Vés al contingut

Festes de Primavera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Nit del Foc de les Festes de Primavera de l'Hospitalet de Llobregat

Les festes de primavera són unes festes que es realitzen en diversos països durant l'equinocci de primavera, que varia entre el 20 i el 21 de març per a l'hemisferi nord, i entre el 22 i el 23 de setembre per a l'hemisferi sud.

La classificació o agrupació de les festes atenent les estacions ve recolzada, entre d'altres, pels estudis sobre les festes duts a terme per Julio Caro Baroja, que les va agrupar seguint els cicles anuals d'hivern, primavera i estiu (de fet va publicar una sèrie de llibre sobre elles: El carnestoltes (1965), l'estació de l'amor (1979) i l'estiu festiu (1984))[1]

Per una altra banda, moltes festes es regeixen pel cicle agrari, en elles està present la benedicció d'animals i camps, conjures de tempestes, rogatives ... Seguint el cicle agrari són els equinoccis els que aglutinen el major nombre de festes en ser dos períodes en què el canvi d'estació presenta manifestacions físiques, observables i mesurables. Així, el dia més curt de l'any ha estat un moment establert per a la creació i realització de rituals que demostressin a tots que l'home pot controlar la natura. L'equinocci vernal que dona pas del hivern a la primavera està carregat de característiques que permeten la realització d'una infinitat d'actes simbòlics:[2]

  • pas de la foscor a la llum,
  • pas de terres ermes a exuberants,
  • pas de l'esterilitat a la fecunditat

D'aquesta manera l'home del món rural es veia en la necessitat de donar gràcies per la resurrecció que contemplava, al temps que no podia deixar de demanar que aquell miracle que observava es perpetués en el temps. Aquest és l'origen dels actes, rituals i celebracions, entre el 21 de març i el 21 de juny, que per tenir lloc a l'estació de la vida anomenem Festes de la Primavera.[2]

Orígens de les festes de primavera

[modifica]

L'origen de les festes de la primavera està en el fet que l'home ha sentit des de l'inici de la vida una necessitat d'estudiar i control del temps. Cal no oblidar que l'home depenia del temps (des d'un punt de vista climatològic) per a la seva subsistència des del moment en què les primeres comunitats es van fer sedentàries i agricultores en el Neolític.[2]

Per al control del temps, els antics s'adonaren de l'existència d'uns dies en què el Sol realitzava un moviment especial, els denominats equinoccis, delimitant l'esdeveniment astronòmic on el dia i la nit duren exactament el mateix temps. Cada any tenen lloc dos esdeveniments de aquest tipus: l'equinocci de primavera i el de tardor amb dates aproximades entre el 20-21 de març i 21-22 de setembre respectivament. És a dir, la terra se situa a la meitat del recorregut de la seva òrbita al voltant del sol, de manera que tots dos equinoccis corresponen al moment en què succeeixen canvis d'estació.[2]

Per a Luis de Hoyos, aquest tipus de festes són molt interessants perquè dintre de elles estan les festes que ell denomina arcaiques, i que tenen el seu origen, segons les cultures, en els solsticis (tant d'estiu, com d'hivern) com ara les cultures orientals i mediterrànies, o en tradicions paganes, judaisme i domini àrab, relacionades amb la celebració per reminiscència de la de Diana i altres de L'Índia i de cultures nòrdiques i báticas.[3] La mort i resurrecció cíclica i anual d'aquests déus, produïda en els equinoccis repetirien l'equilibri per a la renovació de la natura.[2]

Per una altra banda, les festes estacionals estan íntimament unides a les festes mítiques, compartint el mateix concepte i finalitat precatòria, votiva o d'acció de gràcies. A més, en aquests tipus de feses es pot distingir clarament les particularitats de cada comarca en els elements del joc que conformen la festa. Així, per a Luis de Hoyos es veu una clara separació entre zones d'un territori, que per exemple a Espanya, quedaria reflectit en l'ús de la llum i el foc a les regions boiroses, mentre que a les zones lluminoses, com ara la zona mediterrània, el joc se centraria en el soroll i la gatzara. També entrarien en aquest tipus les conegudes com festes del aigua, en les quals o es demana per que ploga o es demana perquè la puja pare; molt corrents a zones de esteparies i quasi desèrtiques.[3]

Derivades de les mítiques són les festes agràries i ramaderes, totalment unides al cicle de la terra i per tant comparteixen orígens i tradicions. Són exempls les festes de recol·lecció, tant típiques a Espanya.[3]

Tampoc es poden perdre de vista les festes religioses que tenen lloc durant la primavera, i que en part es deuen a la cristianització i més concretament a la catolització de festes d'origen pagà connectades amb les festes agrícoles.[3]

A mode de conclusió: les festes tenen lloc en un període temporal; al temps, les societats rurals es regeixen per un temps cíclic, cosa que suposa que les etapes es repeteixen any rere any, seguint les estacions de la naturalesa i el desenvolupament de les tasques agrícoles. Així, les festes es presenten com un element cultural que més es repeteix i es perpetua. Actuen com a fites o límits simbòlics que permeten ordenar el temps i l'inici de la primavera està ple de ritus, tradicions i festes que reflecteixen la unió entre home i natura.[2]

Característiques

[modifica]

Si es pretén classificar les festes i poder establir una tipologia com a mecanisme per a comprendre els principis d'organització que hi intervenen, hem de prestar atenció a dos criteris fonamentals:[2]

  • el subjecte celebrant, podem diferenciar entre aquelles festes en què participa activa i corresponsablemete tot el poble a través d'una comissió organitzativa i aquelles altres en què el protagonisme correspon a un segment de la població (carrers, confraries, gremis, edats o estats).[2]
  • l'objecte celebrat, podem diferenciar entre les festes que desenvolupen el cicle litúrgic eclesiàstic, el ritual agrari, el ritual terapèutic i els patronatges.[2]

Dins el ritual agrari, el mes de maig es té com a expressió de joventut, bellesa, salut i la majoria de les festes que se celebren en aquest període expressaven fecunditat, prosperitat, assegurar que la vida i la seva renovació cíclica arribin a la seva plenitud.[2][4]

Com que el mes de maig és quan es produeix una exaltació de manera generalitzada i planetària del component vegetal com a fruit de "La Mare Terra", és en aquest mes quan els pobles i les gents que els habiten es comencen a despertar i esquitxen el mapa centenars de festes de la primavera, que encara que sacralitzades, en el rerefons, com hem dit adés, amaguen el seu caràcter propiciatori de la terra per tal de protegir les seves collites i salvaguardar els camps que són al seu manteniment.[2]

Podem descobrir així en totes les festes de primavera símbols emanats del món vegetal, com ara l'arbre, les flors, fruits, herbes, etc. Aquest simbolisme vegetal, ve reforçat pel paper que juguen el llorer, l'olivera o els palmells en festivitats com ara el Diumenge de Rams, les flors de Sant Jordi, el Corpus o les enramades. D'aquesta manera s'aixequen majos, creus, es confeccionen enramades, es canten "Marzas y Mayas", es beneeixen camps, es fan rogatives i desenes de ritus simbòlics que posen de manifest la relació: Home -Terra -Collita - Climatologia - Divinitat.[5]

El calendari de festes cristianes es troba fundat sobre les dates que assenyalen el començament i el final d'aquestes oblidades etapes, i les celebracions religioses estan impregnades encara dels vells ritus propiciatoris de la marxa normal del cicle agrari.[2]

Segons Car Baroja l'Església en el seu afany per sufocar les pràctiques paganes i desvirtuar certes creences, ha tractat d'assimilar-les el més possible, o bé aquesta assimilació l'ha volgut fer el poble conscientment. Un exemple podria ser el cas de la "Maya" pagana passar que passa ser la "Maya" que presideix les taules petitòries de la festa de la Creu de Maig; el vell Arbre es va convertir també a vegades en la creu; al Sant del primer dia del mes el van convertir a "Sant Jaume el Verd"; Sant Gregori es converteix en el patró de les aigües de maig, quan no és la creu mateixa, entre altres, i la verge protectora de les donzelles, i a la qual aquestes ofereixen flors, es fa la patrona de tot el mes. És a dir, l'home rural supeditat, al principi, cent per cent a la terra i el que genera, s'embolica d'un halo de rituals per agrair i demanar aquests fruits dels que tant depèn.[2]

Exemples de Festes de Primavera a Catalunya

[modifica]

Hi ha un ventall de festes de primavera a Catalunya, en les que es poden trobar celebracions gastronòmiques, religioses, teatrals, temàtiques, tradicionals, recuperades...

Destaquem com a exemples:[6]

Exemples de Festes de Primavera a la Comunitat Valenciana

[modifica]

A la Comunitat Valenciana les festes de Primavera abasten un fum de festes de molts diversos àmbits, tindríem:[7]

Festes d'interès turístic internacional

[modifica]
Nom Data Localització Declaració Identificador Imatge
Festes de la Magdalena A partir del tercer dissabte de Quaresma Castelló de la Plana
39° 58′ 00″ N, 0° 03′ 00″ O / 39.966667°N,0.05°O / 39.966667; -0.05
1965 Q8961628
Festes de la Magdalena
Festes de la Magdalena
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
Falles de Sant Josep Del 15 al 19 de març València
39° 28′ 00″ N, 0° 22′ 30″ O / 39.466667°N,0.375°O / 39.466667; -0.375
1965 Q1143768
Falles de Sant Josep
Falles de Sant Josep
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
Processó del Diumenge de Rams Diumenge de Rams Elx
38° 16′ 01″ N, 0° 41′ 54″ O / 38.266944°N,0.698333°O / 38.266944; -0.698333
1997 Q3327994
Processó del Diumenge de Rams
Processó del Diumenge de Rams
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
Setmana Santa Setmana Santa Oriola
38° 05′ 08″ N, 0° 56′ 49″ O / 38.085556°N,0.946944°O / 38.085556; -0.946944
2010 Q6124571
Setmana Santa
Setmana Santa
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
Setmana Santa Setmana Santa Crevillent
38° 14′ 55″ N, 0° 48′ 32″ O / 38.248611°N,0.808889°O / 38.248611; -0.808889
2011 Q23046683 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Festes de Moros i Cristians Del 22 al 24 d'abril Alcoi
38° 41′ 54″ N, 0° 28′ 25″ O / 38.698333°N,0.473611°O / 38.698333; -0.473611
1965 Q5650710
Festes de Moros i Cristians
Festes de Moros i Cristians
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
Fogueres de Sant Joan Del 20 al 24 de juny Alacant
38° 20′ 43″ N, 0° 28′ 59″ O / 38.345278°N,0.483056°O / 38.345278; -0.483056
1983 Q1236370
Fogueres de Sant Joan
Fogueres de Sant Joan
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 

Festes d'interés turístic nacional

[modifica]
Nom Data Localització Declaració Identificador Imatge
Les Falles de Sagunt Del 14 al 19 de març Sagunt
39° 40′ 35″ N, 0° 16′ 24″ O / 39.676389°N,0.273333°O / 39.676389; -0.273333
2013 Q23648119
Les Falles de Sagunt
Les Falles de Sagunt
Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Falles Del 15 al 19 març Alzira
39° 09′ 00″ N, 0° 26′ 06″ O / 39.15°N,0.435°O / 39.15; -0.435
2005 Q2834310
Falles
Falles
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
Setmana Santa Setmana Santa Alzira
39° 09′ 00″ N, 0° 26′ 06″ O / 39.15°N,0.435°O / 39.15; -0.435
1998 Q6124473
Setmana Santa
Setmana Santa
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
Setmana Santa Marinera Setmana Santa València
39° 28′ 00″ N, 0° 22′ 30″ O / 39.466667°N,0.375°O / 39.466667; -0.375
2001 Q9075846
Setmana Santa Marinera
Setmana Santa Marinera
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
Setmana Santa Setmana Santa Sagunt
39° 40′ 35″ N, 0° 16′ 24″ O / 39.676389°N,0.273333°O / 39.676389; -0.273333
2004 Q23648134 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Festes de Moros i Cristians en honor de Sant Jordi Màrtir Del 22 al 25 d'abril Banyeres de Mariola
38° 42′ 57″ N, 0° 39′ 26″ O / 38.715833°N,0.657222°O / 38.715833; -0.657222
1988 Q23650037
Festes de Moros i Cristians en honor de Sant Jordi Màrtir
Festes de Moros i Cristians en honor de Sant Jordi Màrtir
Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Festes patronals de Sant Vicent Ferrer A partir del dilluns següent al dilluns de Pasqua La Vall d'Uixó
39° 49′ 25″ N, 0° 13′ 54″ O / 39.823611°N,0.231667°O / 39.823611; -0.231667
2003 Q8961623 Carregueu una nova foto d'aquest monument 

Festes d'interés turístic

[modifica]

Altres festes que van ser declarades d'interés turístic abans de la publicació de l'Ordre del 2006 per la que es regula la declaració de festes d'interés turístic nacional i internacional.

Nom Data Localització Declaració Identificador Imatge
Falles Del 15 al 19 de març Gandia
38° 58′ 00″ N, 0° 10′ 56″ O / 38.966667°N,0.182222°O / 38.966667; -0.182222
1984 Q23653026
Falles
Falles
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
La Passió Quaresma Callosa de Segura
38° 07′ 21″ N, 0° 52′ 47″ O / 38.1225°N,0.879722°O / 38.1225; -0.879722
1984 Q23653030
La Passió
La Passió
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
Misteri de la Passió Setmana Santa Montcada
39° 32′ 00″ N, 0° 23′ 00″ O / 39.533333°N,0.383333°O / 39.533333; -0.383333
1967 Q16630075 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Setmana Santa Setmana Santa Gandia
38° 58′ 00″ N, 0° 10′ 56″ O / 38.966667°N,0.182222°O / 38.966667; -0.182222
1983 Q6124525 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Festes hispanoàrabs en honor de Sant Bonifaci Cap de setmana més proper al 14 de maig Petrer
38° 29′ 00″ N, 0° 46′ 00″ O / 38.483333°N,0.766667°O / 38.483333; -0.766667
1966 Q6024340 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Moros i Cristians Darrera setmana de maig Elda
38° 28′ 23″ N, 0° 47′ 51″ O / 38.473056°N,0.7975°O / 38.473056; -0.7975
1981 Q9035209
Moros i Cristians
Moros i Cristians
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 

Festes d'interés turístic autonòmic

[modifica]
Nom Data Localització Declaració Identificador Imatge
Falles Del 15 al 19 de març Xàtiva
38° 59′ 19″ N, 0° 31′ 09″ O / 38.988611°N,0.519167°O / 38.988611; -0.519167
2009 Q23662803 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Falles Del 15 al 19 de març Benicarló
40° 25′ 07″ N, 0° 25′ 23″ E / 40.418611°N,0.423056°E / 40.418611; 0.423056
2014 Q12175050
Falles
Falles
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
Falles Del 15 al 19 de març Torrent
39° 26′ 12″ N, 0° 28′ 04″ O / 39.436667°N,0.467778°O / 39.436667; -0.467778
2015 Q5855501
Falles
Falles
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
Setmana Santa Setmana Santa Alacant
38° 20′ 43″ N, 0° 28′ 59″ O / 38.345278°N,0.483056°O / 38.345278; -0.483056
2009 Q3944557 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Setmana Santa Setmana Santa Torrent
39° 26′ 12″ N, 0° 28′ 04″ O / 39.436667°N,0.467778°O / 39.436667; -0.467778
2009 Q21595880
Setmana Santa
Setmana Santa
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
Setmana Santa Setmana Santa Vinaròs
40° 28′ 00″ N, 0° 28′ 00″ E / 40.466667°N,0.466667°E / 40.466667; 0.466667
2013 Q23662810 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Festa de la Rompuda de l'Hora Divendres Sant L'Alcora
40° 04′ 28″ N, 0° 12′ 50″ O / 40.074444°N,0.213889°O / 40.074444; -0.213889
2016 Q28845790 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Festa a la Mare de Déu del Castell Dissabte després de Pasqua Cullera
39° 09′ 58″ N, 0° 15′ 10″ O / 39.166111°N,0.252778°O / 39.166111; -0.252778
2009 Q23662817 Carregueu una nova foto d'aquest monument 

Festes d'interés turístic provincial

[modifica]

Alacant

[modifica]
Nom Data Localització Declaració Identificador Imatge
Festes de l'Edat Mitjana en honor de Sant Josep de Villena 19 de març Villena
38° 38′ 06″ N, 0° 51′ 57″ O / 38.635°N,0.865833°O / 38.635; -0.865833
2014 Q23662974 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Setmana Santa Setmana Santa Asp
38° 20′ 45″ N, 0° 46′ 08″ O / 38.345833°N,0.768889°O / 38.345833; -0.768889
2008 Q21596868
Setmana Santa
Setmana Santa
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
Callosa de Segura Setmana Santa Callosa de Segura
38° 07′ 21″ N, 0° 52′ 47″ O / 38.1225°N,0.879722°O / 38.1225; -0.879722
2011 Q23662985
Callosa de Segura
Callosa de Segura
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
Setmana Santa Setmana Santa Torrevella
37° 58′ 40″ N, 0° 41′ 00″ O / 37.977778°N,0.683333°O / 37.977778; -0.683333
2011 Q23662993 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
La Passió Setmana Santa Elx
38° 16′ 01″ N, 0° 41′ 54″ O / 38.266944°N,0.698333°O / 38.266944; -0.698333
2015 Q23663615 Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
Festes patronals i de Moros i Cristians en honor de Sant Vicent Ferrer Dilluns de Pasqua Sant Vicent del Raspeig
38° 23′ 47″ N, 0° 31′ 31″ O / 38.396389°N,0.525278°O / 38.396389; -0.525278
2007 Q23663003
Festes patronals i de Moros i Cristians en honor de Sant Vicent Ferrer
Festes patronals i de Moros i Cristians en honor de Sant Vicent Ferrer
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
Festes de Moros i Cristians Del 22 al 27 d'abril Onil
38° 37′ 46″ N, 0° 40′ 26″ O / 38.629444°N,0.673889°O / 38.629444; -0.673889
2014 Q23663017 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Fira de Maig Maig Torrevella
37° 58′ 40″ N, 0° 41′ 00″ O / 37.977778°N,0.683333°O / 37.977778; -0.683333
2012 Q23663031 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Romeria i Fira de Sant Pasqual Bailón 17 de maig Montfort
38° 22′ 45″ N, 0° 43′ 49″ O / 38.379167°N,0.730278°O / 38.379167; -0.730278
2011 Q16626119 Carregueu una nova foto d'aquest monument 

Castelló

[modifica]
Nom Data Localització Declaració Identificador Imatge
Falles Del 15 al 19 març Borriana
39° 53′ 22″ N, 0° 05′ 33″ O / 39.889444°N,0.0925°O / 39.889444; -0.0925
2007 Q23663119
Falles
Falles
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
La Passió de Crist Setmana Santa Borriol
40° 02′ 32″ N, 0° 04′ 17″ O / 40.042222°N,0.071389°O / 40.042222; -0.071389
2015 Q23663121 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Setmana Santa Setmana Santa Castelló de la Plana
39° 58′ 00″ N, 0° 03′ 00″ O / 39.966667°N,0.05°O / 39.966667; -0.05
2015 Q23663124 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Setmana Santa Setmana Santa Vila-real
39° 56′ 16″ N, 0° 06′ 05″ O / 39.937778°N,0.101389°O / 39.937778; -0.101389
2009 Q23663127
Setmana Santa
Setmana Santa
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
La Passió Dijous Sant Torreblanca
40° 13′ 14″ N, 0° 11′ 43″ E / 40.220556°N,0.195278°E / 40.220556; 0.195278
2013 Q23663129 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Festa del Rotllo Dilluns de Pasqua L'Alcora
40° 04′ 28″ N, 0° 12′ 50″ O / 40.074444°N,0.213889°O / 40.074444; -0.213889
2009 Q23663130 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Ral·li Transbetxí de motocultors Primer dissabte després de Pasqua Florida Betxí
39° 55′ 44″ N, 0° 11′ 51″ O / 39.928889°N,0.1975°O / 39.928889; -0.1975
2013 Q6151623 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Romeria d'Altura al Santuari de la Cova Santa Darrer diumenge d'abril Altura
39° 51′ 04″ N, 0° 30′ 46″ O / 39.851111°N,0.512778°O / 39.851111; -0.512778
2011 Q23663132 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Encreuaments de Maig Primer cap de setmana de maig Borriana
39° 53′ 22″ N, 0° 05′ 33″ O / 39.889444°N,0.0925°O / 39.889444; -0.0925
2010 Q23663134 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Les Calderes 22 de maig Almassora
39° 56′ 37″ N, 0° 03′ 49″ O / 39.943611°N,0.063611°O / 39.943611; -0.063611
2008 Q23663138 Carregueu una nova foto d'aquest monument 

València

[modifica]
Nom Data Localització Declaració Identificador Imatge
Setmana Santa Setmana Santa Benetússer
39° 25′ 22″ N, 0° 23′ 50″ O / 39.422778°N,0.397222°O / 39.422778; -0.397222
2010 Q16630060
Setmana Santa
Setmana Santa
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
Setmana Santa Setmana Santa Xàtiva
38° 59′ 19″ N, 0° 31′ 09″ O / 38.988611°N,0.519167°O / 38.988611; -0.519167
2015 Q23663297 Carregueu una nova foto d'aquest monument 

Festes d'interés turístic local

[modifica]
Nom Data Localització Declaració Identificador Imatge
Falles Del 15 al 19 de març Cullera
39° 09′ 58″ N, 0° 15′ 10″ O / 39.166111°N,0.252778°O / 39.166111; -0.252778
2008 Q23663326
Falles
Falles
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
Falles Del 15 al 19 de març Tavernes de la Valldigna
39° 04′ 20″ N, 0° 15′ 57″ O / 39.072222°N,0.265833°O / 39.072222; -0.265833
2008 Q23663327 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Falles Del 15 al 19 de març Sueca
39° 12′ 09″ N, 0° 18′ 40″ O / 39.2025°N,0.311111°O / 39.2025; -0.311111
2009 Q23663328 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Setmana Santa de l'Almoradí Setmana Santa Almoradí
38° 06′ 35″ N, 0° 47′ 22″ O / 38.109722°N,0.789444°O / 38.109722; -0.789444
2009 Q23663329 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Agullent Cap de setmana de Pasqua Agullent
38° 49′ 17″ N, 0° 32′ 56″ O / 38.821389°N,0.548889°O / 38.821389; -0.548889
2012 Q23663331 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Sant Vicent Dilluns següent al Dilluns de Pasqua Nules
39° 51′ 09″ N, 0° 09′ 02″ O / 39.8525°N,0.150556°O / 39.8525; -0.150556
2010 Q23663333 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Festa de San Francesc de Paula Divendres i diumenge de la segona setmana de Pasqua Viver
39° 55′ 17″ N, 0° 35′ 50″ O / 39.921389°N,0.597222°O / 39.921389; -0.597222
2011 Q23663334 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Festival Internacional de Teatre al Carrer Abril-maig Vila-real
39° 56′ 16″ N, 0° 06′ 05″ O / 39.937778°N,0.101389°O / 39.937778; -0.101389
2007 Q23663335
Festival Internacional de Teatre al Carrer
Festival Internacional de Teatre al Carrer
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
Moros i Cristians Darrer cap de setmana d'abril Lludient
40° 05′ 13″ N, 0° 22′ 18″ O / 40.086944°N,0.371667°O / 40.086944; -0.371667
2009 Q23663336 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Maderada de Cofrents Maig Cofrents
39° 13′ 47″ N, 1° 03′ 41″ O / 39.229722°N,1.061389°O / 39.229722; -1.061389
2014 Q23663337 Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Festa del Xop Segon i quart cap de setmana de maig El Palomar
38° 51′ 13″ N, 0° 30′ 10″ O / 38.853611°N,0.502778°O / 38.853611; -0.502778
2009 Q23663342
Festa del Xop
Festa del Xop
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
La Passejà de Sant Onofre 9 de juny Quart de Poblet
39° 29′ 00″ N, 0° 26′ 34″ O / 39.483333°N,0.442778°O / 39.483333; -0.442778
2007 Q23663347 Carregueu una nova foto d'aquest monument 

Referències

[modifica]
  1. «Julio Caro Baroja - hiru». [Consulta: 16 maig 2019].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 Jiménez, José Daniel López. Las fiestas de la primavera: trabajo de campo etnográfico de las fiestas de la Virgen de Pradas y la peregrinación de Catí a Sant Pere de Castellfort (Tesi) (en castellà). Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir, 2011. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Hoyos Sáinz, Luis de, 1868-1951.. Manual de folklore : la vida popular tradicional en España. Madrid: Istmo, 1985. ISBN 847090146X. 
  4. Caro Baroja, Julio.. La estación de amor : (fiestas populares de mayo a San Juan). Madrid: Taurus, 1979. ISBN 8430635033. 
  5. Temiño López-Muñiz, Mª Jesús «[https://repositorio.uam.es/bitstream/handle/10486/8154/44460_8.pdf?sequence=1&isAllowed=y Dos cantos amorosos de primavera «Marzas» y «Mayas»]». Narria: Estudios de artes y costumbres populares 28 (1982): 34-37, 1982.
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 «El calendari festiu». El cicle de l'any. Q2, pàg. 10-17.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Calendario de fiestas de la Comunidad Valenciana.. [Valencia]: Fundación Bancaja, DL 1999-. ISBN 8489413673. 

Vegeu també

[modifica]