Vés al contingut

Àcid bromhídric

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:06, 8 abr 2024 amb l'última edició de Antoni Salvà (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Àcid bromhídric.

Àcid bromhídric és el nom de les dissolucions aquoses de bromur d'hidrogen HBr, les quals presenten propietats àcides. L'àcid bromhídric és un àcid fort, reacciona violentament amb bases i és corrosiu: altament irritant per als ulls i per a la pell. Té un pKa igual a –9 (Ka = 109), cosa que el fa un àcid més fort que l'àcid clorhídric (pKa = –8,0) i menys fort que l'àcid iodhídric (pKa = –10). És un dels àcids minerals més forts que es coneixen, reacciona violentament amb oxidants forts—com nitrats o clorats— i molts compostos orgànics, originant un perill d'incendi i d'explosió. Ataca molts metalls formant gas inflamable d'hidrogen.[1]

A temperatura ambient es desprèn bromur d'hidrogen, més dens que l'aire, no inflamable i té una olor picant molt semblant a la de l'àcid clorhídric.

Usos

[modifica]

L'àcid bromhídric es fa servir per elaborar productes químics i farmacèutics, principalment per a la producció de bromurs inorgànics, especialment el bromur de zinc, calci i sodi, també com a solvent i en medicació veterinària. És un reactiu útil per la regeneració de compostos organobromats. Certs èters es trenquen com àcid bromhídric. També funciona com catalitzador de reaccions d'alquilació i d'extracció de certs minerals. A partir d'àcid bromhídric es creen importants compostos orgànics industrials, com el bromur d'alil, fenol i àcid bromoacètic.[2]

A partir de n-butanol i bromur d'hidrogen es pot preparar bromur de n-butil.

Referències

[modifica]
  1. «ecosur.net». Arxivat de l'original el 2009-04-17. [Consulta: 1r abril 2012].
  2. Michael J. Dagani, Henry J. Barda, Theodore J. Benya, David C. Sanders "Bromine Compounds" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry" Wiley-VCH, Weinheim, 2000.