tronc

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈtɾoŋ/, balear /ˈtɾoŋk/
Occidental:	nord-occidental /ˈtɾoŋ/
	valencià /ˈtɾoŋk/, /ˈtɾoŋ/

• Rimes: -oŋk
• Etimologia: De l'adjectiu llatí trǔncus ‎(«tallat, mutilat») i més endavant també en llatí «tronc d'un arbre», segle XIV.

tronc m. ‎(plural troncs)

1. (botànica) Part dels arbres entre l'arrel i la copa, equivalent a la tija d'altres vegetals.
2. (anatomia) Part del cos entre les extremitats i el cap.
3. Centre d'una disciplina o organització.
4. (argot casteller) Part vertical central d'un castell per sota del pom de dalt.

tronc

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de troncar.

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot