El 301 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any de la Dictadura de Corvus (o també any 453 Ab urbe condita). La denominació «301 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]

Infotaula nombre301 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià301 aC (ccci aC)
Islàmic951 aH – 950 aH
Xinès2396 – 2397
Hebreu3460 – 3461
Calendaris hindús-245 – -244 (Vikram Samvat)
2801 – 2802 (Kali Yuga)
Persa922 BP – 921 BP
Armeni-
Rúnic-50
Ab urbe condita453
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
330 aC 320 aC 310 aC - 300 aC - 290 aC 280 aC 270 aC
Anys
304 aC 303 aC 302 aC - 301 aC - 300 aC 299 aC 298 aC

Esdeveniments

modifica

Antiga Grècia. Els Diàdocs

modifica

Antiga Roma

modifica
  • Aquest any no s'elegeixen cònsols. S'instaura la dictadura de Marc Valeri Corvus per fer front a les revoltes dels etruscs i dels marsis. Nomena magister equitum a Marc Emili Paulus. Corvus derrota els marsis en una batalla i els ocupa les ciutats fortificades de Miliònia (Milonia), Plestina i Fresília (Fresilia).[6]
  • Els marsis demanen renovar l'antiga aliança amb Roma, i el senat ho concedeix, a canvi d'una part de les seves terres.[7]
  • Corvus va a Etrúria, però abans de començar la lluita torna a Roma per demanar els auspicis. En la seva absència el seu magister equitum és atacat pels etruscs que el derroten, i perd molts homes i estendards. Això causa una gran commoció a Roma on es decreta el justinium (aturada general de l'activitat) i es fortifiquen les muralles com si l'enemic fos a la vora. Corvus torna a Etrúria i canvia la situació, derrotant els etruscs en una gran batalla. Rep una vegada més els honors del triomf.[8]

Necrològiques

modifica

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 106-113
  3. Plutarc. Vides paral·leles: Demetri, XXII, 28, 29
  4. 4,0 4,1 Dupuy, R. Ernest; Dupuy, Trevor N.. The Encyclopedia of Military History. Nova York: Harper & Row, 1986, p. 54. ISBN 0-06-181235-8. 
  5. Polibi. Història, V, 67
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 3-4
  7. Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 3, 1
  8. Broughton, Robert S; Marcia L. Patterson. The magistrates of the Roman Republic: vol. 1, 509 B.C.-100 B.C. Nova York: American Philological Association, 1951, p. 130, 133, 169-170, 173. 
  9. Brunt, Peter A «Notes on Aristobulus of Cassandria». The Classical Quarterly, 24, 1974, pàg. 65.