, [[1210]] van arribar a Europa notícies de les batalles del mongol Kuchlug, líder de la cristiana tribu Naiman, contra el poderós [[Imperi corasmio]]. [[Europa]], circulaven rumors que Kuchlug era el mític Preste Joan, i que estava combatent als musulmans a l'est.


Durant la [[Cinquena Croada]], mentre els croats fracassaven en el setge a [[Dammietta]] a [[1221]], els rumors de Preste Joan reapareixien amb les notícies de les Invasions de [[Pèrsia]] i [[Transoxiana]] per Gengis Khan, que seria Prest Joan o un dels seus descendents. Fins al papa [[Honori III]] a [[1224]] declararia: "forces des de l'est vénen per rescatar la" [[Terra Santa]] ".
Durant la [[Cinquena Croada]], mentre els croats fracassaven en el setge [[Dammietta]] [[1221]], els rumors Preste Joan reapareixien amb les notícies de les Invasions de [[Pèrsia]] i [[Transoxiana]] per Gengis Khan, que seria Prest Joan o un dels seus descendents. Fins papa [[Honori III]] [[1224]] : "forces des de l'est vénen per rescatar la [[Terra Santa]] ".


En [[1120]], els mongols van envair [[Gran Pèrsia|Pèrsia]], destruint el [[Imperi corasmio]] (part de les tropes supervivents es van traslladar a [[Egipte]], arrebadanto [[Jerusalem]] als cristians en el camí).{{demostrar}}Però Gengis Khan va tornar a [[Mongòlia]], i Pèrsia va ser reconquerida pels musulmans. En [[1231]], una armada mongola molt més gran va arribar a Pèrsia sota el comandament del general Chormaqan, que va governar Pèrsia de [[1231]] a [[1241]]. En [[1242]], Baichu envair el [[Dinastia seljúcides|Regne seljúcides]] governat per Kaikosru. La conquesta mongola va ser vista com una positiva, ja que havien eliminat a un enemic de la cristiandat.
[[1120]], els mongols van envair [[Gran Pèrsia|Pèrsia]], destruint [[Imperi corasmio]] (part de les tropes supervivents es van traslladar a [[Egipte]], [[Jerusalem]] als cristians en el camí).{{demostrar}}Però Gengis Khan va tornar a [[Mongòlia]], i Pèrsia va ser reconquerida pels musulmans. [[1231]], una armada mongola molt més gran va arribar a Pèrsia sota el comandament del general Chormaqan, que va governar Pèrsia de [[1231]] a [[1241]]. [[1242]], Baichu envair el [[Dinastia seljúcides|Regne seljúcides]] governat per Kaikosru. La conquesta mongola va ser vista com positiva, ja que havien eliminat a un enemic de la cristiandat.


Genguis Khan va morir a [[1227]], i el seu Imperi va ser dividit en 4 Kanata, per als seus 4 fills. La secció nord, coneguda com [[Horda d'Or]] va començar a envair Europa via [[Polònia]] i [[Hongria]]. La secció sud-oest, coneguda com [[Ilkanato]], sota el comandament de [[Hulagu]] Kan, va continuar avançant cap a [[Pèrsia]] i [[Terra Santa]]. Geòrgia, que era un regne cristià, va ser atacada diverses vegades començant a [[1220]], i en [[1243]] la reina [[Rusudan de Geòrgia|Rusudan]] es va rendir oficialment als mongols, convertint-[[Geòrgia]] en un Estat vassall. Aquesta va ser una pràctica comuna en el [[Imperi mongol]]: quan conquerien nous territoris, absorbien a la població i als guerrers a l'armada mongola, que després usarien per expandir l'Imperi.
Genguis Khan va morir [[1227]], i el seu Imperi va ser dividit en 4 Kanata, per als seus 4 fills. La secció nord, coneguda com [[Horda d'Or]] va començar a envair Europa via [[Polònia]] i [[Hongria]]. La secció sud-oest, coneguda com [[]], sota el comandament de [[Hulagu]] Kan, va continuar avançant cap a [[Pèrsia]] i [[Terra Santa]]. Geòrgia, que era un regne cristià, va ser atacada diverses vegades començant [[1220]], i [[1243]] la reina [[Rusudan de Geòrgia|Rusudan]] es va rendir oficialment als mongols, convertint[[Geòrgia]] en un Estat vassall. Aquesta va ser una pràctica comuna [[Imperi mongol]]: quan conquerien nous territoris, absorbien a la població i als guerrers a l'armada mongola, que després usarien per expandir l'Imperi.


== Contactes del [[Papa]] amb els mongols ==
== Contactes del [[Papa]] amb els mongols ==
Línia 30: Línia 29:
[[fitxer: Innocent IV - Council of Lyon - 002r detail.jpg|thumb|175px|right|El Papa [[Innocenci IV]] va enviar enviats a [[Mongòlia]] amb el propòsit de convertir els mongols al Cristianisme.]]
[[fitxer: Innocent IV - Council of Lyon - 002r detail.jpg|thumb|175px|right|El Papa [[Innocenci IV]] va enviar enviats a [[Mongòlia]] amb el propòsit de convertir els mongols al Cristianisme.]]


Les [[Invasions mongoles a Europa]] van acabar a [[1242]] amb la mort del Gran Khan [[Ogedei]], successor de [[Gengis Kan]]. No obstant això, les invasions mongoles a l'oest van desplaçar als [[Jwarezmididas]] cap a [[Egipte]], els quals van prendre [[Jerusalem]] al seu pas a [[1244]]. Això va causar que els reis cristians preparessin una nova [[creuada]], decidida el juny de [[1245]] pel Papa [[Innocenci IV]] al [[Concili de Lió I|primer Concili de Lió]], i reviure les esperances que els mongols, que tanta destrucció havien portat al [[Islam]], es convertirien en Cristià i en aliats de la Cristiandat
Les [[Invasions mongoles a Europa]] van acabar [[1242]] amb la mort del Gran Khan [[Ogedei]], successor de [[Gengis Kan]]. No obstant això, les invasions mongoles a l'oest van desplaçar als [[Jwarezmididas]] cap a [[Egipte]], els quals van prendre [[Jerusalem]] al seu pas [[1244]]. Això va causar que els reis cristians preparessin una nova [[creuada]], decidida el juny de [[1245]] pel Papa [[Innocenci IV]] al [[Concili de Lió I|primer Concili de Lió]], i reviure les esperances que els mongols, que tanta destrucció havien portat [[Islam]], es convertirien en i en aliats de la Cristiandat


En [[1245]], el Papa Innocenci IV va enviar al Francisco [[Giovanni da Piandel Carpini]] al "Emperador dels [[Tàtars]]". Aquest missatge va inaugurar el que seria un patró regular en les comunicacions entre els [[mongols]] i els Cristians <ref> Richard, p. 422 (anglès) "In all the Conversations between the popes and the il-khans, this difference of approach Remain: the il-khans spoke of military coopration, the popes of adhering to the Christian faith." </Ref> El Papa Innocenci li demanava que es convertís en Cristià i que parés les invasions a Europa. El nou Gran Khan, [[Guyuk]], li va respondre al Papa que vingués a [[Mongòlia]] a prestar homenatge. <ref Name=autogenerated1> [www.unu.edu/HQ/japanese/dialogue/wilkinson-presen- s1e.doc David Wilkinson, studying the History of Intercivilizational Dialogues] </ref>
En [[1245]], el Papa Innocenci IV va enviar al [[Giovanni da Piandel Carpini]] "Emperador dels [[Tàtars]]". Aquest missatge va inaugurar el que seria un patró regular en les comunicacions entre els [[mongols]] i els Cristians <ref> Richard, p. 422 (anglès) "In all the Conversations between the popes and the il-khans, this difference of approach Remain: the il-khans spoke of military coopration, the popes of adhering to the Christian faith." </Ref> El Papa Innocenci li demanava que es convertís en Cristià i que parés les invasions a Europa. El nou Gran Khan, [[Guyuk]], li va respondre al Papa que a [[Mongòlia]] a prestar homenatge. <ref Name=autogenerated1> [www.unu.edu/HQ/japanese/dialogue/wilkinson-presen- s1e.doc David Wilkinson, studying the History of Intercivilizational Dialogues] </ref>


