Curinga
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| País | Itàlia | ||||
| Regió | Calàbria | ||||
| Província | Província de Catanzaro  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 6.501 (2023) (123,76 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 52,53 km² | ||||
| Altitud | 350 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Patrocini | Andreu apòstol | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 88022 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 0968 | ||||
| Identificador ISTAT | 079039 | ||||
| Codi del cadastre d'Itàlia | D218 | ||||
| Lloc web | comune.curinga.cz.it | ||||
.svg&lang=ca)
Curinga (calabrès Cùrnga) és un municipi italià, dins de la província de Catanzaro. L'any 2022 tenia 6516 habitants.[1]
Història
Les arrels de Badolato es remunten al any 1080, quan Robert Guiscard va fer construir un castell fortificat. El 1269 els Angevins van concedir el feu a un home anomenat Filippo, qui va emprendre una guerra l'any següent contra el comte Ruffo de Catanzaro. se l'anno successivo intraprese una guerra con il conte Ruffo di Catanzaro. Els habitants, tancats al poble, van ser assetjats pel comte Ruffo, que finalment va aconseguir conquerir Badolato, que va romandre sota la seva casa fins al 1451. Després va passar a la família Di Francia i el 1454 el poble es va convertir en una baronia dels Toraldo, que van participar en la batalla de Lepant al 1571 i que van administrar Badolato fins al 1596. Després Badolato va passar als Ravaschieri (1596), als Pinelli (1692) i finalment als Pignatelli di Belmonte (1779), que el van cedir als Gallelli, els quals van mantenir el poder fins a la fi de la feudalitat al any 1806. Greument afectat al llarg de la seva història pels terratrèmols del 1640, del 1659 i del 1783, Badolato també va ser afectat en 1951 per una inundació.[2][3][4][5]
Al 26 desembre de 1997 el vaixell turc Ararat s'encalla a pocs quilòmetres de les costes de Badolato. A bord hi viatjavan 825 migrants, prinipalment de l'ètnia kurda, que inicialment van ser acollits al poble, marcant així l'inici d'una política d'acollida com a mitjà per fer front a la despoblació del poble.[6][7]
Demografia
| 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 3220 | 3164 | 3504 | 4349 | 4972 | 5004 | 5459 | 6605 | 6653 | 6180 | 6629 | 6824 | 6648 | 6708 |
Administració
| Període | Identitat | Partit |
|---|---|---|
| 1995-2004
(dos governs) |
Domenico Francesco Calvieri | llista electoral independent |
| 2004-2009 | Antonio Ferraro | llista electoral independent |
| 2009-2012 | Domenico Maria Pallaria | llista electoral independent |
| 2012-2013 | commissari extraordinari[8] | |
| 2013-2018 | Domenico Maria Pallaria | llista electoral independent
(Curinga adesso) |
| 2018-2023 | Vincenzo Serrao | llista electoral independent
(Insieme possiamo) |
| 2023- | Elio Carmelo Pallaria | llista electoral independent
(Impegno comune) |
Referències
- ↑ «Bilancio demografico mensile». [Consulta: 21 gener 2024].
- ↑ Gesualdo, Antonio. Storia medioevale di Badolato (en italià). Edizioni Frama Sud, 1986.
- ↑ Gesualdo, Antonio. Storia medioevale e moderna di Badolato (en italià). Edizioni Frama Sud, 1988.
- ↑ Gesualdo, Antonio. Storia di Badolato dal 1799 al 1999 (en italià). Edizioni Frama Sud, 1999.
- ↑ Gesualdo, Antonio. Storia di Badolato dal 1080 al 2009 (en italià). Catanzaro: Edizioni Abramo, 2009.
- ↑ Di Ciommo, Mario. «Badolato, dall'abbandono alla rinascita: il borgo calabrese esempio di recupero urbanistico» (en italià). la Repubblica, 05-07-2021. [Consulta: 21 gener 2024].
- ↑ Adnkronos. «IMMIGRATI: LA NAVE ARARAT DI PROVENIENZA TURCA?», 27-12-1997. [Consulta: 21 gener 2024].
- ↑ Comissió extraordinària segons l'art. 143 del TUEL (entitat dissolta per infiltracions mafioses)
Enllaços externs
- Web oficial de Badolato (italià)
