Castell de Freixe

Castell de Freixe
Torre del castell i església annexionada (juny 2010)
Dades
Tipus	Castell
Primera menció escrita	955
Construcció	segle X
Característiques
Altitud	190 metres
Localització geogràfica
Comarca	Anoia
	Piera
Localització	Crtra. de Piera a Sant Sadurní, km 7,7
41° 28′ 49″ N, 1° 44′ 27″ E / 41.4803°N,1.74083°E / 41.4803; 1.74083
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	1235-MH
Codi BIC	RI-51-0005589
Id. IPAC	1376

El castell de Freixe , del qual només n’han subsistit la torre adossada a l’església de Sant Nicolau i restes d’alguns murs, és una de les construccions del repoblament cristià que s’afermà a la zona central i sud de la comarca de l’Anoia en el s X.

L’església i la torre annexionada a l’angle oest, estan encimbellats dalt d’un turó proper a can Freixe (ara masia Capell) a la riba esquerra de l’Anoia, aigua avall del Bardorc, al sector meridional del terme.

Les primeres notícies del castell de Freixe són de l’any 955, en que surt esmentat el nom de «frexano» a la carta de poblament donada pel vescomte de Barcelona Guitard en la qual cedeix unes terres as repobladors que es comprometen a conrear-les i a edificar-hi una torre de defensa. L’any 1006 torna a aparèixer el lloc de Freixe en un acte de venda feta per Udalard, vescomte de Barcelona demostrant que al segle XI, el lloc i la fortalesa de Freixe encara es trobava el domini de la casa vescomtal barcelonina. El 1041 la vescomtessa Riquilda féu donació al seu fill Guislabert, bisbe de Barcelona de tot el que ella posseïa a Freixe. Un altre moment, el castell de Freixe fou donat a Santa Maria de Solsona.

A l’inici del s XII ja trobem documentada una família cognominada de Freixe que n’ocupava la castlania. Al final d’aquest segle, el castlà Ramon de Freixe es negava a retre homenatge al monestir de Santa Maria de Solsona i aquesta disputa no s’acaba fins al s XIII quan el paborde de Solsona i Guillem de Freixe es comprometen a respectar la sentència arbitral que dictaminava quins eren els dominis dels castlans i quins els de la senyoria. El tema es resoldrà definitivament quan el 1283 el paborde Ponç de Vilaró comprà a Simó de Freixe tots els drets que aquest tenia sobre la fortalesa de Freixe.

En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 18 focs i pertanyia al paborde de Solsona. El 1386, l’Infant Joan I vengué a Berenguer de Tous la jurisdicció del castell de Freixe i altres castells. El 1413, trobem de nou un plet pel delme entre l’església de Solsona i el rector de Piera. En el segle XVII pertanyia al cavaller Luis de Foixà.

Les restes del castell corresponen a una torre circular d’uns 5,4 m de diàmetre extern que avui assoleix uns 6,5 m d’alçada. Ara, de manera forçada, forma part del temple, construït posteriorment. Bastida amb còdols irregulars, ni tan sols desbastats, amb altres carreus de pedra tosca. També apareixen nombrosos tascons i peces de ceràmica. Es suposa que la torre data del s XI.

Aquesta església romànica, situada dins l’antic terme del castell de Piera, fou sempre sufragània, primer de Santa Maria de Piera, després de Sant Jaume de Sesoliveres i més endavant de Santa Maria de Solsona. Actualment és una simple capella de Sant Jaume de Sesoliveres i ha estat restaurada fa uns anys.

Composta per una nau llarga i estreta coberta per una volta peraltada que tendeix a la forma apuntada, capçada a llevant per un absis semicircular i cobert amb volta d’un quart d’esfera el qual s’obre a la nau per un simple ressalt.

Ateses les característiques de l’edifici, segurament es va bastir en dues etapes consecutives entre els segles XI i XII.

• Catalunya Romànica ,vol. XIX El Penedès L’Anoia. Enciclopèdia Catalana, 1992, p.453 a 455. 
• Catalunya Romànica ,vol. L’Anoia. Pòrtic, 1999. 

• Castell de Freixe al Bloc de Castells Catalans
• Fotografies del Castell de Freixe de Castells Catalans

{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina