PLATO: diferència entre les revisions

PLATO (Programmed Logic for Automatic Teaching Operations, i també nom en llengua anglesa del filòsof grec del segle III aC) va ser el primer sistema de gran difusió d'ensenyament assistit per ordinador (EAO). A l'inici dels anys 1960 varen instal·lar el programari inicial en l'ordinador ILLIAC 1 de la Universitat d'Illinois als EUA i a finals de la dècada del 70 hi havia uns quants milers de terminals gràfics pel món que eren connectats a les xarxes d'una desena de grans ordinadors. Molts dels conceptes actuals de l'ús multi-usuari d'ordinadors varen ser desenvolupats en el sistema PLATO, incloent fòrums, missatgeria, comprovacions en línia, correu electrònic, "xats", llenguatges per gràfics, accés remot compartit a pantalles i jocs amb concurrència d'actors, pantalles tàctils, etc.

A l'inici, PLATO va ser desenvolupat a la Universitat d'Illinois i ve estar en funcionament durant 40 anys oferint cursos de formació a universitats, escoles i centres de formació no acadèmica. L'empresa de Minnesota (EUA) Control Data Corp. va adquirir el sistema PLATO i el va integrar en la seva oferta de productes, el principal dels quals eren el seus ordinadors "main-frame" CYBER. El president de Control Data, William Norris, va comprovar les dificultats comercials en la venda d'aquest producte tot i que en determinats mercats va tenir una forta implantació que va durar fins 2006, any en que va abandonar el mercat. La pròpia empresa Control Data també va abandonar-lo.

Al final de la dècada dels anys 50 als EUA ja es feien estudis i projectes universitaris sobre l'ús d'ordinadors per la instrucció. La Universitat de Pennsilvània en va fer una conferència sobre els projectes de les forces aèries dels EUA l'any 1958. Als vols de 1959, a la Universitat d'Illinois es varen proposar de fer uns treballs d'estudi sobre el tema dels ordinadors en l'ensenyança, agrupant experts en ciències, enginyeries, psicologia, matemàtiques i administradors. Després de unes quantes setmanes de reunions no varen arribar a cap acord per un disseny inicial de cap sistema i es va demanar a Donald Bitzer que prengués el relleu per fer un esbós de un sistema, ja que havia demostrat tenir interès en l'ensenyament amb ordinador.

Bitzer, que es considera ser el "pare" de PLATO, sabia que l'ensenyament amb ordinador havia de incloure els gràfics de qualitat per tenir èxit. A 1960, es va presentar la primera versió del sistema PLATO, en execució sobre l'ordinador ILLIAC 1, amb un monitor de televisió com pantalla i un teclat especial fet a mida per interactuar-hi. En aquells temps era habitual una velocitat de transmissió de 10 bits per segon. Actualment (any 2014) els 10 MBps de velocitat que tenim en connexions telefòniques domèstiques és 8 milions de vegades més ràpida. Entre 1963 i 1969 es creà un programa que permetia generar mòduls didàctics sense necessitat de ser programador informàtic. El sistema PLATO va ser translla a ordinadors Control Data ja que el president de dita empresa, William Norris, tenia molt d'interès en l'ensenyament i va cedir un ordinador a l'equip de Bitzer. El sistema ja permetia la concurrència de mòduls i terminals d'usuari.

El desenvolupament de PLATO es finançava amb fons facilitats pels exèrcits (terra-mar-aire) dels EUA i a 1967 es va decidir ampliar l'aplicabilitat del sistema en un àmbit general, per dirigir-lo a qualsevol objecte d'aprenentatge i el finançament va passar al National Science Foundation. Bitzer va poder crear el Computer-based Education Research Laboratory (CERL) a la universitat. L'any 1972 PLATO ja era a la seva quarta versió PLATO IV. Els terminals presentaven gràfics en bitmap i la pantalla permetia una interacció al tacte dels alumnes per contestar les preguntes que els feia el sistema. També era possible connectar dispositius perifèrics, com sintetitzadors de veu/música i dispositius e gestió del só per l'aprenentatge musical i la interacció acústica amb el sistema. Amb l'aparició dels microprocessadors, els terminals podien executar mes tasques sense haver d'estar "en-línia" amb un gran ordinador constantment. Tot i això els terminals eren molt cars (uns 1.200 dòlars EUA de l'època) i l'entrega de cursos estaba disponible en universitats, escoles tècniques i en l'àmbit militar per entrenament de pilots d'aviació amb programes de [[simulació d'ordinador]].

Al mateix temps que els costos d'ús dels ordinadors baixava, l'aplicació del programa, s'estenia en altres objectius didàctics i ampliava les tècniques d'ensenyament i d'avaluació, que el feien indicat per altres camps de l'ensenyament, no únicament en tècniques d'entrenament. Les tècniques que permetia aquest programa Plato eren la "simulació de situacions", "l'entrenament-pràctiques", i la "Transmissió de coneixements" que son tres àrees o sistemes en l'ensenyança.

