Vés al contingut

147 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre147 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià147 aC (cxlvii aC)
Islàmic792 aH – 791 aH
Xinès2550 – 2551
Hebreu3614 – 3615
Calendaris hindús-91 – -90 (Vikram Samvat)
2955 – 2956 (Kali Yuga)
Persa768 BP – 767 BP
Armeni-
Rúnic104
Ab urbe condita607
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
170 aC 160 aC 150 aC - 140 aC - 130 aC 120 aC 110 aC
Anys
150 aC 149 aC 148 aC - 147 aC - 146 aC 145 aC 144 aC

El 147 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat d'Emilià i Drus o també any 607 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «147 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Imperi Selèucida

[modifica]

Antiga Grècia

[modifica]

República Romana

[modifica]

Hispània

[modifica]
  • En el marc de la Guerra lusitana, Viriat, quan els cabdills lusitans es decantaven per un possible pacte amb els romans després d'un enfrontament on havien provocat un gran nombre de baixes a l'exèrcit romà dirigit per Gai Vetili, els recorda l'engany que havien patit per part de Servi Sulpici Galba i els proposa de fer la guerra contra els romans. Viriat prepara un atac contra Vetili, i com que els romans estan més ben armats, el cabdill lusità organitza guerrilles i els para enginyoses emboscades. Aconsegueixen derrotar Vetili i nombrosos pobles lusitans s'uneixen a Viriat.[6]

Cartago

[modifica]
  • Escipió Africà venç els cartaginesos a la Segona batalla de Neferis, pas previ per la conquesta definitiva de la ciutat de Cartago, que tindria lloc l'any següent (146 aC) amb la Batalla de Cartago. Hasdrúbal el Boetarc estableix el seu camp prop del del general romà, però no pot impedir que una nit els romans ataquin per sorpresa el barri de Mègara. Hasdrúbal, en revenja, mata tots els presoners romans, després de mutilar-los de la manera més horrible, i els exposa a les muralles de la ciutat. Molts senadors i persones de prestigi que se li oposen moren executats i es comporta com un tirà amb poder absolut. Quan Escipió completa el setge i els habitants de Neferis comencen a patir gana, Hasdrúbal reserva els subministraments pels seus soldats.[7]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Yar-Shater, Ehsan. The Cambridge history of Iran. Vol. 3 (1), The Seleucid, Parthian and Sasanian periods. Cambridge: Cambridge University Press, 1983, p. 34. ISBN 9780521200929. 
  3. Polibi. Història, XXXVIII, 2
  4. Smith, William (ed.). «Drusus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 30 juny 2024].
  5. Puente y Franco, Antonio de. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 102-103 [Consulta: 30 juny 2024]. 
  6. Apià. Història de Roma: Hispània, VI, 75
  7. Davis, Paul K. Besieged : 100 great sieges from Jericho to Sarajevo. Oxford: Oxford University Press, 2003, p. 27. ISBN 9780195219302.