estrella

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əsˈtɾe.ʎə/ⓘ, (gironí) /əsˈtɾɛ.ʎə/
	balear /əsˈtɾə.ʎə/, /əsˈtɾɛ.ʎə/
Occidental:	/esˈtɾe.ʎa/
Informal:	nord-occidental /asˈtɾe.ʎa/, nord-occidental /asˈtɾe.ʎɛ/

• Rimes: -eʎa
• Etimologia: Del castellà estrella, del llatí stēlla, segle XVII. Doblet del patrimonial estel i del cultisme estela.

Nom

estrella f. ‎(plural estrelles)

1. (astronomia) estel
2. (astrologia) Planeta que determina el destí d’una persona.
3. Figura convencional o objecte compost de puntes que representa un estel.
4. Persona que destaca en un camp concret.

Variants

• estrela

Sinònims

• (astronomia) estel, astre, cos celeste
• (figura) estel
• (persona) as, geni, protagonista

Notes

• Estel i estrella o estrela s'usen sovint indistintament. Es prefereix estel en astronomia i estrella en sentit figurat.

Derivats

• estrellat
• estrella de mar

Compostos i expressions

• Tenir bona estrella = tenir sort

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tre·lla (3)
• Anagrames: estellar, estel·lar, llestaré

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: estrella

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /esˈtɾe.ʎa/, meridional /ehˈtɾe.ʝa/

Americà: alt /esˈt͡se.ʝa/, baix /ehˈtɾe.ʝa/, austral \ehˈtɾe.ʒa\

• Rimes: -eʎa
• Etimologia: Del llatí stella.

Nom

estrella f. ‎(plural estrellas)

1. (astronomia) estel
2. estrella
3. plantatge estrellat (Plantago coronopus)

Sinònims

corniciervo, corónopo, cuerno de ciervo, estrellada, estrellamar, hierba de la estrella, hierba cervina, hierba del costado, hierba estrella, pie cervino

Compostos i expressions

• hierba de la estrella
• hierba estrella

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tre·lla (3)

Vegeu també

• Font Quer, Pío. «512. ESTRELLAMAR». A: Plantas medicinales - El Dioscórides renovado, 2002 (en castellà). Barcelona: Península, 1999, 722. ISBN 8483072422.