{{Cita|Tu has de dir amb un cor sincer: "Serem els teus súbdits; et donarem la nostra força". Tu, en persona, hauràs venir amb tots els teus reis, sense excepció, a rendir homenatge ia prestar servei. Només així admetrem la teva submissió. I si no segueixes l'ordre de Déu, et coneixerem com el nostre enemic.|Carta del Gran Khan [[Guyuk]] al papa [[Innocenci IV]].}}
{{Cita|Tu has de dir amb un cor sincer: "Serem els teus súbdits; et donarem la nostra força". Tu, en persona, hauràs venir amb tots els teus reis, sense excepció, a rendir homenatge prestar servei. Només així admetrem la teva submissió. I si no segueixes l'ordre de Déu, et coneixerem com el nostre enemic.|Carta del Gran Khan [[Guyuk]] al papa [[Innocenci IV]].}}


Aquest patró es va repetir una i altra vegada durant les següents dècades. El 1245 Innocenci va enviar un altre missatger, el dominic Ascelin de Llombardia, a través d'una altra ruta, amb cartes per al Gran Khan. Aquest missatger es va trobar amb el comandant mongol Baichu prop del mar Caspi a 1247. Baichu, que tenia plans de conquerir Bagdad, va respondre positivament a la possibilitat d'una aliança, i va enviar missatgers a Roma, on van estar per gairebé un any. Ells es van trobar amb el Papa Innocenci, que una altra vegada va demanar que detinguessin la matança de Cristians. <ref Name=autogenerated1/>
Aquest patró es va repetir una i altra vegada durant les següents dècades. El 1245 Innocenci va enviar un altre missatger, el dominic Ascelin de Llombardia, a través d'una altra ruta, amb cartes per al Gran Khan. Aquest missatger es va trobar amb el comandant mongol Baichu prop del mar Caspi 1247. Baichu, que tenia plans de conquerir Bagdad, va respondre positivament a la possibilitat d'una aliança, i va enviar missatgers a Roma, on van estar gairebé un any. Ells es van trobar amb el Papa Innocenci, que una altra vegada va demanar que detinguessin la matança de Cristians. <ref Name=autogenerated1/>


== [[Setena Croada]]: [[Sant Lluís]] i els mongols ==
== [[Setena Croada]]: [[Sant Lluís]] i els mongols ==
[[fitxer: SaintLouisSainteChapelle.jpg|thumb|Estàtua de [[Lluís IX]] de França a Saint Chapelle, París.]]
[[fitxer: SaintLouisSainteChapelle.jpg|thumb|Estàtua de [[Lluís IX]] de França a Saint Chapelle, París.]]
[[Lluís IX de França]], també anomenat Sant Lluís, intercanviar una sèrie de cartes amb el líder mongol d'aquesta època, i també va participar en les [[creuades]] dues vegades, una a [[1248]] i una altra a [[1270]].
[[Lluís IX de França]], també anomenat Sant Lluís, intercanviar una sèrie de cartes amb el líder mongol d'aquesta època, i també va participar en les [[creuades]] dues vegades, una [[1248]] i una altra [[1270]].


Els seus contactes amb els mongols van començar a [[1248]] amb la [[Setena Croada]]. Després que desembarcar a [[Xipre]], Luis es va entrevistar el [[20 de desembre]] de [[1248]] amb dos enviats mongols anomenats Marc i David, que li van entregar cartes de Elijigidei, el governador mongol de [[Armènia]] i [[Pèrsia]]. <ref>{{cita llibre|títol = The Crisi in the Holy Land in 1260|autor = Peter Jackson|revista = The English Historical Review|volum = 95|nombre = 376|data = July 1980|pàgines = 481-513|url = http://links.jstor.org/sici?sici=0013-8266 (198.007) 95% 3A376% 3C481% 3ATCITHL% 3E2.0.CO% 3B2-F}}</ref> L'historiador medieval Jean de Joinville compte sobre aquesta situació:
Els seus contactes amb els mongols van començar [[1248]] amb la [[Setena Croada]]. Després que desembarcar a [[Xipre]], Luis es va entrevistar el [[20 de desembre]] de [[1248]] amb dos enviats mongols anomenats Marc i David, que li van entregar cartes de Elijigidei, el governador mongol [[Armènia]] i [[Pèrsia]]. <ref>{{cita llibre|títol = The Crisi in the Holy Land in 1260|autor = Peter Jackson|revista = The English Historical Review|volum = 95|nombre = 376|data = July 1980|pàgines = 481-513|url = http://links.jstor.org/sici?sici=0013-8266 (198.007) 95% 3A376% 3C481% 3ATCITHL% 3E2.0.CO% 3B2-F}}</ref> L'historiador medieval Jean de Joinville sobre :


{{Cita|mentre el rei estava a Xipre, el Gran Rei dels Tàtars li va enviar missatgers a ell, saludant-cortesia, i dient-li, entre altres coses, que estava a punt per ajudar-lo en la conquesta de Terra Santa per treure-li Jerusalem als [[Sarraí]] s. El rei va rebre de bona manera això, i li va respondre enviant-li missatgers a Mongòlia, que li portaven un present: una botiga en forma de capella, i per tractar de convertir al rei al cristianisme, adornar la botiga amb imatges de la Mare de Déu i d'altres punts del nostre credo. Aquestes coses se les van portar al kan mongol dos frares prdicadores, que sabien àrab, per ensenyar en què hauria de creure .|."|" The Memoirs of the Lord of Joinville ", Chap. V, Jean de Joinville}}
{{Cita|mentre el rei estava a Xipre, el Gran Rei dels Tàtars li va enviar missatgers a ell, saludant-cortesia, i dient-li, entre altres coses, que estava a punt per ajudar-lo en la conquesta de Terra Santa per treure-li Jerusalem als [[Sarraí]]. El rei va rebre de bona manera això, i li va respondre enviant-li missatgers a Mongòlia, que li portaven un present: una botiga en forma de capella, i per tractar de convertir al rei al cristianisme, adornar la botiga amb imatges de la Mare de Déu i d'altres punts del nostre credo. Aquestes coses les van portar al kan mongol dos frares , que sabien àrab, per ensenyar en què hauria de creure .|."|" The Memoirs of the Lord of Joinville ", Chap. V, Jean de Joinville}}


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==

Revisió del 15:40, 3 jul 2010

Fitxer:ChristianStatesInTheLevant.jpg
Entre els Estats croats en Llevant, el Principat d'Antioquia i el Comtat de Trípoli eren els més freqüents aliats dels mongols.

L'Aliança Franco-Mongol [1] [2][3][4] [5] [6] va ser l'objectiu de diversos esforços diplomàtics entre les corts d'Europa i l'Imperi mongol ( Principat el kanata) en els segles XIII i XIV dC, començant en el temps de la Setena Croada. Units contra els musulmans (principalment els mamelucs), els mongols (principalment budistes) i els francs, terme aquest aplicat a totes les persones de l'oest de Europa, però de forma especial als associats amb els Estats Croats, (normalment cristians) van tenir èxit contra l'enemic comú, encara que fos durant un temps limitat.

L'aliança estava destinada al fracàs des del principi i el canvi de polítiques a l'Orient Mitjà va segellar la seva fi.

