Vés al contingut

Temps era temps

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaTemps era temps
Once Upon a Time Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAlexander Hall Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióLouis F. Edelman Modifica el valor a Wikidata
GuióLucille Fletcher, Lewis Meltzer i Oscar Saul Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFriedrich Hollaender Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFranz Planer Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGene Havlick Modifica el valor a Wikidata
ProductoraColumbia Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorColumbia Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1944 Modifica el valor a Wikidata
Durada88 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0037150 Rottentomatoes: m/once_upon_a_time_1944 Letterboxd: once-upon-a-time Allmovie: v104791 TCM: 3698 TV.com: movies/once-upon-a-time AFI: 24109 TMDB.org: 67896 Modifica el valor a Wikidata

Temps era temps (títol original: Once Upon a Time) és una pel·lícula de comèdia fantàstica estatunidenca de 1944 dirigida per Alexander Hall. El protagonista, Cary Grant, interpreta un showman que necessita desesperadament diners per salvar el seu teatre. La pel·lícula es va basar en una obra de ràdio de 1940 anomenada "My Client Curley", adaptada per Norman Corwin d'una història de revista de Lucille Fletcher.[1] Està doblada al català.[2]

Argument

[modifica]

En Jerry Flynn ha d'aconseguir 100.000 dòlars en una setmana per mantenir el seu teatre. Per casualitat, el jove Arthur "Pinky" Thompson li mostra en "Curly", una eruga que s'aixeca sobre la cua i balla quan en Pinky toca "Yes Sir, That's My Baby " a la seva harmònica. En Pinky es nega a deixar que en Jerry compri el seu amic, així que es converteixen en socis. El nen és un orfe criat per la seva germana corista Jeannie, així que aviat s'aferra molt a en Jerry, igual que la seva germana.

Aviat en Jerry fa publicitat d'en Curly, aconseguint generar sensació a nivell nacional. En Brandt, un periodista que s'ha barallat amb en Jerry, fa venir científics per examinar en Curly. Per a la seva gran decepció, l'eruga resulta ser genuïna. Quan els científics volen quedar-se en Curly per a més investigacions (i posterior dissecció), provoca un enrenou nacional, amb la gent dividida en les seves opinions.

Mentrestant, a esquenes d'en Pinky, en Jerry negocia vendre en Curly a Walt Disney, i finalment aconsegueix el seu preu de 100.000 dòlars. En Jerry ordena al seu assistent, en "Moke", que robi en Curly mentre en Pinky dorm, però el nen es desperta i s'emporta en Curly a casa seva. En Jerry s'enfronta a un Pinky desconsolat i aconsegueix l'insecte, però s'avergonyeix tant de si mateix, que marxa de l'apartament sense en Curly.

Més tard, en Curly desapareix. Mentrestant, sabent que en Jerry i en Pinky es troben a faltar mútuament, en Moke acorda amb els nois dels diferents clubs de fans d'en Curly que han sorgit, per tornar-los a reunir. Després de la seva feliç reconciliació, en Jerry descobreix que en Curly s'ha transformat en una papallona .

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

Els títols de treball de la pel·lícula va ser Curly, My Friend Curly, My Client Curly i Yes Sir, That's My Baby .

Referències

[modifica]
  1. Crowther, Bosley «Pleasant Fantasy». , 30-06-1944 [Consulta: 15 setembre 2017].
  2. «Temps era temps». esadir.cat. [Consulta: 30 gener 2024].