Vés al contingut

Andrew Niccol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAndrew Niccol

(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 juny 1964 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Paraparaumu (Nova Zelanda) Modifica el valor a Wikidata
FormacióAuckland Grammar School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Nova Zelanda Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióguionista, director de cinema, productor de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1997 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
GènereFicció especulativa i distopia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRachel Roberts (2002–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0629272 Allocine: 26424 Allmovie: p231638 TMDB.org: 8685
Discogs: 3664673 Modifica el valor a Wikidata

Andrew M. Niccol (10 de juny de 1964)[1] és un guionista, productor, i director neozelandès. Va escriure i va dirigir Gattaca (1997), Simone (2002), El senyor de la guerra (2005), In Time (2011), L'hoste (2013), i Good Kill (2014).[2] També va escriure i va coproduir The Truman Show, que li va fer guanyar una nominació a un Oscar per millor guió original el 1999 i un premi BAFTA per Millor Guió. Les seues pel·lícules solen explorar temes socials, culturals i polítics, així com realitats artificials o simulacions.[3][4][5]

Filmografia

[modifica]
Year Film
Director Guionista Productor Notes
1997 Gattaca
1998 The Truman Show No
2002 Simone
2004 The Terminal No Parcial Parcial Executiu
2005 El senyor de la guerra (Lord of War)
2011 In Time
2013 L'hoste (The Host) No
2014 Good Kill
2018 Anon
N/S Monopoly No No Anunciat

Referències

[modifica]
  1. «Andrew Niccol biography and filmography». Tribute.ca, 10-06-1964. [Consulta: 14 gener 2014].
  2. «The Films of Andrew Niccol - Reviews by David Nusair». Reelfilm.com. [Consulta: 14 gener 2014].
  3. Bozzola, Lucia. «Andrew Niccol Biography». Rotten Tomatoes. [Consulta: 13 gener 2014].
  4. Foley, Michael P. «Plato, Christianity, and the Cinematic Craft of Andrew Niccol». Project Muse. [Consulta: 13 gener 2014].(From: Logos: A Journal of Catholic Thought and Culture Volum 9, Número 2, primavera de 2006 p. 43-67 | 10.1353/log.2006.0014)
  5. «Andrew Niccol». The New York Times [Consulta: 13 gener 2014].