Hi va haver nombrosos intercanvis de cartes, presents, i emissaris entre els mongols i els europeus, així com ofertes per a diversos tipus de cooperació. Pocs dels intents van resultar concretats, tot i que hi va haver unes poques accions militars coordinades. Els èxits més importants van ocórrer el 1260, quan gairebé tots els estats musulmans a Síria van ser conquerits per un curt temps per les forces mongoles i per les del Regne d'Armènia Menor , el principat d'Antioquia i el Comtat de Trípoli. No obstant això, quan els mongols es van haver de retirar per motius interns, els croats van signar un tractat de pau amb els Mamelucs, permetent-lis obtenir un dels seus grans èxits davant els mongols a la Batalla d'Ayn Jalut.

Els mongols van envair Síria un altre cop entre 1281 i 1312, de vegades en aliança amb els cristians que no van aprofitar gaire bé la oportunitat, enviant les seves forces mesos després, el que dificultava accions en conjunt. Al final, els intents d'aliança van donar poc fruit, tot va acabar amb la conquesta dels mamelucs de tota Palestina i amb l'evacuació el 1303 de tots els mongols i els francs d'aquest territori.

Cristianisme entre els mongols

El Ilkan Hulagu, aliat dels cristians.

Generalment, els mongols van ser tolerants amb gairebé totes les religions, i normalment practicaven diverses religions al mateix temps, encara que durant el segle XIII el xamanisme, el budisme i el cristianisme eren les més populars. Quan Temüjin, un xamanista que més tard seria coronat com Gengis Khan, va signar el Conveni de Bajluna amb 17 de les seves companyies, diverses d'elles eren cristianes. Diverses tribus mongoles, com la de Kerait, la Merkit i la Naiman eren cristianes nestorianes. Tots els fills de Gengis Khan van tenir esposes cristianes, que quan els homes eren lluny de Mongòlia combatent, prenien el comandament de l'imperi. Sota Mongka, un nét de Gengis Kan, la principal influència religiosa la exercien els nestorians. Mongka probablement va rebre el baptisme d'un sacerdot armeni, encara que ell era budista.

Altres mongols, com Berke, un altre nét de Gengis Khan, afavorien l'islam, causant guerres amb altres khanats mongols. No obstant això, al segle XIII l'Il-khanat tenia excel·lents relacions amb els cristians. Un altre nét de Gengis Khan anomenat Hulagu, encara que era xamanista, sempre va ser tolerant amb els cristians, ja que la seva mare, la seva dona, i diversos dels seus més propers col·laboradors eren cristians. Quan va envair Síria, Hulagu va acceptar la petició de la seva dona, que li va demanar que no ataqués als cristians. Les aliances matrimonials amb les potències europees també van tenir lloc, el 1265 el fill de Hulagu, Abaqa, que era budista, es va casar amb Maria Paleologina, filla de l'emperador bizantí Miquel VIII Paleòleg.

Primers contactes (1209-1244)

Gengis Khan (1162-1227).

Entre els europeus, hi havia hagut rumors que un gran aliat cristià vindria "des de l'est" ". Aquests rumors circulaven en temps de la Cinquena Croada, i van cobrar popularitat després de la derrota dels cristians. Això va resultar en la creació d'una figura llegendària coneguda com Prest Joan. La llegenda va créixer quan persones que van venir del llunyà orient van ser rebudes amb honors pensant que eren els herois cristians que vindrien a salvar la cristiandat. Per exemple, el 1210 van arribar a Europa notícies de les batalles del mongol Kuchlug, líder de la cristiana tribu Naiman, contra el poderós Imperi corasmio. A Europa, circulaven rumors que Kuchlug era el mític Preste Joan, i que estava combatent als musulmans a l'est.

Durant la Cinquena Croada, mentre els croats fracassaven en el setge de Dammietta el 1221, els rumors del Preste Joan reapareixien amb les notícies de les Invasions de Pèrsia i Transoxiana per Gengis Khan, que seria el Prest Joan o un dels seus descendents. Fins i tot el papa Honori III declararia el 1224 : "forces des de l'est vénen per rescatar la "Terra Santa ".

El 1120, els mongols van envair Pèrsia, destruint l'Imperi corasmio (part de les tropes supervivents es van traslladar a Egipte, prenent Jerusalem als cristians en el camí).Plantilla:Demostrar Però Gengis Khan va tornar a Mongòlia, i Pèrsia va ser reconquerida pels musulmans. El 1231, una armada mongola molt més gran va arribar a Pèrsia sota el comandament del general Chormaqan, que va governar Pèrsia de 1231 a 1241. El 1242, Baichu va envair el Regne seljúcides governat per Kaikosru. La conquesta mongola va ser vista com molt positiva, ja que havien eliminat a un enemic de la cristiandat.

Genguis Khan va morir el 1227, i el seu Imperi va ser dividit en 4 Kanata, per als seus 4 fills. La secció nord, coneguda com Horda d'Or va començar a envair Europa via Polònia i Hongria. La secció sud-oest, coneguda com Il-khanat, sota el comandament de Hulagu Kan, va continuar avançant cap a Pèrsia i Terra Santa. Geòrgia, que era un regne cristià, va ser atacada diverses vegades començant el 1220, i el 1243 la reina Rusudan es va rendir oficialment als mongols, convertint Geòrgia en un Estat vassall. Aquesta va ser una pràctica comuna de l'Imperi mongol: quan conquerien nous territoris, absorbien a la població i als guerrers a l'armada mongola, que després usarien per expandir l'Imperi.

Contactes del Papa amb els mongols

El Papa Innocenci IV va enviar enviats a Mongòlia amb el propòsit de convertir els mongols al Cristianisme.

Les Invasions mongoles a Europa van acabar el 1242 amb la mort del Gran Khan Ogedei, successor de Gengis Kan. No obstant això, les invasions mongoles a l'oest van desplaçar als Jwarezmididas cap a Egipte, els quals van prendre Jerusalem al seu pas el 1244. Això va causar que els reis cristians preparessin una nova creuada, decidida el juny de 1245 pel Papa Innocenci IV al primer Concili de Lió, i va fer reviure les esperances que els mongols, que tanta destrucció havien portat l'Islam, es convertirien en Cristians i en aliats de la Cristiandat

En 1245, el Papa Innocenci IV va enviar al Franciscà Giovanni da Piandel Carpini a l'"Emperador dels Tàtars". Aquest missatge va inaugurar el que seria un patró regular en les comunicacions entre els mongols i els Cristians [7] El Papa Innocenci li demanava que es convertís en Cristià i que parés les invasions a Europa. El nou Gran Khan, Guyuk, li va respondre al Papa que anés a Mongòlia a prestar-li homenatge. [8]

« Tu has de dir amb un cor sincer: "Serem els teus súbdits; et donarem la nostra força". Tu, en persona, hauràs venir amb tots els teus reis, sense excepció, a rendir homenatge i a prestar servei. Només així admetrem la teva submissió. I si no segueixes l'ordre de Déu, et coneixerem com el nostre enemic. »
— Carta del Gran Khan Guyuk al papa Innocenci IV.

Aquest patró es va repetir una i altra vegada durant les següents dècades. El 1245 Innocenci va enviar un altre missatger, el dominic Ascelin de Llombardia, a través d'una altra ruta, amb cartes per al Gran Khan. Aquest missatger es va trobar amb el comandant mongol Baichu prop del mar Caspi el 1247. Baichu, que tenia plans de conquerir Bagdad, va respondre positivament a la possibilitat d'una aliança, i va enviar missatgers a Roma, on van estar durant gairebé un any. Ells es van trobar amb el Papa Innocenci, que una altra vegada va demanar que detinguessin la matança de Cristians. [8]

Setena Croada: Sant Lluís i els mongols

Estàtua de Lluís IX de França a Saint Chapelle, París.

Lluís IX de França, també anomenat Sant Lluís, intercanviar una sèrie de cartes amb el líder mongol d'aquesta època, i també va participar en les creuades dues vegades, una el 1248 i una altra el 1270.

