Vés al contingut

Pidyon ha-Ben

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pidion haben)
Plantilla:Infotaula esdevenimentPidion Haben
פדיון הבן
Imatge
Rescat del primogènit.
Tipusjueva
Dia de la setmana31 dies després del naixement
Temaprimogènit Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme
CelebracióArreu del món.

El rescat del primogènit o Pidyon ha-Ben, (en hebreu פדיון הבן), és un ritual del judaisme en el qual l'infant primogènit és rescatat de les seves obligacions sacerdotals per un sacerdot de la Tribu de Leví, anomenat Cohen.[1]

Referències bíbliques

[modifica]

Aquesta cerimònia té lloc quan el nadó té almenys 31 dies d'edat. (Nombres 18:15-16)[2]

La intenció de Déu per als primogènits de cada família israelita era que cada primogènit baró fos un sacerdot.

(Èxode 13:1-2)[3]

Durant l'incident del vedell d'or, la Tribu de Leví va ser l'única tribu que no es va revoltar contra Déu, aleshores Déu va decretar que el primogènit de cada família perdria el seu estatus de Cohen, i d'aleshores en endavant tots els cohanim provindrien de la tribu dels Levites. (Nombres 3:11-12) [4][5]

Llavors, ja que el primogènit és tècnicament un Cohen, ha de ser substituït per un Cohen de la tribu de Leví. Això s'aconsegueix per mitjà del pare del nadó oferint al Cohen 5 monedes de plata.[2][6]

Condicions

[modifica]

Per poder dur a terme el rescat del nadó, s'han de complir les següents condicions:

  • Tant el pare com la mare de la criatura són israelites i és el primer part de la mare.[7]
  • El nadó va néixer per part natural i és primogènit baró.[7]
  • La mare no ha tingut cap avortament més enllà dels 40 dies de gestació abans d'aquest naixement.[7]
  • El pare i la mare del nadó no són Cohen o Levites.[7]
  • Pidión haben també podria ser necessari en cas d'un segon matrimoni del pare.[7]
  • En cas de néixer bessons, només el primogènit pot ser redimit.[7]
  • Si neixen un nen i una nena al mateix part, el nen només serà redimit si neix primer.[7]
  • Si una dona es converteix al judaisme i ja té fills, no cal redimir el seu primer fill.[7]

Ritual

[modifica]
  • L'obligació de redimir a l'infant recau en el pare.[7]
  • Primer cal cercar un Cohen.[5]
  • Llavors cal obtenir 5 monedes de plata.[5]
  • La cerimònia s'efectua 31 dies després del naixement del nadó.[8]
  • Si el dia 31 és Sàbat, la cerimònia se celebra l'endemà.[8]
  • La cerimònia se celebra en el context d'un menjar festiu.[8]
  • En algunes comunitats el nadó és col·locat a sobre d'una safata d'argent.[9]
  • Si el primogènit arriba fins al Bar mitsvà sense haver fet abans el Pidion Haben, aleshores està obligat a redimirse.[8]
  • El pare declara que aquest nadó és el seu primogènit.[9]
  • El Cohen llavors li pregunta al pare:

Què prefereixes, donar-me al teu primogènit o redimir-lo? [9]

  • El pare diu a continuació, les dues benediccions:

Barukh atà Adonay, elohenu mélekh ha-olam, aixer kideixanu be-mitsvotav, ve-tsivanu al pidyon ha-ben

(Beneït ets Tu, Senyor nostre Déu, Rei de l'Univers, qui ens va santificar amb els seus preceptes, i ens va instruir sobre la redempció d'un fill).[9]

Barukh atà Adonay, elohenu mélekh ha-olam, xe-hehyanu ve-kimanu ve-higuianu la-zeman ha-ze

(Beneït ets Tu, Senyor nostre Déu, Rei de l'Univers, que ens ha mantingut amb vida, ens ha sostingut, i ens va portar a aquest moment).[9]

  • El pare lliura llavors les monedes al Cohen, que després beneeix al nen i recita una benedicció sobre una copa de vi.[9]

Barukh atà Adonay, elohenu mélekh ha-olam, boré peri ha-guefen

(Beneït ets Tu, Senyor nostre Déu, Rei de l'Univers, que has creat el fruit de la vinya).[9]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Es.chabad.org». Arxivat de l'original el 2014-07-05. [Consulta: 27 juliol 2014].
  2. 2,0 2,1 Biblija.net
  3. Biblija.net
  4. Biblija.net
  5. 5,0 5,1 5,2 «Es.chabad.org». Arxivat de l'original el 2014-07-13. [Consulta: 27 juliol 2014].
  6. Aishlatino.com
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 «Es.chabad.org». Arxivat de l'original el 2014-08-11. [Consulta: 27 juliol 2014].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 «Es.chabad.org». Arxivat de l'original el 2014-08-11. [Consulta: 27 juliol 2014].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 «Es.chabad.org». Arxivat de l'original el 2014-07-18. [Consulta: 27 juliol 2014].

Enllaços externs

[modifica]
  • Jabadbarcelona.org Arxivat 2021-03-25 a Wayback Machine. (castellà)
  • Pidionhaben.org Arxivat 2014-06-07 a Wayback Machine. (anglès)