Vés al contingut

Muixel IV Mamikonian

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMuixel IV Mamikonian
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort19 abril 775 Modifica el valor a Wikidata
Bagrevand (Regne d'Armènia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort en combat Modifica el valor a Wikidata
Príncep d'Armènia
748 – 753
← Grigor II MamikonianSahak I Bagratuní → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteBattle of Bagrevand (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep d'Armènia (748 (Gregorià)–753 (Gregorià))
Ixkhan Modifica el valor a Wikidata
FamíliaMamikonian Modifica el valor a Wikidata
PareHrahat Mamikonian Modifica el valor a Wikidata
GermansGrigor II Mamikonian Modifica el valor a Wikidata

Muixel IV Mamikonian fou cap de la família noble armènia dels Mamikonian. Artavasdes Mamikonian va dirigir vers el 770 i el 771 una revolució nacional armènia que com a primer acte va matar el recaptador fiscal àrab del districte del Shirak, a la vila de Kumair. Però els àrabs eren molt forts i Artavasdes va haver de fugir cap a Kartli. Muixel, parent seu, es va refugiar llavors a les muntanyes i va dirigir una guerrilla per algun temps i va obtenir alguns èxits notables, essent el principal la derrota de la guarnició àrab de Dvin (quatre mil homes) que havia sortit a perseguir-lo, derrota que Muixel va aconseguir amb només 200 homes. Muixel IV i Samuel Mamikonian van morir a la batalla de Bagrevand el 25 d'abril del 772 en què els armenis revoltats foren aplanats pels àrabs. Les seves terres del districte d'Arxarunik, el districte d'Aixots, el Taiq oriental, i part del Taron, i altres antigues possessions de la família foren ocupades per Djahap al-Qaisi (fundador de la dinastia qaysita de Manazkert) el 772, menys Sassun i Bagrevand. Perduda Taron el 771, i la major part dels territoris el 772, els dos fills de Muixel es van refugiar a Vaspurakan, on Hamazasp Artsruní els va fer matar. Només una filla va conservar algun poder en casar-se amb el capitost àrab Djahap al-Qaisi, que volia la dona per legitimar el seu poder.[1]

Referències

[modifica]
  1. René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, París, 1947 (reimpr. 1973, 1984, 1995, 2008)