Dels tres sistemes didàctics esmentats, un era enfocat a l'entrenament (per exemple, la operatòria de una màquina, el pilotatge d'un avió, el tocar un instrument musical, etc.) Un altre àrea es centrava en la pura transmissió (lectura en pantalla, sessions d'àudio, etc...) Un altre àrea es centrava en simulació de situacions o estudi de casos, (es presenten en pantalla el text de diverses situacions, una de les quals l'estudiant ha de triar i que el porten a una nova situació amb altres sortides, etc...) El disseny de un mòdul de simulació de situacions comporta una gran complexitat, però pot ser altament eficaç per l'ensenyament i per avaluar el rendiment.

Per a avaluar la progressió de l'ensenyament objectiu, el programari permetia crear un mòdul específic de control de l'adquisició de coneixements, i després de tenir suficients resultats significatius, corregir i/o adaptar el mòdul de l'avaluació.

En tots tres sistemes, l'estudiant seguia el seu propi itinerari, previst pels autors de cada unitat didàctica, i l'ordinador enregistrava el temps usat per l'estudiant, les correccions que feia, les repeticions, etc. per avaluar-ne el progrés. Quant en una unitat didàctica s'havien fet suficients avaluacions, s'examinava la adequació de les preguntes, permetent rectificar-les, de manera que els resultats tinguessin el màxim de sentit respecte l'objectiu pedagògic.

La distribució comercial del programa Plato es va acabar a l'any 2006. Comercialment va ser un fracàs que va comprometre al CERL i a Control Data. Apart dels EUA, on PLATO va tenir la major implantació, també és a distingir Sudàfrica, en formació de tècniques industrials i per entrenament de treballadors nadius. A Espanya va tenir una difusió mínima i tant sols va ser usat en alguna entitat bancària per la formació d'empleats en l'ús dels nous terminals. En l'àmbit acadèmic fou percebut desfavorablement respecte l'ensenyament presencial tradicional. La implantació de un sistema com PLATO només era plausible en la creació de mòduls didàctics que per el seu cost requerien un gran volum de distribució, amb molts terminals o micro-ordinadors en xarxes o totalment autònoms, segons la versió de PLATO. L'aparició al mercat de nous dispositius com PCs cada cop més barats, el video/CDs, Internet i demés multimèdia va condemnar PLATO a desaparèixer.

La creació de mòduls didàctics de qualitat amb el sistema PLATO, tot i que tècnicament no era complex, sí que requeria coneixements profunds en qui els generava: sobre pedagogia, sobre la matèria a ensenyar, grafismes, comunicació, estadística per depurar els mòduls d'avaluació, gestió de projectes, etc. Aquestes dificultats, juntament amb l'aparició d'altres sistemes (vídeo, Internet, TV) i maquinaris, els costs dels ordinadors personals i la pobre acceptació que va tenir al mon educatiu, varen determinar la poca incidència de Plato en l'ensenyament a Espanya.

• Aprenentatge virtual

• Manual d'usuari de PLATO (pdf en llengua anglesa)
• Bitzer, Donald L, Oral history interview, Charles Babbage Institute, University of Minnesota, <http://purl.umn.edu/107121>
• Gallie, Thomas Muir, Oral history interview, Charles Babbage Institute, University of Minnesota, <http://purl.umn.edu/107305>.
• Gräper, Grapenotes, <http://www.grapenotes.com/>.
• PLATO History Foundation, <http://platohistory.org/>.
• University of Illinois Computer-based Education Research Laboratory PLATO Reports, PLATO Documents, and CERL Progress Reports, Charles Babbage Institute, University of Minnesota, <http://purl.umn.edu/40704>.
• Control Data Corporation records, Computer-based education (CBE), Charles Babbage Institute, University of Minnesota, <http://discover.lib.umn.edu/cgi/f/findaid/findaid-idx?c=umfa;cc=umfa;q1=plato;rgn=main;view=text;didno=cbi00080-04>. The CBE series documents CDC’s objective of creatiŋ, marketiŋ and distributiŋ PLATO courseware internally within various CDC departments and divisions, and externally.
• Historic PLATO Manuals & Publications, Bit savers, <http://bitsavers.org/pdf/univOfIllinoisUrbana/plato/>.
• Cyber1, <http://www.cyber1.org/>
• PLATO User's Guide. revised. CDC, April 1981. 
• Darack, Arthur «Yes... Computers Can Revolutionize Education». , Sept/Oct 1977.
• Goldberg, Marty «The History of Computer Gaming». .
• ; Small, Sandy «PLATO Rising: Online learning for Atarians». , July 1984, p. 36.
• ; Sherwood, Bruce Arne «Educational Uses of the PLATO Computer System». , April 1976, p. 344–52.
• Stifle, Jack. The Plato IV Architecture (PDF). Urbana, IL: University of Illinois, 1972 (CERL Report). X-20. 
• Van Meer, Elisabeth «PLATO: From Computer-Based Education to Corporate Social Responsibility». , November 5, 2003.
• Woolley, David R «PLATO: The Emergence of Online Community». , January 1994.
• Aprenentatge_basat_en_simulacions