Vés al contingut

Llista de rellotgers catalans

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:38, 18 nov 2022 amb l'última edició de Eduard Farre (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Rellotge dels flamencs o gran rellotge de Barcelona, 1576

La fabricació de rellotges mecànics a Catalunya va assolir un gran nivell. Al costat dels rellotges de torre o campanar, hi ha documentada la fabricació de rellotges de petites dimensions amb tota mena d'accessoris i prestacions (campanetes, indicacions de les fases lunars…).

Aquesta és una llista de rellotgers catalans o establerts a Catalunya. Representativa i no pas exhaustiva.

Exemple del segle xiv

El gran nivell dels rellotgers catalans pot deduir-se a partir d'un exemple. Una carta del 6 de febrer de 1376, del rei Pere el Cerimoniós a Elionor, una de les seves filles, descriu un rellotge amb moltes prestacions que li trametia com a obsequi (pàgines 265 i 266 de la referència).[1]

Les característiques del rellotge eren les següents:

  • Tres campanetes per a tocar les hores
  • Astrolabi giratori en la part frontal (una volta cada 24 hores)
    • Tres làmines per a les latituds dels territoris reials. (NOTA: mal descrites en la carta)
      • Primera (39 graus en una cara i 40 en l'altra cara)
      • Segona (41 en una cara i 42 en l'altra)
      • Tercera (43 graus/44 graus)
  • Indicació del moviment de la lluna
  • Indicació del moviment del sol
  • Representació del zodíac i d'algunes estrelles fixes.

Llista de mestres rellotgers

A continuació es presenta una llista representativa d'alguns artesans rellotgers, ordenada cronològicament. La llista està basada en artesans que fabricaven rellotges mecànics, però inclou altres detalls interessants relacionats amb el tema.

Segle XIV

  • Mosse Jacob (Perpinyà).[2][3]
  • Bernat Fermí.[4]
    • L'any 1332 construí un rellotge per al rei.[5]
  • Joan Alemany. (Joan de Tornay: "Johannes Alemanus magister operis orlogiorum").
  • Nathan del Barri.[4]
  • Isaac Nafucí (Mallorca).[4][12]
  • Bernat Desplà (1382).[13]
  • Antoni Core (de Bolonya).[13]
    • 1390. Rellotge de la Seu de Lleida.
  • Joan Torrent (1394).[13]

Segle XV

  • Joan de la Pedra (Palamós/Vic).[14]
  • Joan Agustí (Girona).[15][16]
  • Jaume Ferrer I.[13]
  • Jaume Ferrer II.[13]
  • Miquel Petro.[13]
  • Jaume Sala.[13]
  • Bertran Soler.[13]
  • Mestre Agustí. Arquitecte.
    • 1479. Encàrrec del rellotge de la Seu de Girona.[17]

Segle XVI

  • Pere Anés (Girona).[15][18]
  • Barceló, Joan. Manyà, rellotger municipal de Mataró de 1580 a 1611[19]
  • Bernardí, Joan. Rellotger de Lleida a qui l’any 1592 s’encarrega la fabricació del rellotge de l’església de Sant Fèlix de Sabadell[20]
  • Bruguer, Gabriel. Mossèn que el 1565 s’encarrega del manteniment del rellotge de la catedral de Vic[21]
  • Ferrer, Gabriel. Constructor de rellotges documentat a Valls el 1585[22]

Segle xvii

Rellotge lluminós. Disseny de Joan Cabrerizo. Via Laietana, 69 (Barcelona). 1936.[25]

Segle xviii

  • Josep Balí (Mataró).[26]
  • Segimon Noguera.[23]
  • Joan Puigferrat.[23]
  • Miquel Rosals (Manresa).[23]
  • Josep Rosals (Manresa).[23]
  • Antoni Safoy (Girona)
  • Josep Sanesteva.[23]
  • Francesc Crusat.[23]

