La transclusió, en les ciències de la computació, és la inclusió d'un document o part d'un document en un altre document per referència. En comptes de copiar les dades incloses i el seu emmagatzematge en dos llocs, una transclusió encarna un disseny modular, permetent que aquest s'emmagatzemi només en un lloc (i potser corregir-lo i actualitzar-lo, si el tipus d'enllaç ho admet) i veure'l en diferents contextos.[1]

En aquest exemple la plantilla B està transclosa en els documents A, B i C. A la part de dalt: l'hipertext representa la forma de l'acoblament. Si es canviés la paraula corb per una altra, llavors en els 3 documents (sense haver de modificar-los) es canviaria la paraula corb per la nova.

La referència també serveix per enllaçar ambdós articles. La transclusió es realitza generalment en el moment que s'obre un document que conté (almenys) una referència a un altre, i és normalment es realitza de forma automàtica i transparent per a l'usuari final. El resultat sembla un únic document integrat, tot i que les seves peces s'han acoblat, sobre la marxa de diversos documents separats, i que poden procedir de diferents equips situats en llocs diferents.

Referències

modifica
  1. The Discipline of Organizing. Cambridge, Massachusetts: MIT Press, 2013, p. 231. ISBN 9780262518505.