alta

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈaɫ.tə/, occidental /ˈaɫ.ta/
• Rimes: -alta

alta f. ‎(plural altes)

1. Forma femenina de alt.

alta f. ‎(plural altes)

1. Entrada o inclusió en una associació o servei.

• Donar, donar-se, d'alta: ingressar, inscriure's
• Alta mèdica, document que acredita l'aptitud d'un malalt per tornar a les seves ocupacions habituals
• Donar l'alta, certificar la salut d'un malalt a efectes legals.

• baixa

• Síl·labes: al·ta (2)
• Anagrames: alat, lata, tala, talà

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

alta ‎(plural altas o altes)

1. forma femenina de alt

alta

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de altar
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de altar

alta

1. tanmateix
2. certament, de fet

alta inan.

1. alta

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈal.ta/

Americà: alt /ˈal.t(a)/, baix /ˈal.ta/

• Rimes: -alta
• Etimologia: De alto, per oposició a baja.

alta f. ‎(plural altas)

1. alta

• baja

alta f. ‎(plural altas)

1. forma femenina de alto

• Síl·labes: al·ta (2)
• Anagrames: atal, lata, tala, talá

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre alta

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaɫ.taː/, /ˈaɫ.ta/

altā

1. ablatiu femení singular de altus

alta

1. nominatiu femení singular de altus
2. nominatiu neutre plural de altus
3. vocatiu femení singular de altus
4. vocatiu neutre plural de altus
5. acusatiu neutre plural de altus

alta

1. forma femenina de alto