Vés al contingut

Llavor de gira-sol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula menjarLlavor de gira-sol
Productorgira-sol Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusfruit i llavor oleaginosa Modifica el valor a Wikidata
Pipes de gira-sol salades.

Les llavors de gira-sol o llavors de meravella (col·loquialment pipes,[1] o pepides o pipides de gira-sol) són un fruit sec obtingut de les llavors (aquenis) de la planta anomenada comunament gira-sol (Helianthus annuus). Es consumeixen com a aperitiu, rebutjant el seu embolcall natural (pericarpi). Hi ha diferents varietats de pipes, segons la cultivar de gira-sol. A més d'emprar-se en alimentació humana, algunes s'usen en alimentació animal, especialment d'aviram, i en aquest cas no se salen.

Història

[modifica]

Originàriament, el gira-sol silvestre procedeix d'Amèrica del Nord, encara que la comercialització de la planta va arribar per primera vegada a Rússia. Tanmateix, els nadius americans ja la conreaven, la producció de pinyols era diversa: n'hi havia del color de la mel, blanc, vermell, i la varietat més coneguda, que era la llavor amb ratlles blanques i negres.[2]

Aquests nadius usaven les llavors de diversa manera: podien moldre la llavor i utilitzar-la per fer coques en forma de pa. De vegades barrejaven les llavors amb faves, carabasses o blat de moro. És molt probable que fins i tot fabriquessin un oli que feien servir en l'elaboració del pa. Altres usos diferents del de l'alimentació eren: com a colorant, per a tenyir roba o el cos, amb funció decorativa, i com a oli, emprat en la pell i el cabell. Hi havia cerimònies en les quals tant la llavor de gira-sol com la planta mateixa eren un element que s'usava.[2]

Valor nutritiu

[modifica]

Les llavors de gira-sol són un aliment hipergràs, molt ric en minerals i en algunes vitamines. Contenen, per cada 100 g de producte, 49,57 g de lípids, 8,76 g de glúcids i 22,78 g de proteïnes. Tenen un percentatge de matèria seca de 92,53%, d'extracte eteri de 32,65%, de fibra crua de 26,61%, de cendres de 3,72% i d'extracte lliure de nitrogen del 16,08%. El seu valor energètic per cada 100 g és de 570 kcal o 2.390 kJ. Quant a la seva composició en vitamines i minerals (per cada 100 g de producte) destaquen, pel seu alt contingut, el fòsfor, amb 705 mg, el magnesi, amb 354 mg, i la vitamina E, amb 4,5 mg.

Comercialització

[modifica]
Pipes pelades.

Són comercialitzades torrades amb sal o sense. També és possible trobar-les sense la closca, reben llavors el nom de "llavors pelades".[3]

Països productors[4]

[modifica]
Principals productors
(milions de tones mètriques)
Ucraïna 11
Rússia Rússia 10,6
Argentina Argentina 3,1
República Popular de la Xina R.P. de la Xina 2,4
Romania Romania 2.1
Estats Units Estats Units 1,8
Turquia Turquia 1,0
Bulgària Bulgària 0,9
Sud-àfrica Sud-àfrica 0,7
Sèrbia Sèrbia 0,5
Total mundial 44,5
Font:
FAO
(FAOSTAT)

Referències

[modifica]
  1. «Pipa». Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 22 gener 2015].
  2. 2,0 2,1 Historia del girasol (en castellà) [Consulta: 16 setembre]. 
  3. León Tolstoi (graf). Los Cosacos. Andres Bello, 19??, p. 103–. GGKEY:X9EAG7TJAD6. 
  4. «The Top Sunflower Seed Producing Countries In The World» (en anglès). [Consulta: 26 març 2019].