Vés al contingut

Kurt Diebner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKurt Diebner

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 maig 1905 Modifica el valor a Wikidata
Nessa (Alemanya) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1964 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Oberhausen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaAlemanya Flensburg, Alemanya de l'est.
FormacióUniversitat d'Innsbruck. Universitat de Halle
Tesi acadèmicaColumna d'ionització de les partícules alfa (1932)
Es coneix perProjecte Urani.
Activitat
Camp de treballFísica nuclear Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísic
Activitat1932-1964
OcupadorPhysikalisch-Technische Bundesanstalt Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1943-15 octubre 1945Operació Alsos
Operació Epsilon Modifica el valor a Wikidata

Kurt Diebner (13 de maig del 1905 - 13 de juny de 1964) fou un físic nuclear alemany, conegut per dirigir i administrar el Projecte Nuclear Alemany (Projecte Urani) durant la Segona Guerra Mundial. Kurt fou l'administratiu del Projecte Urani després que Adolf Hitler, Führer i Canceller d'Alemanya autoritzés aquest programa.

Educació

[modifica]

Diebner va néixer l'any 1905 a Obernessa, Weißenfels, a l'Imperi Alemany, L'any 1925, començà a estudiar física a la Universitat Martin Luther de Halle on va guanyar el Bachelor of Science l'any 1928 i obtingué un màster de ciència l'any 1930 en la Universitat d'Innsburck. Va completar el seu doctorat el 1932. La seva tesi fou sobre la columna d'ionització de les partícules alfa.[1]

Carrera acadèmica

[modifica]

Del 1931 al 1934, Diebner fou un professor de Gerhard Hoffman a la Universitat de Halle.[1] Des del 1934, Kurt fou un empleat a temps parcial dell PTR (Institut Tècnic i Físic del Reich), també va ser assessor del Ministeri de Defensa del Reich i Heereswaffenamt (Oficial d'artilleria de l'exèrcit) en físiques nuclears.[1]

Programa nuclear alemany

[modifica]

L'any 1934, la Wehrmacht l'assignà a la branca d'investigació del Heereswaffenamt, on hi treballà amb el professor Friedrich Berkei en el desenvolupament d'explosius, similars a los que produïa el professor Hubert Schardin per a la Luftwaffe a Berlín. La feina de Diebner rivalitzava amb les investigacions de Werner Heisenberg.[2][3][4][5]

Com a científic nuclear, Kurt exigia establir una branca per a la investigació en física nuclear. Fou assignat Comissionat en la Planta de Producció d'aigua pesant a Noruega i esdevingué director provissional de l'Institut de Física Kaiser Wilhelm.

Carrera de la post-guerra

[modifica]

A partir del 1956, Diebner fou membre del Consell d'Administració de la Gesellschaft zur Kernenergieverwertung in Schiffbau und Schiffahrt (GKSS¡¡, Empresa per a l'Explotació Comercial de l'Energia Nuclear en Construcció Naval i d'Enviament). Des del 1957 també fou professor de l'Escola d'Enginyers Navals a l'estat de Flensburg.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Hentschel and Hentschel, 1996, Appendix F; see the entry for Diebner.
  2. Kant, 2002, Reference 8 on p. 3.
  3. Hentschel and Hentschel, 1996, 363–364 and Appendix F; see the entries for Diebner, Döpel, and Joos. See also the entry for the KWIP in Appendix A and the entry for the HWA in Appendix B.
  4. Macrakis, 1993, 164.
  5. Walker, 1993, 94–104.