Vés al contingut

Istroromanesos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàIstroromans
Vlaşi o Rumâri

Istroromans de Žejane en els carnavals zvončari de Rijeka, 2006
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total76 [2]
LlenguaIstroromanès
ReligióCatolicisme
Grups relacionatsValacs, Morlacs, Aromanesos, Romanesos
Regions amb poblacions significatives
Comtat d'Ístria Croàcia

Els istroromans o istroromanesos (endònim: rumeni, rumâri o rumêri), també anomenats ćiribirci, ćići, i vlahi per la població local, són un petit grup ètnic valac que viu en una àrea petita al nord-est del Comtat d'Ístria, a la vila de Žejane, a l'altiplà oriental de la muntanya Ćićarija, i altres viles de la regió del llac Čepić a l'oest del Mt. Učka.

Segons el cens de població croat de 2001 hi havia només 48 parlants d'istroromanès al comtat d'Ístria.[1] En el cens croat de 2011, Ístria tenia 49 romanesos i 6 valacs.[2] Constitueixen un grup separat dels aromanesos morlacs de Dalmàcia, també a Croàcia.

Història

[modifica]
Les viles de Šušnjevica i Žejane (encerclada), habitades per istroromanesos.

La presència de valacs a Ístria no consta fins al 1329. Abans, el 1181, la comtessa Ermessinda va fer donació d'algunes terres al Friül que podrien haver anat a aromanesos, però no està confirmat. El 1329 consta ja la presència d'una comunitat valaca a Ístria anomenada Pinguente. Una segona comunitat apareix el 1449 i portava el nom de Buie. Els venecians van donar suport a l'establiment de valacs en les seves possessions de Dalmàcia, i una zona fou anomenada Morlàquia. Unes plagues van despoblar Ístria entre 1412 i 1468, i llavors es van establir grups de morlacs a la península juntament amb valacs que venien d'Albània i altres llocs dels Balcans, i un poble anomenat uskoks, format per eslaus que s'havien llatinitzat i que vivien a la costa; a tots aquestos es van unir emigrants italians sobretot del Friül, i junts van formar una força pirata utilitzada pels venecians contra els otomans. La barreja d'aquests elements i de grups llatins locals que conservaven el seu propi parlar va originar un nou poble, anomenat inicialment cici (en alguns llocs ciribiri) i progressivament istroromans.

Després del 1918 van començar a absorbir els morlacs que restaven a Croàcia. Tot i així el 1991 només 810 persones es van declarar istroromans.

Assentaments actuals

[modifica]
Vista de Suseni (Šušnjevica) en 1906.
  • Àrea a la part est del Mont Ćićarija
  • Àrea occidental del Mont Učka (històricament: Monte Maggiore) i vora el llac Čepić / Arsa
    • Šušnjevica (Şuşńieviţe, Susńieviţa, istroromanès: Suseni)
    • Nova Vas (Noselo, istroromanès: Sat Nou que vol dir "Nova Vila")
    • Jesenovik (istroromanès: Sucodru, que vol dir "sota les fustes")
    • Kostrčani (istroromanès: Costârceân)
    • Letaj (istroromanès: Letai)
    • Brdo (Berdo / Birdo, istroromanès: Bârdo)

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • della Croce, Ireneo: Historia antica, e moderna sacra, e profana, della città di Trieste, (Trieste, 1698)
  • Feresini, Nerina: Il Comune istro-romeno di Valdarsa. Edizioni Italo Svevo. Trieste: 1996
  • Kovačec, August: Istrorumunjsko-hrvatski rječnik s gramatikom i tekstovima (Glosar Istroroman-Croat cu gramatica si texte). Verba moritura vol. I, 378 p. Mediteran, Pula 1998
  • Podbersič, Renato: Čičke prekvanitce z Goca (Folklorni obrazci z Golca v Slovenski Čičariji). LIBRIS. Koper: 2007
  • Tekavčić, Pavao: Due voci romene in un dialetto serbo-croato dell'Isola di Veglia (Krk). Studia Romanica 7: 35-38, Zagreb 1959

Enllaços externs

[modifica]