Vés al contingut

Roberto Peccei

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRoberto Peccei
Biografia
Naixement6 gener 1942 Modifica el valor a Wikidata
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juny 2020 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Nova York
Institut de Tecnologia de Massachusetts Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiKenneth A. Johnson Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Saint Louis
Los Angeles Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Califòrnia a Los Angeles
Universitat Stanford
Institut Max Planck de Física
DESY
Universitat de Washington Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralMarcela Carena, Boris Kastening (en) Tradueix, Graciela Gelmini (en) Tradueix i Dieter Zeppenfeld (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAurelio Peccei Modifica el valor a Wikidata
Premis

Roberto Daniele Peccei (italià: [petˈtʃɛi]; 6 de gener de 1942 - 1 de juny de 2020) fou un físic teòric que va treballar en les àrees de la interacció electrofeble i la interfície entre física de partícules i cosmologia. Fou vicerector de recerca a la Universitat de Los Angeles de Califòrnia (2000-2010).[1]


Fill d'Aurelio Peccei, fundador del Club de Roma, Roberto Peccei va néixer el 1942 a Itàlia, va completar els estudis secundaris a l'Argentina, i va arribar als Estats Units el 1958 per cursar estudis universitaris en físiques. Es va llicenciar a l'MIT el 1962, va obtenir el màster a la Universitat de Nova York (NYU) el 1964 i el doctorat a l'MIT el 1969.[2]

Carrera

[modifica]

Després d'un breu període postdoctoral a la Universitat de Washington, va ser membre de la facultat de Stanford Universitat el 1971, on (juntament amb Helen Quinn) va proposar la teoria Peccei–Quinn, per a resoldre el problema CP fort.[3][4] El 1978, va tornar a Europa com a membre de personal del Max Planck Institut a Múnic, Alemanya. Va arribar al laboratori Deutsches Elektron Synchroton (DESY) a Hamburg, Alemanya, com a cap del Grup Teòric el 1984. Va retornar als Estats Units el 1989, com a professor del Departament de Físiques d'UCLA. on va ser cap del departament, una posició que va mantenir fins a esdevenir degà de la Divisió de Ciències Físiques del College of Letters and Sciences el 1993.

Peccei és actualment al comitè editorial de Nuclear Physics B Suplement, i de Journal of Physics G. És membre del Club de Roma, trustee de l'Acadèmia Mundial d'Art i Ciència, President de la Fondazione Aurelio Peccei, i Fellow de la Societat Americana de Física i de l'Institut de Físiques del Regne Unit. És membre de nombrosos comitès tant a Europa com als EUA (laboratori de Física Nuclear de Cornell Universitat, Laboratori de Física Nuclear del MIT, Consell de Recerca en la Universitat de Califòrnia).

Honors i Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. American men & women of science: a ... - Google Books, 2008-02-14 [Consulta: 7 octubre 2011]. 
  2. Robert D. Peccei al Mathematics Genealogy Project.
  3. Peccei, Roberto D.; Quinn, Helen R. «CP Conservation in the Presence of Pseudoparticles». Physical Review Letters, 38, 25, 1977, pàg. 1440. Bibcode: 1977PhRvL..38.1440P. DOI: 10.1103/PhysRevLett.38.1440.
  4. Peccei, Roberto D.; Quinn, Helen R. «Constraints imposed by CP conservation in the presence of pseudoparticles». Physical Review D, 16, 6, 1977, pàg. 1791. Bibcode: 1977PhRvD..16.1791P. DOI: 10.1103/PhysRevD.16.1791.
  5. [enllaç sense format] http://www.aps.org/programs/honors/prizes/sakurai.cfm