S

lletra de l'alfabet llatí

La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants. El seu nom és essa,[1] es[2] o esse.[3]

Infotaula de grafemaS

Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
CaràcterS (majúscula)
Unicode: 0053

s (minúscula)
Unicode: 0073

S (majúscula, Taula de caràcters Unicode)
Unicode: FF33

s (minúscula, Taula de caràcters Unicode)
Unicode: FF53

Ⓢ (majúscula)
Unicode: 24C8

ⓢ (minúscula)
Unicode: 24E2

🄢 (majúscula)
Unicode: 1F122

⒮ (minúscula)
Unicode: 24AE

🆂 (majúscula)
Unicode: 1F182

🅂 (majúscula)
Unicode: 1F142

🄪 (majúscula)
Unicode: 1F12A

🅢 (majúscula)
Unicode: 1F162
Modifica el valor a Wikidata
Tipuslletra de l'alfabet llatí i lletra consonant Modifica el valor a Wikidata
Part dealfabet llatí, alfabet polonès, alfabet anglès, alfabet txec, alfabet de l'esperanto, alfabet bretó, alfabet romanès, alfabet eslovac, alfabet turc, alfabet italià, alfabet francès, alfabet finès, Alfabet internacional africà, Alfabet africà de referència, alfabet pannigerià, Alfabet de les lengües nacionals de Benín, alfabet alemany i alfabet letó Modifica el valor a Wikidata
Codi... (codi Morse)
Sierra (Alfabet fonètic de l'OTAN)
S (Braille ASCII) Modifica el valor a Wikidata

L'origen de la lletra seria semític Šîn (bow) era pronunciat com en català la xeix en xarop. En grec, aquest fonema no existia però si el de essa de manera que és el so que adoptà la lletra grega, σιγμα (sigma) que n'evolucionà. El nom "sigma" probablement prové de la lletra semítica "Sâmek" i no "Šîn". En etrusc i llatí, el valor de /s/ es va mantenir i només en els idiomes moderns, l'essa va representar altres sons com el de xeix en hongarès o /z/ en català, anglès, francès i alemany.

Fonètica

modifica

En català es pronuncia com un fonema sibilant alveolar sonora (com sempre la zeta) entre vocals (casa /càzə/), després de paraules que continguin els mots fons (enfonsar /ənfunzà/) i dins (endinsar /əndinzà/) quan es lliguen paraules que acaben amb essa i que comencen per un so sonor (les dones /ləz donəs/). En canvi si va a començament de mot (sopa) o entre consonant i vocal (cansat) o a final de mot sense lligar-se (és teu) es pronuncia sibilant alveolar sorda (com sempre la ce trencada). Cal dir que en els parlars apitxats només es pronuncia aquest darrer so (les dones /les dones/) i que si es lliga amb una paraula que comença en erra deixa de pronunciar-se (les roques /lə rrokəs/; els ratolins /əl rratulíns/). La S llatina majúscula ve del fenici i hebreu antic (forma jacent); passada als grecs (forma erecta) i als etruscs (on perd un dels quatre traços originaris) i a la majoria d'alfabets itàlics, on d'angular passa a sinuosa. La S romana clàssica consta de tres traços: el primer, sinuós, de dalt a baix i els altres dos corbats als extrems superior i inferior del primer. Per la velocitat es corba ben aviat i pren unes formes més simples en executar-se el primer i el segon traç en un sol temps, en direcció gairebé vertical i només corbat a l'extrem inferior cap a l'esquerra.

Significat de S

modifica

Símbols derivats o relacionats

modifica
Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'ús
Ś S amb accent agut U+015A U+015B polonès
Ŝ S amb accent circumflex U+015C U+015D esperanto
Š S amb anticircumflex U+0160 U+0161 txec, eslové etc.
Ş S amb cedilla U+015E U+015F turc
Ș S amb coma inferior U+0218 U+0219 romanès
S amb punt superior U+1E60 U+1E61 irlandès
S amb punt inferior U+1E62 U+1E63 (transcripció de l'àrab)
ß Lligatura eszet U+00DF ß alemany, només minúscula
Ʃ ʃ Esh U+01A9 U+0283 AFI
ſ S llarga U+017F
$ dòlar U+0024
sumatori U+2211
§ signe de secció U+00A7 §

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «"Essa" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].
  2. «"Es" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].
  3. «"Esse" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].