Els seus contactes amb els mongols van començar el 1248 amb la Setena Croada. Després que desembarcar a Xipre, Luis es va entrevistar el 20 de desembre de 1248 amb dos enviats mongols anomenats Marc i David, que li van entregar cartes de Elijigidei, el governador mongol d'Armènia i Pèrsia. [9] L'historiador medieval Jean de Joinville narra sobre aquests fets:

« mentre el rei estava a Xipre, el Gran Rei dels Tàtars li va enviar missatgers a ell, saludant-cortesia, i dient-li, entre altres coses, que estava a punt per ajudar-lo en la conquesta de Terra Santa per treure-li Jerusalem als Sarraïns. El rei va rebre de bona manera això, i li va respondre enviant-li missatgers a Mongòlia, que li portaven un present: una botiga en forma de capella, i per tractar de convertir al rei al cristianisme, va adornar la botiga amb imatges de la Mare de Déu i d'altres punts del nostre credo. Aquestes coses les van portar al kan mongol dos frares predicadores, que sabien àrab, per ensenyar-li en què hauria de creure . »
— .", " The Memoirs of the Lord of Joinville ", Chap. V, Jean de Joinville

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Jean Richard, the leading French expert on the Crusader, has the Franco-Mongol alliance start in EARNEST in the 1260s: The sustain attacks of Baibars (...) rallies the Occidentals to this alliance, to which the Mongols also convinced the Byzantine to adherir ", in" Histoire des Croisades ", p.453. It continued on-and-off but was strongly Revived by Ghazan, to continue to have an influence until 1322 "In 1297 Ghazan resums his projects against Egypt (...) the Franco-Mongol cooperation had thus survive, to the loss of Acre by the Franks, and to the conversion of the khan to Islam. It was to remain one of the political Factors of the policy of the Crusader, until the peace treaty with the Mamluks, which was concluded in 1322 by khan Abu Said. " in "Histoire des Croisades", p.468. And concludes on the many missed opportunities the alliance offered: "The Franco-Mongol alliance (...) seems to have been rich with missed opportunities in" Histoire des Croisades ", 1996, Jean Richard, p.469
  2. ↑ Grousset, p521: "Louis IX et l'Alliance Franco-Mongol", p.653 "Seül Edward I comprit la valeur de l'Alliance Mongol", p.686 "la Coalition Franco-Mongol dont els Hospitaliers donnaient l 'Exemple "
  3. ↑ Demurger, p.147" Cette expedition avait surtout l'avantage de sceller, parell un acte concret l'alliance Mongol ", Demurger p.145" La strategie de l'alliance Mongol en action "," De Molay anime la lutte pour la reconquete de Jerusalem, en s'appuyant sud uneix alliance avec les Mongols "(Demurger, back cover)
  4. ↑ Angus Steward diu" Franco-Mongol entesa "jsessionid = 482F302AE5E221049B3D878097CB336E.tomcat1? fromPage = línia & aid = 289586
  5. ↑ Prawer, p. 32. "The attempts of the Crusaders to create an alliance with the Mongols failed."
  6. ↑ Tyerman, p. 816. "The Mongol alliance, despite six further embassies to the west between 1276 and 1291, led nowhere."
  7. ↑ Richard, p. 422 (anglès) "In all the Conversations between the popes and the il-khans, this difference of approach Remain: the il-khans spoke of military coopration, the popes of adhering to the Christian faith."
  8. ↑ 8,0 8,1 [www.unu.edu/HQ/japanese/dialogue/wilkinson-presen- s1e.doc David Wilkinson, studying the History of Intercivilizational Dialogues]
  9. ↑ Peter Jackson. (198.007) 95% 3A376% 3C481% 3ATCITHL% 3E2.0.CO% 3B2-F The Crisi in the Holy Land in 1260. 95, July 1980, p. 481-513. 

Plantilla:Enllaç AB

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aliança_francomongola&oldid=5606008»