Vés al contingut

Comunicació no violenta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Comunicació no violenta (CNV) és un model de comunicació desenvolupat per Marshall Rosenberg que va començar a descriure el 1960. L'objectiu d'aquest model normalment funciona com a procés per a la resolució de conflictes.[1]

Es centra en tres aspectes de la comunicació: l'empatia personal (reflexionar sobre el nostre estat interior), l'empatia (escoltar a l'altra persona amb compassió), i l'expressió honesta (expressar honestament els nostres sentiments, i de manera que inspiri compassió als altres).

La teoria de la comunicació no violenta parteix de la idea que el comportament humà té la capacitat de compassió, i només respon amb violencia quan no troba cap altra estratègia més efectiva. Així doncs, Marshall Rosenberg només intenta oferir altres vies de comunicació, per tal de tenir més estratègies a l'hora de resoldre conflictes.[2]

Mètode

[modifica]

La CNV busca que les persones es comuniquin entre si de manera efectiva i amb empatia. Emfatitza la importància d'expressar amb claredat observacions (1), sentiments (2), necessitats (3) i peticions (4) als altres. Aquests quatre components estructuren el principi del model que descriu Marshall, que intenta evitar un llenguatge avaluador, les etiquetes provinents dels prejudicis, o les definicions a interlocutors o a tercers.[3]

Aquells qui utilitzen la comunicació no violenta (també anomenada "comunicació empàtica") consideren que totes les accions s'originen en un intent de satisfer necessitats humanes, i intenten fer-ho evitant la por, la culpa, la vergonya, l'acusació, la coerció i les amenaces. L'ideal de la CNV és que les pròpies necessitats, desitjos, anhels, i esperances no es satisfacin a costa d'una altra persona, sinó a través d'un mateix. Un principi clau de la comunicació no violenta és la capacitat d'expressar-se sense utilitzar judicis sobre què està bé o malament, i el que és correcte o incorrecte, és per això que Rosenberg remarca la importància d'expressar sentiments i necessitats, en comptes de crítiques o judicis morals.[4]

Associació per la Comunicació no violenta

[modifica]

L'Associació per la Comunicació no violenta (ACNV) és un col·lectiu sense ànim de lucre que agrupa adherents que actuen en tots els camps: la salut, l'educació, el treball social, l'empresa, la política, la justícia... que comparteixen una mateixa convicció: aspirar a un món on les necessitats de tots es puguin satisfer de manera pacífica.[5]

Referències

[modifica]
  1. Rosenberg, Marshall B. Nonviolent communication : a language of life. 2a edició. Encinitas, CA: PuddleDancer Press, 2003. ISBN 1-892005-03-4. 
  2. Rosenberg, Marshall B. Speak peace in a world of conflict : what you say next will change your world. Encinitas, CA: PuddleDancer Press, 2005. ISBN 978-1-892005-43-4. 
  3. Mampel Juncadella, Carme. What is the impact of the application of the Nonviolent communication model on the development of empathy? Overview of research and outcomes (pdf) (tesi) (en anglès). University of Sheffield, octubre de 2013. 
  4. Fullerton, Elaine. «The development of “Nonviolent Communication” in an Early Years Setting to support conflict resolution and develop an emotional intelligence related to both self and others.» (pdf). Arxivat de l'original el 02/04/2012. [Consulta: 18 desembre 2021].
  5. The Center for Collavorative Communication. http://www.collaborative-communication.org/