Vés al contingut

Alexandre IV

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlexandre IV

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Alexander PP. IV Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XII Modifica el valor a Wikidata
Jenne (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 maig 1261 Modifica el valor a Wikidata
Viterbo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
181è Papa
19 desembre 1254 – 25 maig 1261 (Gregorià)
← Innocenci IVUrbà IV →
Degà del Col·legi Cardenalici
1244 (Gregorià) – 19 desembre 1254 (Gregorià)
← Jaume de VitryEudes de Châteauroux →
Cardenal bisbe d'Òstia bisbat suburbicari d'Òstia
21 octubre 1232 – 19 desembre 1254
← Gregori IXHugues de Saint-Cher →
Cardenal diaca Sant'Eustachio
18 setembre 1227 – 21 octubre 1232
← Aldobrandino Caetani (en) TradueixGuy (en) Tradueix →
Camarlenc de la Cambra Apostòlica
1227 (Gregorià) – 1231 (Gregorià)
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1227 (Gregorià) – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma
Estats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbisbe catòlic (1235 (Gregorià)–), sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Família
PareMattia Conti, Conte di Segni Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Alexandre IV (Anagni, 1199 - † Viterbo, 25 de maig de 1261) va ser papa de l'Església Catòlica del 1254 al 1261.

De nom Rinaldo Conti, pertanyia a la família dels comtes de Segni com els dos papes anteriors, igual que Innocenci III i el seu oncle Gregori IX que el va nomenar cardenal el 1227 i cardenal bisbe d'Òstia en 1231.

Va continuar la política del seu predecessor, tractant de suavitzar-la en la mesura del possible. La lluita del Regne de Sicília va continuar a la mort de Conrad IV d'Alemanya quan el seu fill Conradí reclamà el títol amb regència de Manfred I de Sicília i Alexandre IV va contraatacar oferint Sicília a Edmund el Geperut, fill d'Enric III d'Anglaterra.[1] La guerra civil es va prolongar fins que Manfred fou derrotat i mort a la batalla de Benevent[2] davant de Carles I d'Anjou, que va ser coronat per Urbà IV.

El 1260 va nomenar Sant Albert Magne, el Doctor universalis, bisbe de Ratisbona. Aquell mateix any es va formar, probablement a Perusa, el primer moviment dels pelegrins anomenats flagel·lants, un dels fenòmens més característics de l'Edat Mitjana, que recorrien centenars de milles dirigint-se cap a Roma i flagel·lant-se durant el camí, com a signe de penitència.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Signum ostiense (El signe d'Òstia), que fa referència tant al seu cognom com al fet que va ser cardenal d'Òstia abans de ser elegit pontifici.

Referències

[modifica]
  1. A Short Course of History (en anglès). Volum 1. Havilland le Mesurier Chepmell, 1857, p. 366. 
  2. Nolan, Cathal J. The Age Of Wars Of Religion, 1000 1650: An Encyclopedia Of Global Warfare And Civilization. Greenwood, 2006, p. 759. ISBN 978-0313330452.