Vés al contingut

Diòxid d'urani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicDiòxid d'urani

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular270,040617 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaO₂U Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
O=[U]=O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Cristal·lografia
Sistema cristal·lísistema cristal·lí cúbic Modifica el valor a Wikidata

El diòxid d'urani o òxid d'urani(IV) també conegut com a urania, uranil o UOX, és un òxid d'urani de fórmula química UO₂ que es presenta com una pols cristal·lina radioactiva negra en el mineral natural uraninita. Es fa servir com combustible nuclear en els reactors nuclears. Una mescla de diòxids d'urani i plutoni es fa servir com combustible MOX. Abans de 1960 el diòxid d'urani s'havia utilitzat com color negre i groc en ceràmica i vidres.

Estructura

[modifica]

El sòlid és isoestructural amb la mateixa estructura que la fluorita (fluorur de calci). A més els diòxids de plutoni i neptuni tenen les mateixes estructures.

Propietats químiques

[modifica]

El diòxid d'urani s'oxida en contacte amb oxigen a octaòxid de triurani.

3UO₂ + O₂ → U₃O₈ a 700 °C

La presència d'aigua causa l'augment de la taxa d'oxidació de l'urani metàl·lic.[1]

Obtenció

[modifica]

El diòxid d'urani es produeix reduint el triòxid d'urani amb hidrogen.

UO₃ + H₂ → UO₂ + H₂O a 700 °C (970 K)

Aquesta reacció es fa servir en el reprocessament del combustible nuclear i l'enriquiment d'urani per a alguns combustibles nuclears.

Usos

[modifica]

El diòxid d'urani es fa servir principalment com a combustible nuclear de reactors nuclears, específicament com UO₂ o bé en una mescla de UO₂ (amb urani empobrit) i PuO₂ (diòxid de plutoni) anomenada MOX. La corrosió galvànica del diòxid d'urani controla la taxa amb què es dissol el combustible nuclear.

Toxicitat

[modifica]

El diòxid d'urani se sap que s'absorbeix per fagocitosi en els pulmons.[2] És radiotòxic.

Referències

[modifica]
  1. «Reactions of Plutonium Dioxide with Water and Oxygen-Hydrogen Mixtures: Mechanisms for Corrosion of Uranium and Plutonium». [Consulta: 6 juny 2009].
  2. Principles of Biochemical Toxicology. Timbrell, John. PA 2008 (anglès)

Notes

[modifica]
  1. ^ Barrett SA, Jacobson AJ, Tofield BC, Fender BEF «The preparation and structure of barium uranium oxide BaUO3+x». Acta Crystallographica B, 38, 1982, pàg. 2775–2781. DOI: 10.1107/S0567740882009935. DOI
  2. ^ Hutchings GJ; Heneghan, Catherine S.; Hudson, Ian D.; Taylor, Stuart H. «A Uranium-Oxide-Based Catalysts for the Destruction of Volatile Chloro-Organic compounds». Nature, 384, 1996, pàg. 341–343. DOI: 10.1038/384341a0.

Enllaços externs

[modifica]