L'alta muntanya és un terreny muntanyenc, relativament elevat però d'altitud no específica que té condicions geogràfiques particulars de neu, gel, clima, radiació ultraviolada, etc., i en què existeixen riscos associats per a les persones si s'hi exposen.

En guies de natura generalistes als Països Catalans, l'alta muntanya es correspon als termes més tècnics dels estatges subalpí i alpí. És a dir, més o menys per sobre dels 1.600 metres,[1][2] depenent del microclima i l'encarament (solana, obaga), etc. En llocs amb muntanyes més altes o de contrades més boreals o septentrionals, també inclouria l'estatge nival.

Per sota de l'alta muntanya es troba la muntanya mitjana (o estatge montà), seguida de la terra baixa (o estatge basal).[2]

Perills associats

modifica

Alguns dels perills que es poden experimentar a l'alta muntanya són:

Referències

modifica
  1. "Habitats i vegetació" Arxivat 2020-01-30 a Wayback Machine., a Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, GenCat. [Accedit el 14-09-2020].
  2. 2,0 2,1 Estatges de vegetació. Tipus de boscos, a Els bolets dels nostres boscos, Associació Micològica Joaquim Codina. [Accedit el 14-09-2020].

Vegeu també

modifica