tònic

La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.

Potser volíeu: tonic

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɔ.nik/
Rimes: -ɔnik
Etimologia: De to i el sufix -ic, segle XIX

Adjectiu

tònic m. ‎(femení tònica, plural masculí tònics, plural femení tòniques)

(lingüística) Element on recau l'accent o la força de la veu.
Que dóna vigor.
Que té una tensió permanent.

Sinònims

Antònims

àton
feble

Traduccions

Element on recau l'accent o la força de la veu

Anglès: tonic ^(en), stressed ^(en)
Castellà: tónico ^(es)
Francès: tonique ^(fr)
Italià: tonico ^(it)
Occità: tonc ^(oc) m.
Portuguès: tónico ^(pt) m.

Miscel·lània

Síl·labes: tò·nic (2)
Anagrames: cintó, conti, contí, òntic

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC