Vés al contingut

Setge de Tarragona de 1462

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarSetge de Tarragona de 1462
Guerra Civil Catalana
Setge de Tarragona de 1462 està situat en Catalunya
Lleida
Lleida
Barcelona
Barcelona
Tarragona
Tarragona
Girona
Girona
Tortosa
Tortosa
Cervera
Cervera
Hostalric
Hostalric
Igualada
Igualada
Puigcerdà
Puigcerdà
Vilafranca
Vilafranca
Perpinyà
Perpinyà
Vic
Vic
Manresa
Manresa
Balaguer
Balaguer
Roses
Roses
Figueres
Figueres
Setge de Tarragona de 1462 (Catalunya)
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data17 d'octubre a 31 d'octubre de 1462
Coordenades41° 07′ 05″ N, 1° 15′ 07″ E / 41.11806°N,1.25194°E / 41.11806; 1.25194
LlocTarragona
ResultatCapitulació en favor del rei
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan el Gran Diputació del General de Catalunya Diputació del General
Comandants
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan el Gran Diputació del General de Catalunya Damià de Montserrat
Cronologia

El setge de Tarragona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Antecedents

[modifica]

El 24 d'abril, el Consell del Principat va aixecar una host de 300 cavallers amb 100 llances i un miler d'infants comandada per Hug Roger III de Pallars Sobirà per combatre els pagesos, i la reina va decretar immediatament la seva il·legalitat, mentre els diputats i el Consell prohibiren la publicació de la crida reial. Les autoritats locals que fer doncs les dues autoritats eren legítimes però les ordres contradictòries i els primers atacs foren de les tropes remences de Francesc de Verntallat[1] a Castellfollit de la Roca el 1462, mentre els revoltats assetjaven la Força Vella[2] de Girona, on s'havien refugiat Joana Enríquez i el príncep Ferran.[3] L'arquebisbe Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí es va posar del costat dels reialistes, mentre que el Consell Municipal es va aliar amb la Generalitat i va reparar les muralles i el material bèl·lic.[4]

El rei, veient la situació va entrar al Principat sense permís del Consell del Principat, instal·lant la seva base d'operacions a Balaguer i iniciant les operacions per prendre Tàrrega. La Host del Consell del Principat va acudir al seu encontre, i aquest va enviar el seu exèrcit derrotant els revoltats a Rubinat el juliol de 1462 i capturant els principals caps de l'oposició, que morien executats el 1463.

El Consell del Principat, veient que una república sense suport extern era inviable[5] va proposar nomenar comte de Barcelona al rei Enric IV de Castella, que a part dels seus drets al tron, podia comptar amb l'ajuda dels beamontesos navarresos enemics de Joan el Gran i de Gastó IV de Foix. El mateix 12 de setembre, quan Joan el Gran es va unir a les tropes de Gastó de Foix a Sant Andreu de Palomar tenia lloc a Barcelona la solemne proclamació d'Enric IV de Castella com el nou Comte de Barcelona i el 13 el 14 de setembre s'inicia el setge de Barcelona, al que va participar entre set i vuit-mil assetjants i uns cinc mil defensors de la ciutat, però el 4 d'octubre, però, el amb el fracàs dels assalts i davant la imminent arribada dels 2.500 soldats de cavalleria castellana[5] Joan de Beaumont va aixecar el setge de Barcelona, en el primer gran triomf dels revoltats. Les tropes reialistes es dirigiren a Sant Cugat del Vallès i Martorell, que no van ocupar i després a Vilafranca del Penedès que pogué ocupar el 9 d'octubre i es dirigí a Tarragona mentre Pero Ximénez de Urrea també ho feia des de les muntanyes de Prades.[6]

El setge

[modifica]

Joan el Gran va posar setge a Tarragona el 17 d'octubre de 1462,[7] defensada per Damià de Montserrat[8] i després de diversos assalts rebutjats, i del fracàs de l'estol de la Generalitat per socórrer la ciutat, rebutjat per l'estol reial, els assetjats, mancats de recursos, van capitular el 31 d'octubre.[9] a canvi que ni el rei ni les seves tropes entressin a la ciutat.[10]

Conseqüències

[modifica]

Joan el Gran va perdonar als rebels[9] però començà una fortíssima repressió al Camp contra els partidaris de la Generalitat.[8] El 24 d'octubre, havien arribat a Barcelona Joan de Beaumont i Joan Ximénez de Arévalo com a lloctinents del Principat en nom d'Enric.[11] Els reialistes només controlaven Balaguer, Tarragona, Tàrrega, Montblanc, Girona[12] i Perpinyà, però la major part a Catalunya es manté a al costat de la Diputació del General i el Consell del Principat, el rei i el comte de Foix van decidir decidir refugiar-se al Regne d'Aragó, arribant a Balaguer, on va establir la seva cort,[13] el 12 de novembre després de passar per Montblanc.

Referències

[modifica]
  1. Francesc Xavier Hernàndez, Història Militar de Catalunya
  2. «Setge de Tarragona de 1462». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Pedres de Girona, El setge de la Força del 1462 [1]
  4. Jordà i Fernández, Antoni. Història de la ciutat de Tarragona. Cossetània Edicions, 2006, p. 69. ISBN 9788497912273. 
  5. 5,0 5,1 (anglès) H. J. Chaytor, A History of Aragon and Catalonia [2]
  6. Gort i Juanpere, Ezequiel «Un episodi de la Guerra Civil Catalana: El setge d'Alcover (1463-1464)». Quaderns d'història tarraconense, X, 1990, pàg. 39 [Consulta: 12 desembre 2022].
  7. Edat mitjana [3]
  8. 8,0 8,1 Gort i Juanpere, Ezequiel «Riudoms als primers temps de la Guerra Civil (1462)». Lo Floc, 43, 1983, pàg. 6-7 [Consulta: 11 desembre 2022].
  9. 9,0 9,1 Jordà i Fernández, Antoni. Història de la ciutat de Tarragona. Cossetània Edicions, 2006, p. 69. ISBN 8497912276. 
  10. «Tarragona medieval». Museu d'Història de Tarragona. [Consulta: 11 desembre 2022].
  11. El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta. vol. 3. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 933. ISBN 8447527417. 
  12. Sobrequés Vidal, Santiago. La guerra civil catalana del segle XV: Causes i desenvolupament de la crisi. vol.1. Ed. 62, 1972, p. 455. ISBN 8429708383. 
  13. Badia y Torres, Antonio. Catàleg dels croats de Barcelona 1285-1706. Secciío Numismàtica del Círculo Filatélico y Numismático, 1969, p. 22.