Vés al contingut

Kliment Voroixílov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKliment Voroixílov

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Климе́нт Ефре́мович Вороши́лов Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 gener 1881 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Verkhnee (Ucraïna) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort2 desembre 1969 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNecròpolis de la Muralla del Kremlin Modifica el valor a Wikidata
3r Cap d'Estat de la Unió Soviètica
15 març 1953 – 7 maig 1960
← Nikolai IxvèrnikLeonid Bréjnev →
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
1937 – 1969
Membre del Politburó del Comitè Central del PCUS
1r gener 1926 – 16 juliol 1960
Ministre de Defensa de la Unió Soviètica
6 novembre 1925 – 7 maig 1940
← Mikhaïl FrunzeSemion Timoixenko →
Diputat de la I Legislatura del Soviet Suprem de l'RSSB
Membre de l'Assemblea Constituent Russa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, revolucionari, oficial, soldat Modifica el valor a Wikidata
Activitat19031960
OcupadorCombinat metal·lúrgic d'Altchevsk (1896–) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica (1903–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
LleialtatRussia (bordered) Imperi Rus
the Soviet UnionUnió Soviètica
Branca militarBandera de l'Exèrcit Roig Exèrcit Roig
Rang militarMariscal de la Unió Soviètica Mariscal de la Unió Soviètica
Comandant de (OBSOLET)1r Exèrcit de Cavalleria
Comandant de l'Exèrcit Nord-oest
ConflicteGuerra Civil Russa
Guerra Poloneso-Soviètica
Guerra d'Hivern
Gran Guerra Patriòtica
Participà en
17 octubre 196122è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
27 gener 195921è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
14 febrer 1956XX Congrés del PCUS
1954transferència de l'óblast de Crimea de l'RSFSR a l'RSS d'Ucraïna
5 octubre 195219è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
10 març 193918è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
26 gener 193417è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
26 juny 193016è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
2 desembre 192715è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
18 desembre 192514è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
23 maig 192413è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
17 abril 192312è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
27 març 192211è Congrés del Partit Comunista Rus (bolxevic)
8 març 1921X Congrés del Partit Comunista Rus
18 març 1919VIII Congrés del Partit Comunista Rus
26 juliol 1917 (Julià)6è Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia
30 abril 1907 (Julià)V Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia
10 abril 1906 (Julià)IV Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIekaterina Voroixílova Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0903548 TMDB.org: 1567685
Find a Grave: 16857982 Modifica el valor a Wikidata

Kliment Voroixílov Kliment Voroixílov (rus: Климе́нт Ефре́мович Вороши́лов) (Verkhnee, 23 de gener de 1881 (Julià) - Moscou, 2 de desembre de 1969), nom complet amb patronímic Kliment Iefrémovitx Voroixílov, popularment conegut com a Klim Voroixílov, va ser un comandant militar soviètic i polític.

Voroixílov va néixer a Verkhneie, prop de Iekaterinoslav (ara Dniprò), Ucraïna, sota l'Imperi Rus. S'uní al Partit Bolxevic el 1903. Seguint la Revolució Russa, va ser membre del Govern Provisional d'Ucraïna i Comissari d'Afers Interns. Durant la defensa soviètica de Tsaritsin durant la Guerra Civil, es va fer molt amic de Stalin. Va ser molt conegut per ajudar Stalin al Consell Militar (dirigit per Lev Trotski). Va ser instrumental al Sud Front de la Guerra Civil Russa i a la Guerra Poloneso-Soviètica amb el 1r Exèrcit de Cavalleria.

Kliment Voroixílov

Voroixílov va ser nomenat pel Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica el 1921, i restà membre fins al 1961. El 1925, després de la mort de Mikhaïl Frunze, Voroixílov va ser nomenat Comissari del Poble d'Assumptes Militars i Navals i President del Consell Militar Revolucionari de l'URSS, un lloc que mantingué fins al 1934 (Stalin preferia tenir a un dels seus al càrrec, mentre que Frunze era fidel a Grigori Zinóviev). Voroixílov va ser fet membre de ple dret del nou format Politburó el 1926, restant com a membre fins al 1960. Va estar molt implicat en la Gran Purga estalinista de finals de la dècada dels 30, i la seva carrera es va veure molt beneficiada per la caiguda i execució del Mariscal Mikhaïl Tukhatxevski.

