Vejatz lo contengut

Vocala semiobèrta anteriora non arredondida : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Dijòus12 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Balisas : Revertida Editor visual
Anullacion de las modificacions 2442646 de Dijòus12 (discussion)
Balisa : Desfés
Linha 4 : Linha 4 :
|numèro AFI = 303
|numèro AFI = 303
|Unicode = U+025B
|Unicode = U+025B
|X-SAMPA = E
|Kirshenbaum = E
|Ogg = [[Mèdia:Open-mid_front_unrounded_vowel.ogg|[ɛ]]] [[Fichièr:Ltspkr.png]]
|Ogg = [[Mèdia:Open-mid_front_unrounded_vowel.ogg|[ɛ]]] [[Fichièr:Ltspkr.png]]
}}
|imatge=Open-mid_front_unrounded_vowel_(vector).svg|decimala=603|x-sampa=E|kirshenbaum=E}}


La '''voala semibèrta anteriora non arredondida''' es una [[vocala]], que se tròba dins qualques lengas parladas. L'[[alfabet fonetic internacionau]] li atribuís lo simbòl ⟨ɛ⟩, valent a dire una epsilòn grèc minuscula. Son equivalent [[X-SAMPA]] es E. Se representa dins las lengas qu'emplegan l'[[alfabet latin]] generalament siá per una "e" o una "e" diacriticada, siá per una "ä".
La ''' anteriora non arredondida''' es una [[vocala]], que se tròba dins qualques lengas parladas.
'[[alfabet fonetic internacionau]] ⟨ɛ⟩, valent a dire una epsilòn grèc minuscula. Son equivalent [[X-SAMPA]] es E. Se representa dins las lengas qu'emplegan l'[[alfabet latin]] generalament siá per una "e" o una "e" diacriticada, siá per una "ä".


==Caracteristicas==
==Caracteristicas==
*Son [[gra de obertura]] es [[Vocala semiobèrta|semiobèrt]], es a dire que la lenga es plaçada apr'aquí un tièr del camin entre una vocala centrala e una vocala dobèrta.
*Son [[ ]] es [[]], es a dire que la lenga es plaçada apr'aquí un tièr camin entre una vocala centrala e una vocala dobèrta.
*Son [[punt d'articulacion]] es [[anterior]], es a dire que la lenga es plaçada tan luònh en avant de la boca coma possible
*Son [[ d'articulacion]] es [[anterior]], es a dire que la lenga es plaçada tan luònh en avant de la boca coma possible
*Son [[caractèr de redondetat]] es [[vocala non arredondida|non arredondit]], es a dire que las labras son pas arredondidas.
*Son [[caractèr de redondetat]] es [[vocala non arredondida|non arredondit]], es a dire que las labras son pas arredondidas.


==En occitan==
==En ==
En occitan, en [[lengadocian]], [[provençau]], [[gascon]] e [[vivaroaupenc]] de l'èst, aqueste sòn se representa per una "è".
En occitan estandard, aquel son es representat per la letra ⟨è⟩.<ref name="CLO">{{Ligam web|url=https://clo-occitan.com/wp-content/uploads/2021/08/CLO-preconizacions-2007.pdf|títol=Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana|pagina=8|lenga=oc}}</ref> En lengadocian oriental (montpelhierenc e cevenòl), la terminason ''-á'' es realizada tanplan [ɛ]. Pasmens, lo diftòng ⟨uè⟩ produtz lo son [[vocala semidobèrta anteriora arredondida|[œ]]] en auvernhat, en lemosin e vivaroalpenc oriental, [ɥe] en vivaroalpenc occidental, en provençal, e [we] en gascon. Los dialèctes septentrionals non coneisson doncas aquela vocala.
En lengadocian orientau ([[montpelhierenc (parlar)|montpelhierenc]] e [[cevenòu]]) la á fa tanben lo sòn [ɛ]
Pasmens, la "uè" fa lo sòn [[vocala semidobèrta anteriora arredondida|[œ]]] en [[auvernhat]], [[vivaroaupenc]] de l'oèst e [[lemosin (dialècte)|lemosin]], [ɥe] en vivaroaupenc de l'èst, [[provençau]] (inclusent lo [[niçard]]), e [we] en [[gascon]].
Lo limosin e l'auvernhat coneisson pas aquesta vocala.


==Dins las autras lengas==
==Ocurréncias==
exemple:
{| class="wikitable"
* [[Alemand]] : ''B'''e'''tt'' {{IPA|[bɛt]}} « lièch »
|+
* [[Anglés]] : (America dau nòrd) ''b'''e'''d'' {{IPA|[bɛd]}} « lièch »
! colspan="2" |Lenga
* [[Catalan]] : ''r'''e'''s'' {{IPA|[rɛs]}} « res »
!Mot
* [[Francés]] : ''c'''è'''pe'' {{IPA|[sɛp]}} « bolet »
!AFI
* [[Italian]] : [[wikt:elica|'''''e'''lica'']], [[wikt:membro|''m'''e'''mbro'']], ''c''''è'''''
!Traduccion
* [[Neerlandés]] : ''b'''e'''d'' {{IPA|[bɛt]}} « lièch »
|-
* [[Ongrés]] : ''n'''e'''m'' {{IPA|[nɛm]}} « non »
| colspan="2" |Alemand
* [[Polonés]] : ''l'''e'''k'' {{IPA|[lɛk]}} « medecina »
|''b'''e'''tt''
* [[Portugués]] : ''caf'''é''''' {{IPA|[kɐfɛ]}} « cafè »
|{{IPA|[bɛt]}}
* [[Suedés]] : ''n'''ä'''sa'' {{IPA|[nɛːsa]}} « nas »
|lièit
* [[Vietnamian]] : ''t'''é''''' {{IPA|[tɛ́]}} « tombar »
|-
*[[Occitan]]: ''s'''è'''t'' {{IPA|[sɛt]}}
|Armenian
|Occidental
|''էջ''
|{{AFI|[ɛd͡ʒ]}}
|pagina
|-
| rowspan="2" |Anglés
|American general
| rowspan="2" |''b'''e'''d''
| rowspan="2" |{{IPA|[bɛd]}}
| rowspan="2" |lièit
|-
|Pronóncia estandard britanica
|-
| colspan="2" |Breton
|''gw'''e'''nn''
|{{AFI|[ˈɡwɛnː]}}
|white
|-
| rowspan="2" |Catalan
|Catalan oriental
|''s'''e'''t''
|{{IPA|[sɛt]}}
|sèt
|-
|Valencian
|''her'''è'''ncia''
|{{IPA|[eɾɛnsia]}}
|eréncia
|-
| colspan="2" |Francés
|''c'''è'''pe''
|{{IPA|[sɛp]}}
|bolet
|-
| colspan="2" |Italian
|'''''e'''lica''
|{{IPA|[ɛlika]}}
|eliça
|-
| colspan="2" |Polonés
|''l'''e'''k''
|{{IPA|[lɛk]}}
|medecina
|-
| colspan="2" |Neerlandés
|''b'''e'''d''
|{{IPA|[bɛt]}}
|lièit
|-
| colspan="2" |Occitan
|''s'''è'''t''
|{{IPA|[sɛt]}}
|
|-
| colspan="2" |Ongrés
|''n'''e'''m''
|{{IPA|[nɛm]}}
|non
|-
| colspan="2" |Portugués
|''caf'''é'''''
|{{IPA|[kɐˈfɛ]}}
|cafè
|-
| colspan="2" |Suedés
|''n'''ä'''sa''
|{{IPA|[ˈnɛːsa]}}
|nas
|-
| colspan="2" |Vietnamian
|''t'''é'''''
|{{IPA|[tɛ́]}}
|tombar
|}


{{Paleta Vocalas}}
== Referéncias ==
{{Referéncias}}{{Paleta Vocalas}}
[[Categoria:Fonetica]]
[[Categoria:Fonetica]]
[[Categoria:Fonologia]]
[[Categoria:Fonologia]]

Version del 6 julhet de 2024 a 21.04

Infotaula de l'alfabet fonetic internacionalVocala semiobèrta anteriora non arredondida
ɛ
Numèro AFI303
Codificacion
Braille.:
Son
noicon

La Vocala semidobèrta anteriora non arredondida es una vocala, que se tròba dins qualques lengas parladas. Son simbòu dins l'alfabet fonetic internacionau es ⟨ɛ⟩, valent a dire una epsilòn grèc minuscula. Son equivalent X-SAMPA es E. Se representa dins las lengas qu'emplegan l'alfabet latin generalament siá per una "e" o una "e" diacriticada, siá per una "ä".

Caracteristicas

En Occitan

En occitan, en lengadocian, provençau, gascon e vivaroaupenc de l'èst, aqueste sòn se representa per una "è". En lengadocian orientau (montpelhierenc e cevenòu) la á fa tanben lo sòn [ɛ] Pasmens, la "uè" fa lo sòn [œ] en auvernhat, vivaroaupenc de l'oèst e lemosin, [ɥe] en vivaroaupenc de l'èst, provençau (inclusent lo niçard), e [we] en gascon. Lo limosin e l'auvernhat coneisson pas aquesta vocala.

Dins las autras lengas

exemple: