Vés al contingut

Ruta dels Ibers

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La Ruta dels ibers és un recorregut pels diferents poblats ibèrics de Catalunya, organitzada pel Museu d'Arqueologia de Catalunya. Actualment les diferents etapes de la ruta són:

Ruta dels Ibers

[modifica]

Ausetans

[modifica]
Nom Període Municipi Comarca Descripció Troballes
Jaciment arqueològic de l'Esquerda Edat de Bronze - Baixa edat mitjana (segle viii aC - segle XIV dC) Les Masies de Roda Osona Assentament on s'han trobat restes d'un període que durà més de vint-i-tres segles. Fou ocupat durant l'edat de bronze, pels ibers, romans, visigots, musulmans, carolingis i durant l'edat mitjana. Un oppidum ibèric, muralles, taller ceràmic, taller metal·lúrgic, camp de sitges visigòtiques, necròpolis, església romànica.[1]
Poblat ibèric del Puigcastellet Segle III aC Folgueroles Osona Poblat ibèric de la tribu dels ausetans establert als turons que marquen el límit entre la Plana de Vic i les Guilleries. Muralla de 64 m de llargada i 3 d'amplada construïda en pedra seca, una torre quadrangular en talús adossada a la part massissa, una sèrie de pedres amb relleus mitològics ibers, que fan pensar en l'existència d'un o més monuments funeraris corresponents al poblat.
Poblat ibèric del Montgròs Ibèric: ? – 205 aC
Edat mitjana: segle xsegle xiv
El Brull Osona Poblat ibèric de la tribu dels ausetans establert al turó de Montgròs, al Parc Natural del Montseny. Muralla ibèrica del 300 aC, habitacions rectangulars.[2]

Cossetans

[modifica]
Nom Període Municipi Comarca Descripció Troballes
Fondo d'en Roig Segle IV - III aC Cunit Baix Penedès Granja ibèrica de la tribu dels cossetans on hi van desenvolupar: producció agrícola, emmagatzematge de cereals, oli, vi, etc.[3] Petita granja ibèrica amb 16 habitacions annexes i la possibilitat d'haver-hi hagut un pis superior i sitja.[4]
Olèrdola segle V-II aC Olèrdola Alt Penedès Poblat iber cossetà fortificat, establert sobre un poblat d'inici de l'edat del ferro i que tindrà ocupacions posteriors amb una fortificació romana i una ciutat medieval Única tintoreria d'època ibèrica fins ara identificada. Destruïda durant la Segona Guerra Púnica (fi del segle iii aC), continuà al llarg del segle ii aC.
Ciutadella ibèrica de Calafell Calafell Baix Penedès Poblat ibèric de la tribu dels cossetans. També és anomenada "Ciutadella de les Toixoneres".

Iacetans

[modifica]
Nom Període Municipi Comarca Descripció Troballes
El Cogulló segle VII - segle i aC Sallent Bages Jaciment d'uns 2000 m² d'extensió situat a 200 m per sobre el riu Llobregat, al Turó del Cogulló. Devia ser un dels principals nuclis de població de la Lacetània. Les restes documentades determinen tres fases diferents diferents en l'assentament del Cogulló: una primera etapa d'iberització (segle vi aC-IV aC); una segona fase d'ibèric ple (segle iii aC-I aC) i una tercera fase ibero-romana.

Ilercavons

[modifica]
Nom Període Municipi Comarca Descripció Troballes
Castellet de Banyoles Final del segle iii aC - 218 aC a 201 aC (Segona Guerra Púnica) Tivissa Ribera d'Ebre Poblat ibèric de la tribu dels ilercavons. Amb una superfície màxima propera als 42.000 m² és el poblat iber més extens de les Terres de l'Ebre.[5] El conjunt del jaciment ibèric del Castellet de Banyoles fou declarat Monument Histórico-Artístic i Arqueològic nacional el 1978 (Real Decreto 2.947 de 27 d'octubre i BOE del 15 de desembre).[6] Sembla que hi hagué ocupació perifèrica i un gran espai central públic. L'any 1912, es descobriren un conjunt d'arracades, braçalets, anells i monedes, el 1925 un parell de bous de bronze i el 1927 es descobrí el Tresor de Tivissa, que està format per quatre pàteres de plata daurada, diversos vasos de plata i dos collarets.[7]
Poblat ibèric de la Moleta del Remei[8] Segle VII aC - segle ii aC Alcanar Montsià Poblat iber de la tribu dels ilercavons. Està situat a la Moleta del Remei, un contrafort del vessant sud del massís del Montsià. Recinte fortificat, poblat de planta oval estructurat concèntricament en dos carrers, torres i panys de murada, i unes construccions identificades com a graners.
Poblat ibèric del Coll del Moro 800 aC - segle i Gandesa Terra Alta Poblat ibèric de la tribu dels ilercavons situat al Coll del Moro. Es tracta d'una necròpolis amb tres àrees d'enterrament datada entre el 800 i el 500 aC i un recinte fortificat del segle v aC a l'I dC. El recinte fortificat està presidit per una gran torre situada al punt més alt de l'assentament. A l'interior del poblat s'ha descobert un taller destinat a la transformació del lli i a la manufactura de teixits.[9] Necròpolis, muralles, torre, taller tèxtil.
Sant Miquel Vinebre Ribera d'Ebre

Ilergets

[modifica]
Nom Període Municipi Comarca Descripció Troballes
Els Vilars[10] 750 aC - 325 aC Arbeca Les Garrigues Fortalesa ibèrica de la tribu dels ilergets[11][12] declarada Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat l'any 1998. Fortalesa, vasos ceràmics per a la incineració i enterrament dels morts.[13]
Molí d'Espígol Edat del Ferro (segle vi aC, ibèric antic) - mitjan segle i aC Tornabous Urgell Poblat ibèric de la tribu dels ilergets abandonat cap al 200 aC a conseqüència de la Segona Guerra Púnica.[14] Està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Traçat urbanístic, muralla quadricular, barris suburbans, habitatges adossats, espai obert comunitari, diferents àmbits que es relacionen fonamentalment amb estances on es practicaven activitats de caràcter domèstic (rebost, llars de foc, filatura, molta, etc., material ceràmic, vaixella fina de taula, contenidors amfòrics, tant d'importació com de fabricació indígena i ceràmiques fines d'importació.

Indigets

[modifica]
Nom Període Municipi Comarca Descripció Troballes
Ciutat ibèrica d'Ullastret Paleolític - Neolític
550 aC - primer quart del segle ii aC
Ullastret Baix Empordà Ciutat ibèrica de la tribu dels indigets establerta sobre el puig de Sant Andreu. Es tracta d'un jaciment arqueològic molt important ja que és el major nucli ibèric descobert fins ara a Catalunya.[15][16][17] Oppidum fortificat amb muralles i torres quadrades i circulars, traçat de carrers, habitatges, cisternes, temples, un camp de sitges, un palau de 500 m² que pertanyia a una família dominant, la inscripció funerària més antiga de Catalunya (datada al segle iv aC), el primer edifici militar ibèric descobert a Catalunya, una gran llar de foc quadrada d'1,30 m de costat dins d'una casa senyorial fundada el 325 aC, nombroses restes humanes, un forn metal·lúrgic per a bronze i ferro, un enllosat i oliveres de més de 2.000 anys. A 500 m de la ciutat hi ha les restes d'un poblat ibèric situat a l'Illa d'en Reixac, una antiga illa de l'estany d'Ullastret.[18] També s'hi han trobat restes anteriors com eines de sílex del Paleolític Superior i ceràmiques del Calcolític.
Puig de Castellet Segle III aC Lloret de Mar La Selva Jaciment iber de la tribu dels laietans que era utilitzat com a torre de sentinella. La superfície total és de 550 m². Torre de sentinella, muralles.
Poblat ibèric de Castell[19] Segle VI aC – segle i La Fosca, Palamós Baix Empordà Poblat ibèric de la tribu dels indigets situat a una petita península.

Laietans

[modifica]
Nom Període Municipi Comarca Descripció Troballes
Poblat ibèric de Ca n'Oliver Segle VI - 50 aC Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental Poblat ibèric de la tribu dels laietans que comercialitzava amb altres pobles mediterranis. Es troba a la serra de Collserola, des d'on s'observa tota la plana del Vallès. Camp de sitges, fossat, entrada monumental, carrer principal, habitatges superposats, habitació de l'ibèric antic, casa de l'ibèric ple, casa de l'ibèric final.
Poblat ibèric del Puig Castellar segle VI - segle ii aC Santa Coloma de Gramenet Barcelonès Poblat ibèric de la tribu dels laietans d'estructura el·líptica, amb tres carrers longitudinals que estava rodejat per una muralla de pedra. Tenia una superfície d'uns 4000 m² i s'estima que podria haver-hi hagut una trentena d'edificis i una població d'uns 200 habitants. Es dedicaven bàsicament a l'agricultura i la ramaderia, tot i que vestigis trobats confirmen activitat comercial amb civilitzacions estrangeres com la grega o la cartaginesa Tres carrers longitudinals, muralla de pedra.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Pàgina oficial de l'Esquerda
  2. Poblat ibèric del Turó de Montgròs (El Brull, Osona),Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) Arxivat 2009-04-03 a Wayback Machine.
  3. Patrimoni Fondo d'en Roig (turismecunit.org)[Enllaç no actiu]
  4. Bloc del Fondo d'en Roig (Cunit) Arxivat 2015-07-17 a Wayback Machine. Nació Digital
  5. «El Castellet de Banyoles a la Ruta dels Ibers». Arxivat de l'original el 2010-02-21. [Consulta: 16 octubre 2010].
  6. Declaració de Monument Histórico-Artístic Nacional[Enllaç no actiu]
  7. Gracià, Oriol «En el país dels ilercavons». Sàpiens [Barcelona], núm. 86 data = desembre 2009, p. 68-69. ISSN: 1695-2014.
  8. «Ruta dels Ibers». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. "Poblat ibèric del Coll del Moro" (Gandesa), MAC. Arxivat 2010-08-23 a Wayback Machine. Museu d'Arqueologia de Catalunya
  10. Poblat ibèric dels Vilars, Arbeca. Vídeo del YouTube
  11. La Fortalesa de Els Vilars d'Arbeca
  12. Associació Amics de Vilars
  13. «Programa Sota terra de Televisió de Catalunya dedicat als Vilars d'Arbeca». Arxivat de l'original el 2010-11-21. [Consulta: 16 octubre 2010].
  14. «Web del Molí d'Espígol». Arxivat de l'original el 2010-02-20. [Consulta: 16 octubre 2010].
  15. «Museu d'Arqueologia de Catalunya, Ullastret». Arxivat de l'original el 2008-05-28. [Consulta: 16 octubre 2010].
  16. Història i fotografies (castellà)
  17. Vídeo de la visita dramatitzada Indiketa al poblat ibèric d'Ullastret
  18. «Ullastret - Poblat Ibèric l'Illa d'en Reixac». Arxivat de l'original el 2009-01-05. [Consulta: 16 octubre 2010].
  19. “Castell (Palamós)” Jaciments de Catalunya, MAC Arxivat 2010-09-29 a Wayback Machine. Museu d'Arqueologia de Catalunya

Enllaços externs

[modifica]