Vés al contingut

Mariano Gómez-Zamalloa y Quirce

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMariano Gómez-Zamalloa y Quirce

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 març 1897 Modifica el valor a Wikidata
la Corunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 setembre 1973 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Governador de la Província d'Ifni
23 de juny de 1957 – 12 de febrer de 1959
  Governador del Sàhara Espanyol
23 de maig de 1957 – 10 de gener de 1958
Dades personals
FormacióAcadèmia d'Infanteria de Toledo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Lleialtat Regne d'Espanya
República Espanyola
Bàndol Nacional
Dictadura franquista
Branca militar Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar General de Divisió
Unitat militar Regulars
Divisió Blava
ConflicteGuerra del Rif
Guerra Civil espanyola
Segona Guerra Mundial
Guerra d'Ifni
Premis
Llista
Governador general Àfrica Occidental Espanyola
23 maig 1957 – 10 gener 1958 Modifica el valor a Wikidata

Mariano Gómez-Zamalloa y Quirce (La Corunya, 26 de març de 1897 - Madrid, 4 de setembre de 1973) va ser un militar espanyol.

Biografia

[modifica]

Fill de militars, va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo el 1909. El 1925 va rebre el grau de tinent i va participar en la Guerra del Rif com a oficial del Grup de Regulars n.3 de Ceuta.[1] Al començament de la Guerra Civil espanyola ostentava el rang de capità del mateix regiment de Regulars a Ceuta.[2] Es va unir a la revolta militar i al capdavant d'una unitat de regulars va creuar l'estret de Gibraltar a bord del destructor Churruca, desembarcant a Cadis i assegurant el control de la ciutat. Ascendit a comandant, es va traslladar a Jerez de la Frontera, on es va posar al capdavant de diverses columnes compostes per dretans i terratinents amb les quals va participar en diverses operacions militars a les províncies de Cadis i Sevilla, capturant les poblacions d'Arcos de la Frontera i Olvera.[3] Més endavant la seva unitat també va participar en l'avanç cap a Madrid, travessant Extremadura i la Vall del Tajo. Durant els durs combats sostinguts amb l'Exèrcit republicà pel control de la capital, va lluitar a la Casa de Campo, Carabanchel, Ciempozuelos i a la batalla del Jarama. Arran d'aquesta batalla va ser condecorat amb la Medalla Militar Individual per la seva heroica actuació en la defensa del Pingarrón. Gómez-Zamaolla va resultar greument ferit per foc enemic, amb 19 ferides de guerra i mutilat en un 87%.[4] Això li valdria ser condecorat el 1940 amb la Creu Llorejada de Sant Ferran.[4] El 1940 assolí el grau de tinent coronel i el juliol de 1941 per incorporar-se al Regiment Pimentel de la Divisió Blava i va combatre en el Front Oriental integrat en l'Exèrcit alemany. El 1942 fou condecorat amb la Creu de Ferro de Segona Classe. El maig del mateix any fou repatriat a Espanya. [n. 1] En tornar fou ascendit a coronel i va comandar el batalló d'Infanteria del Ministeri de l'Exèrcit, el Regiment d'Infanteria número 1 de Madrid i el de la Guàrdia de Franco.

El 10 de desembre de 1955 rebre la Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild i el 12 de maig de 1956 va ser nomenat Governador Militar de Gran Canària. El juny de 1957 fou nomenat governador general de la província de l'Àfrica Occidental Espanyola,[6] i després d'una reorganització fou governador de la província d'Ifni.[7] Durant el seu mandat es produïren els fets de la Guerra d'Ifni i aconseguir contenir l'ofensiva dels guerrillers marroquins contra les guarnicions espanyoles en el Sàhara espanyol i a Ifni,[8] raó per la qual l'1 d'octubre de 1958 va ser condecorat amb la Gran Creu de l'Orde de Cisneros. Va ser ascendit a general de divisió el 8 de febrer de 1959. El 2 de juny de 1959 va ser nomenat cap de la Divisió Cuirassada Brunete. El 1965 va rebre la gran creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes i el 1968 passà a la reserva. Va morir el 4 de setembre de 1973 a causa d'un coma hepàtic complicat per les ferides de guerra que tenia.[9]

Bibliografia

[modifica]
  • Jaime Barriuso, Pablo Sagarra, Soldado en cuatro guerras Clásicos Galland, 2015 ISBN 9788416200115

Notes

[modifica]
  1. Gómez-Zamalloa arribà a ser el subcomandant d'un dels regiments que componien la Divisió Blava.[5]

Referències

[modifica]
  1. Javier Arbués Villa, Guillermo Fatás Cabeza (1990). Gran Enciclopedia de España. Volumen 10. Enciclopedia de España, pág. 462
  2. AA. VV. (2006). Dos siglos de imagen de Andalucía, Centro de Estudios Andaluces, pág. 33
  3. Preston, Paul (2013) [2011]. El Holocauso Español. Odio y Exterminio en la Guerra Civil y después. Barcelona: Debolsillo, pág. 200
  4. 4,0 4,1 José Enríque Varela Iglesias (2006). General Varela: Diario de Operaciones, 1936-1939. Almena Ediciones, pág. 284n
  5. Serafín Pardo Martínez (2005). Un año en la División Azul, AF Editores, pág. 217
  6. Gastón Segura Valero (2006). La Guerra que silenció Franco, Martínez Roca, pág. 172
  7. Javier Morillas (1988). Sahara occidental, desarrollo y subdesarrollo. Prensa y Ediciones Iberoamericanas, pág. 89
  8. Ramiro Santamaría (1984). Ifni y Sahara: la guerra ignorada, Ediciones Dyrsa, pp. 91-92
  9. "Ha muerto el Teniente general Gómez-Zamalloa", ABC, pág. 45 (5 de setembre de 1973)

Enllaços externs

[modifica]