Vés al contingut

Mudèjar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa «aquell a qui se li ha permès quedar-se») eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.

A aquests musulmans, se'ls permeté continuar practicant la seua religió, utilitzar la seua llengua i mantenir els seus costums. Durant l'edat moderna, a partir de la Pragmàtica de conversió forçosa de 1502 a la Corona de Castella[1] foren obligats a convertir-se al cristianisme, passant així a denominar-se moriscos.

Els mudèjars protagonitzaren tres revoltes entre els anys 1244 i 1276 al sud del regne de València, liderades pel cabdill al-Azraq. Aquestes revoltes arribaren a posar en greu perill la formació del regne.

Art mudèjar

[modifica]
Terol: Torre de la Catedral, un dels deu monuments mudèjars d'Aragó que estan catalogats cóm a Patrimoni de la Humanitat.

L'art mudèjar és un estil cristià però que incorpora influències, elements o materials d'estil andalusí, i es tracta d'un fenomen autòcton i exclusivament hispànic. L'arquitectura mudèjar d'Aragó fou declarada Patrimoni de la Humanitat el 1986 i el 2001.

També existeix la filà o comparsa dels mudèjars en molts pobles que celebren festes de Moros i Cristians.

Referències

[modifica]
  1. Anes y Álvarez de Castrillón, Gonzalo. Las tres Culturas. Real Academia de la Historia, 2004, p. 137. ISBN 8495983990.