Vés al contingut

Antoni Fèlix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntoni Fèlix

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 10 dC Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Imperi Romà) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I Modifica el valor a Wikidata
Judea (Imperi Romà) Modifica el valor a Wikidata
Governador romà Judea
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióalt càrrec Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDrusilla of Mauretania
Drusil·la
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Fillsvalor desconegut
Marcus Antonius Agrippa
 () Drusil·la
Antonia Clementiana
 () valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansMarc Antoni Pal·lant Modifica el valor a Wikidata

Antoni Fèlix (en llatí Antonius Felix) va ser procurador romà de Judea.

Era germà del llibert Pal·les (Pallas) i ell mateix era llibert de l'emperador Claudi. A Suides se l'esmenta com a Claudi Fèlix pel nom del seu patró i Antoni pel nom de l'emperadriu mare Antònia de la qual va rebre la manumissió.[1]

La data en què va ser nomenat procurador és incerta però no lluny de l'any 52.[2] Segons Tàcit va ser procurador amb Ventidi Cumà, i aquest va governar Galilea mentre Fèlix governava Samaria. Els dos governs cobreixen un període entre els anys 48 i 61. Es deia que tots dos es van enriquir amb les exaccions sobre el provincials. El governador de Síria Gai Ummidi Quadrat va ser comissionat per obrir un expedient sobre aquests fets i Cumà va ser condemnat però Fèlix va ser absolt.[3] En canvi segons Flavi Josep, Cumà va ser l'únic governador i finalment va ser deposat i condemnat. Fèlix va ser enviat des de Roma com a successor probablement cap a l'any 51 o 52, amb autoritat sobre Judea, Samaria, Galilea i Perea.[2]

Fèlix es va casar amb Drusil·la, germana de Ptolemeu de Mauritània. Després es va casar amb Drusil·la, filla d'Herodes Agripa i esposa d'Azizus rei d'Emesa (al qual va abandonar). El seu govern va ser fort però cruel i opressiu. Va netejar el país de lladres i de falsos profetes. Entre el 60 i el 62 va ser cridat a Roma i el va succeir Porci Fest. Els caps jueus de Cesarea, la capital de la província, el van acusar a Roma, però es va salvar per la influència que tenia seu germà Pal·les amb Neró.[2] Tàcit esmenta el seu matrimoni amb Drusil·la de Mauritània i amb una neta de Marc Antoni i Cleòpatra.[3]

Referències

[modifica]
  1. Suetoni. Claudius 28
  2. 2,0 2,1 2,2 Margolis, M-L. A history of the Jewish people. Nova York: Atheneum, 1927, p. 423-425. 
  3. 3,0 3,1 Tàcit. Annales XII. Historiarum libri V,9