Segle xix

Referències

  1. ↑ Documents per l'historia de la cultura catalana mig-eval. Rubió y Lluch, Antonio, 1856-1937.
  2. ↑ Documents per a la història de la cultura catalana medieval. Institut d'Estudis Catalans, 2000, p. 79–. ISBN 978-84-7283-546-7. 
  3. ↑ Gerhard Dohrn-van Rossum. History of the Hour: Clocks and Modern Temporal Orders. University of Chicago Press, 1996, p. 184–. ISBN 978-0-226-15511-1. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Gerhard Dohrn-Van Rossum. L' Histoire de l'heure: L'horlogerie et l'organisation moderne du temps. Les Editions de la MSH, 1997, p. 192–. ISBN 978-2-7351-0741-4. 
  5. ↑ Estudis històrics i documents dels Arxius de Protocols. El Col·legi, 2007. 
  6. ↑ Wifredo Rincón García. Ayuntamientos de España. Espasa-Calpe, 1988. 
  7. ↑ Biblioteca Literaria del Relojero, 1957. 
  8. ↑ Antoni Pladevall. L'art gòtic a Catalunya: arts de l'objecte. Enciclopèdia Catalana, 2008. 
  9. ↑ Vicente Lampérez y Romea. Arquitectura civil española de los siglos I al XVIII. Editorial MAXTOR, maig 2012, p. 1–. ISBN 978-84-9001-316-8. 
  10. ↑ María Francisca Olmedo de Cerdá. Anecdotario histórico valenciano. Carena Editors, S.l., 2002, p. 162–. ISBN 978-84-87398-58-2. 
  11. ↑ Miquel Palau. Rellotges de sol: història i l'art de construir-los, sense mathemàtiques; primer tractat de gnomònica en català. Editorial Millà, 1970. 
  12. ↑ E. Michael Gerli. Medieval Iberia: An Encyclopedia. Taylor & Francis, 4 desembre 2013, p. 122–. ISBN 978-1-136-77161-3. 
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 13,7 Catàleg de ferrers documentats en les fonts escrites d'època medieval. Luïsa Amenós.
  14. ↑ Johan de la Roca, un rellotger palamosí del segle xv a la cort del rei Martí I l'Humà.
  15. ↑ 15,0 15,1 Pedres de Girona. Rellotges de la catedral.
  16. ↑ José Gudiol y Cunill; José Gudiol Nocions d'arqueología sagrada catalana: primer volum. Vich. Tip. Balmesiana, 1931. 
  17. ↑ Los Reys de Aragó y la Seu de Girona desde l'any 1462 fins al 1482. Col·lecció de actes capitulars escritas per lo doctor Andreu Alfonsello ... publicadas y anotadas per D. Fidel Fita y Colomé ... Segona edició, 1873, p. 1–. 
  18. ↑ CALZADA OLIVERAS, JOSEP: Les campanes de la catedral de Girona. Girona: Diputació de Girona, 1977
  19. ↑ COSTA, FRANCESC. Mataró a l'hora. Crònica de rellotgers. Mataró 1991
  20. ↑ ROIG DEULOFEU, ALBERT: Campanar de Sant Fèlix (Sabadell, Vallès Occidental). Ed. Ajuntament de Sabadell, 1999
  21. ↑ GUDIOL CUNILL, JOSEP: El rellotge de la Catedral de Vic. "La Veu del Montserrat", 1900, vol. XXIII, I n. 1 p. 3-4, II n. 2 p. 10-12 i III n. 4 p. 27-29
  22. ↑ RÀFOLS, J.F.: Diccionario Biográfico de Artistas de Catalunya. Barcelona: Ed Millà, 1954
  23. ↑ 23,00 23,01 23,02 23,03 23,04 23,05 23,06 23,07 23,08 23,09 23,10 23,11 Rellotges i rellotgers de la conca del Llobregat. Eduard Farré i Olivé.
  24. ↑ El gran rellotge de Barcelona. Martí Vergés i Trias.
  25. ↑ Rellotge lluminós.
  26. ↑ Serra d'or. Abadia de Montserrat, 1999. 
  27. ↑ Xarrié, Jaume-Farré, Eduard. El rellotge català. ISBN 978-84-95550-72-9. 
  28. ↑ FARRÉ OLIVÉ, EDUARD: Alberto Billeter, un relojero suizo en Barcelona. (1ª parte) "Arte y Hora", n. 121-H/4, Nov-Dic 1996, p. 12-18; (2ª parte) "Arte y Hora" n. 122H5, Ene-Feb 1997, p. 6-11
  29. ↑ 29,0 29,1 Rellotges i rellotgers al Montblanc del s. XVIII. Eduard Farré i Olivé.
  30. ↑ FARRÉ OLIVÉ, EDUARD (2021): Els Maurer, d'Eisenbach a Barcelona, “La Busca de Paper”, n. 100, p. 48-58

Vegeu també

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_rellotgers_catalans&oldid=30943479»