Vés al contingut

Jordi Llavina i Murgadas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJordi Llavina i Murgadas

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 març 1968 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Gelida (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFicció literària, literatura infantil i juvenil, poesia, crítica literària, radiodifusió, televisió i emissió de ràdio Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, crític literari, professor de català, locutor de ràdio, periodista, poeta, crític d'art, presentador de televisió Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTelevisió Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jordi Llavina i Murgadas (Gelida, Alt Penedès, 19 de març de 1968) és un escriptor, poeta, crític literari, professor de llengua Catalana i presentador de ràdio i televisió.[1][2][3]

És llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona.[cal citació]

Ha treballat en el món editorial, en l'ensenyament i, des de fa vint anys, exerceix com a periodista cultural.[cal citació]

Es va donar a conèixer l'any 2001 en guanyar el Premi Josep Pla de narrativa amb la novel·la Nitrato de Chile. Col·labora al diari Avui, a El Mundo a La Vanguardia, TV3 i a El 3 de vuit; i condueix el programa de televisió El book insígnia. A la ràdio, va presentar el programa Fum d'estampa a la desapareguda emissora Catalunya Cultura. També va col·laborar al programa L'ofici de viure de Catalunya Ràdio a la secció dels Mails d'amor.[cal citació]

A la seva maduresa, és quan comença a crear obres de distints gèneres, com el poètic o el narratiu. En el terreny de la poesia, el 2006 va guanyar el Ciutat de Mallorca gràcies al recull La Corda del Gronxador; i, l'any 2007, el Premi Alfons el Magnànim de poesia en llengua catalana amb l'obra Diari d'un setembrista. Amb aquesta mateixa obra també obté, un any més tard el Premi Crítica Serra d'Or de poesia. A aquests reconeixements li segueixen el Vicent Andrés Estellés de poesia per Entrada de fosc (2011) dels Premis Octubre i el Premi de la Crítica de la poesia catalana pel poemari Vetlla (2013).[cal citació]

El juny del 2013 va participar en la III Trobada de clubs de lectura de les Biblioteques de l'Alt Penedès i el Garraf,[cal citació] de qui els lectors de tots els Clubs de lectura n'havien llegit les obres Ningú ha escombrat les fulles, Londres nevat i El llaütista i la captaire.[4][5]

El 2014 Llavina va ser el comissari de l'Any Vinyoli, per a commemorar el centenari del reconegut poeta català.[6][7]

El 2022 va guanyar el 64è Premi Carles Riba de poesia amb l'obra Un llum que crema.[8]

Obres

[modifica]

Narrativa breu

[modifica]
  • 1999 La capa d'ozó
  • 2001 Dies de Galícia
  • 2009 Londres nevat

Novel·la

[modifica]
  • 1994 La matèria del temps
  • 1999 La mà tallada
  • 2001 Nitrato de Chile
  • 2008 Ningú ha escombrat les fulles
  • 2013 El llaütista i la captaire

Poesia

[modifica]
  • 2006 La corda del gronxador. Mallorca: Editorial Moll; Barcelona: Proa
  • 2007 Diari d'un setembrista. Alzira: Bromera
  • 2011 País de vent. Palma: Lleonard Muntaner
  • 2012 Vetlla. València: Edicions 3i4
  • 2013 Contrada València: Edicions 3i4
  • 2015 Matí de la mort. València: Edicions 3i4
  • 2017 Ermita. Barcelona: Meteora
  • 2020 El magraner. Valls: Cossetània
  • 2021 L'anell. Barcelona: Meteora[9]
  • 2022 Un llum que crema. Barcelona: Proa

Assaig

[modifica]

Traduccions

[modifica]
  • 2014 El pequeño trol MUMIN, Mymbla y la pequeña My. Barcelona: Coco Books.

Estudis literaris

[modifica]
  • 2014 Neu, fang, rosada, constel·lació : articles, treballs, apunts sobre la poesia de Joan Vinyoli, amb pròleg de Valentí Puig.
  • 2015 L'Expedició dels catalans a Orient, de Ramon Muntaner; versió de Jordi Llavina.

Referències

[modifica]
  1. «Jordi Llavina i Murgadas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Jordi Llavina i Murgadas al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  3. «Núvol, digital de cultura: Jordi Llavina».
  4. «III Trobada dels Clubs de lectura de l'Alt Penedès i Garraf». [Consulta: 22 gener 2016].
  5. «Llavina als clubs de lectura de l'Alt Penedès i Garraf», 19-06-2013. [Consulta: 22 gener 2016].
  6. «Centenari Joan Vinyoli». Arxivat de l'original el 2016-01-11. [Consulta: 22 gener 2016].
  7. Barranca, Jordi «Jordi Llavina, comissari de l'Any Vinyoli». El 3 de Vuit, 08-08-2014, pàg. 1.[Enllaç no actiu]
  8. 8,0 8,1 «Jordi Llavina guanya el Carles Riba a la Nit de Santa Llúcia», 14-12-2022. [Consulta: 14 febrer 2023].
  9. Nopca, Jordi. «"No oblides de la mateixa manera les persones que has estimat"», 18-04-2021. [Consulta: 24 abril 2023].
  10. Redacció. «Jordi Llavina presenta dijous la seva selecció de literatura catalana», 07-03-2022. [Consulta: 24 abril 2023].


Premis i fites
Precedit per:
Cèlia Sànchez-Mústich
On no sabem
Premi Vicent Andrés Estellés de poesia
2011
Succeït per:
Josep Antón Soldevila
El mur de Planck