Vés al contingut

New-age

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: New age)
Aquest article tracta sobre el moviment social. Si cerqueu el gènere musical, vegeu «Música new-age».
Icona de la new-age, amb símbols típics com el dofí, les estrelles i l'arc de sant martí

New-age és el nom d'un moviment social que barreja espiritualitat, esoterisme i reinterpretacions de la filosofia oriental per crear un estil de vida alternatiu, basat en la calma, l'autoconeixement i la connexió amb el cosmos. El nom ve de l'era d'aquari, una nova etapa en astrologia que es fa servir com a símbol de canvi vital i social. Aquest moviment té múltiples tendències internes, va sorgir a mitjan anys seixanta i es va estendre per Occident. Ha creat el seu propi estil musical, reivindica la medicina alternativa i el retorn d'algunes idees hippies. Es concep la persona com un tot (holisme), fugint de la separació entre la ment i el cos.

Respecte les causes del triomf d'aquestes religions existeixen creences falses com que als integrants els renten el cervell, els apliquen una persuasió coercitiva i que els controlen el pensament.[1]

Són grups de religions (sectes) producte de l'era d'aquari, que a l'astrologia es considera una era on la consciència dels humans s'expandirà i es descobriran nous poders espirituals i les religions oficials entraran en decadència i desapareixeran.[2]

Història

[modifica]

El new-age va aparèixer a la dècada del 1960 als Estats Units d'Amèrica associat a la Contracultura.[3] A principis de la dècada del 1970 aparegué un moviment antisecta contra aquests grups religiosos.[4]

A Argentina el moviment va aparèixer a partir de la dècada del 1990.[1]

Dins l'Estat Espanyol destaca l'arribada i difusió del llibre Hercólubus o el planeta rojo de V.M. Rabolú (àlies d'un colombià anomenat Joaquín Enrique Amórtegui Valbuena) que tracta sobre l'arribada del planeta Hercólubus i defensa una doctrina new-age.[5]

Manera de pensar

[modifica]

Els seguidors del moviment new-age afirmen que hi ha una realitat més enllà del món físic, identificada amb l'ànima o energia vital, que cal connectar amb l'univers, en una visió panteista del món, on tot té vida i esperit (pansiquisme). Cada persona ha de buscar el seu propi camí per trobar aquesta connexió, a partir de la meditació o la música.

És freqüent la creença en l'homeopatia, l'astrologia i la intuïció com a mitjà de coneixement. També abunden els defensors de l'ecologisme i el vegetarianisme i la crítica als valors dominants al sistema capitalista. Reivindiquen la saviesa de les tribus indígenes, utilitzant els seus remeis medicinals o els seus ritus. fet molt criticat per alguns dels nadius per apropiació cultural i per reduir-los a determinats aspectes cridaners sense tenir en compte tota la cosmovisió que inclouen.

Classificació de les religions new-age

[modifica]

Prat Carós classifica les diverses seccions o grups que estan agrupades pel terme new-age de la següent manera:[3]

  • Grups d'inspiració oriental
  • Grups d'inspiració cristiana
  • Grups centrats en el creixement personal i l'autorealització

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Bustamante i Signorelli, 2010, p. 2.
  2. Rodríguez Santidrián, Pedro. «Nuevas Religiones». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 323. ISBN 84-7838-400-6. 
  3. 3,0 3,1 Prat Carós, 2001, p. 95.
  4. Prat Carós, 2001, p. 96.
  5. Ramis, Llucia «Profecia a curt termini». El Temps, 1725, 04-07-2017, pàg. 82.

Bibliografia

[modifica]