Vés al contingut

Reis de Suècia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Rei de Suècia)
Infotaula de càrrec políticReis de Suècia
Tipusarticle de llista de Wikimedia Modifica el valor a Wikidata
TitularCarles XVI Gustau
des del 1973
EstatSuècia Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle VIII Modifica el valor a Wikidata
Primer titularÈric el Victoriós
Lloc webkungahuset.se Modifica el valor a Wikidata
Bandera de comandament dels Reis de Suècia

Abans del primer regne unit a Suècia existiren alguns estats semiindependents dels que se'n desconeix els reis. Per a més informació, vegeu Reis mitològics de Suècia.

Sagues

[modifica]

A partir de diverses sagues i llegendes nòrdiques, es pot recrear la següent línia reial prèvia a la casa de Munsö:

Època Antiga

[modifica]

Entre l'any 935 i el 1222 governaren vint reis:

  • Èric el Victoriós
  • Olaf el Tresorer
  • Anund Jacob el govern del qual començà en 1007 o 1009 fins a 1050. A la seva mort sense fills el succeí el seu germà Emund el Vell
  • Emund el Vell qui regnà des de 1050 fins al seu emmetzinament el 1060.
  • Stenkil, noble que després de morir Emund sense descendència aconseguí d'obtenir la corona, dirigí el país de 1060 a 1066. Després de la seva mort, Suècia travessaria un període d'inestabilitat en què alguns dels seus fills foren reis.

Pagans i cristians

[modifica]

Durant els anys següents a la mort de Stenkil, la inestabilitat de la corona es manifestà en una successió de reis de curta durada. És de destacar la lluita entre els cristians, cada cop més poderosos i que compartien credo amb la nova dinastia i els pagans, que recolzaren diversos pretendents. La llista és la següent:

  • Erik Stenkilsson succeí nominalment el seu pare, però morí a l‘any, quan en 1067 s'enfrontà a Erck el Pagà, un altre pretendent al tron.
  • El també fill de Stenkil, Halsten Stenkilsson, fou proclamat rei en 1067, però el seu regnat acabà en 1070, rebutjat per la facció pagana.
  • Anund Gårdske, príncep d'origen rus, regnà de 1070 a 1075 quan fou deposat per Haakon el Roig, recolzat pels cristians.
  • Haakon el Roig, possiblement fill de Stenkil també, fou rei de les terres cristianes des de 1070 i des de 1075 d'una Suècia unida, que en 1079, després de la seva mort fou heretat pel seu germà.
  • Inge I, un altre fill de Stenkil, va prendre el poder el 1079, encara que el 1084 de nou fou rebutjat pels pagans.
  • Aquests escolliren Blot-Sven com a rei en 1084. Tanmateix, després de la seva mort en 1087 Inge recuperà gairebé tot el poder
  • Erik Årsäll, fill de l'anterior fou elegit com a candidat pels pagans però a penes havia regnat entre 1087-1088, quan Inge reunificà el país.
  • Inge I, governaria ininterrompudament entre 1088 i 1105.

Els Sverker i els Erik

[modifica]
Blasó de Valdemar Birgersson (1252).

Els Folkung

[modifica]

La dinastia Folkung família noble que accedí al tron amb Birger Jarl, i regnà entre 1222 i 1521. Els reis foren:

Interregne

[modifica]

La impopularitat de Magnus II Erikson i del seu fill Haakon Magnusson va fer que el consell del regne entregués la corona a Albert III de Mecklemburg, qui regnà entre 1364 i 1389, quan els Folkung recobraren el poder.

Segell de Margarida I.

Unió de Kalmar

[modifica]
  • Margarida I, reina de 1389 a 1396, es convertí en l'hereva del tron després del govern d'Albert de Mecklemburg, unint la corona de Suècia a les altres que ja posseïa (Noruega i Dinamarca) instaurant el que fou conegut com a Unió de Kalmar.
  • Eric de Pomerània, la va succeir, regnà entre 1396 (encara que fins a 1412 Margarida governà de facto) i 1434, quan una sublevació el va fer fora del tron. El 1435 aconseguí de recuperar la corona, per a perdre-la el 1436. El poder passà a Carles VIII Knutsson, que es proclamà regent. Per segona vegada es reinstaurà en el tron, encara que el 1439 fou finalment expulsat.
  • Cristòfor de Baviera, era nebot d'Eric, qui morí sense descendència. Per això heretà Dinamarca i Noruega, i es convertí en candidat al tron suec. Després de dos anys amb el tron vacant, el consell el proclamà rei el 1441, i va regnar fins a la seva mort en 1448.
Blasó de Carles VIII.

Període d'inestabilitat

[modifica]

Els Vasa

[modifica]

Vasa La dinastia Vasa, entre 1521 i 1654.

La dinastia Palatina

[modifica]

La dinastia Palatinat-Zweibrücken, entre 1654 i 1720.

La Casa de Hesse

[modifica]

Hesse La Casa de Hesse, entre 1720 i 1751, amb un sol rei:

Els Holstein-Gottorp

[modifica]

La dinastia Holstein-Gottorp, entre 1751 i 1818.

Els Bernadotte

[modifica]

Bernadotte

L'actual dinastia Bernadotte, instaurada pel general francès Jean Baptiste Jules Bernadotte, durant els esdeveniments que transformaren Europa durant les Guerres Napoleòniques. Començà el seu regnat el 1810 i continua encara avui dia.