Voroixílov, Gorki, Stalin (esquerra a dreta), foto de 1931

Voroixílov va ser nomenat pel Comissari del Poble per la Defensa el 1934 i Mariscal de la Unió Soviètica el 1935. Durant la Segona Guerra Mundial va ser membre del Comitè de Defensa de l'Estat. Voroixílov comandà tropes durant la Guerra d'Hivern de novembre de 1939 a gener de 1940, però donat el seu pobre plantejament i la seva incompetència, l'Exèrcit Roig va patir greus pèrdues. Va ser posteriorment reemplaçat per Semion Timoixenko. Nikita Khrusxov va arribar a afirmar que Voroixílov era "la bossa de merda més gran de l'Exèrcit".

Després de l'Operació Barbarroja al juny de 1941, Voroixílov va ser nomenat comandant dels exèrcits nord-oest. Si bé va arribar a mostrar una considerable valentia personal (en una ocasió va liderar un contraatac contra els tancs alemanys armat només amb una pistola), va fracassar al permetre als alemanys cercar Leningrad, per la qual cosa va ser reemplaçat per Gueorgui Júkov.

El 1943, durant la Conferència de Teheran, va ser protagonista d'un incident vergonyós quan, durant una cerimònia per rebre l'"Espasa de Stalingrad" de Winston Churchill, va agafar l'espasa de mans de Stalin, però a continuació li va caure de la vaina sobre els seus peus en presència dels tres líders.[1]

Després de la guerra va supervisar l'establiment del règim comunista a Hongria.

El 1952, Voroixílov va ser nomenat membre del Presidium del Comitè Central del PCUS. La mort de Stalin va portar grans canvis al lideratge soviètic i al març de 1953, Voroixílov va ser nomenat President del Presídium del Soviet Suprem (és a dir, President de la Unió Soviètica), amb Nikita Khrusxov com Primer Secretari del PCUS i Malenkov com a Premier de la Unió. Aquest triumvirat permeté l'arrest de Lavrenti Béria un cop mort Stalin.

Després de la denúncia de Khrusxov contra Stalin el 1956, al XX Congrés del PCUS (conegut com el "discurs secret", Voroixílov s'uní temporalment a la facció conservadora amb Malenkov, Làzar Kaganòvitx i Viatxeslav Mólotov (l'anomenat "Grup antipartit"), en un intent de retirar a Khrusxov del poder al juny de 1957, però aviat canvià de bàndol i recolzà a Khrusxov.

El 7 de maig de 1960, el Soviet Suprem acceptà la "petició de retir" de Voroixílov, reemplaçant-lo per Leonid Bréjnev com a president del Soviet Suprem (o President de l'Estat). Alhora, el Comitè Central el rellevà dels seus càrrecs com a membre del Presidium el 16 de juliol de 1960. El 1961 la seva derrota política va ser absoluta quan va ser exclòs de l'elecció del Comitè Central (s'explica una curiosa història sobre els darrers dies de Voroixílov com a president: durant un dinar/trobada del Comitè Central, tots els presents el van ignorar, fent que s'adonés ell mateix de què tots els seus col·legues havien decidit acomiadar-lo, la qual cosa li permeté avançar-se "retirant-se").

Després de la caiguda de Khrusxov, Bréjnev rehabilità a Voroixílov i el tornà a la política, exercint càrrecs menors. Tornà a ser elegit com a membre del Comitè Central el 1966 i rebé per segona vegada la distinció d'Heroi de la Unió Soviètica el 1968. Va morir el 1969 a Moscou i està enterrat a la Muralla del Kremlin.

El tanc KV-1, fet servir durant la Segona Guerra Mundial va ser nomenat en honor seu. Dues ciutats també van variar el seu nom en honor seu: Voroixílovgrad a Ucraïna (ara torna a ser Luhansk) i Voroixílov a l'extrem orient soviètic (ara Ussuriysk), així com l'Acadèmia General d'Estat major de la Unió Soviètica a Moscou.

Condecoracions

[modifica]

Refefències

[modifica]
  1. Winston Churchill, Closing the Ring, Vol. 5, p. 321.